El compositor de la setmana

Avui hem sentit: "Els planetes", op. 32. Gustav Holst, un dels compositors anglesos més rellevants del segle passat. Va quedar enlluernat de ben jove per les cultures orientals, per disciplines com la teosofia, l'astronomia i els horòscops, i per tradicions i religions llunyanes com l'hinduisme. Va arribar a aprendre sànscrit, va traduir diversos himnes i textos d'aquesta llengua, que va posar en música en obres corals, escèniques i orquestrals de ressonàncies màgiques, plenes de misteri i altament suggestives, que ens transporten, des d'una òptica inequívocament eurocentrista, a mons, cultures i tradicions llunyanes en el temps i en l'espai. Explorem la producció musical dels anys previs a la Primera Guerra Mundial, estretament vinculada a aquestes aficions.

Avui hem sentit: "Berceuse" per a violí i piano; "Les mariés de la Tour Eiffel" ("Vals des dépeche" i "Quadrille"); Vals lent i Vals brillant (per a piano); Concertino per a arpa i orquestra; Sonatina per a violí i piano; Suite burlesca (per a piano). Aquesta setmana explorem la producció musical i la biografia de cinc compositores especialment rellevants en la història de la música, l'obra de les quals no ha transcendit per raons òbvies: la societat ferotgement patriarcal en què van viure va intentar reprimir la seva creativitat, va coartar la seva visibilitat i va denigrar la seva obra. I les volem reivindicar, com a creadores i com a lluitadores: Fanny Mendelssohn, Ethel Smyth, Germaine Tailleferre, Clara Schumann i Amy Beach.

Avui hem sentit: Sonata per a piano núm. 2 ("Geistinger Sonata"); Serenata en Re major; Missa per a cor, solistes i orquestra, en Re major (Sanctus); "The Wreckers" (Obertura); Concert per a violí, trompa i orquestra (3r moviment); "Klavierstuck", en Mi major (per a piano). Aquesta setmana explorem la producció musical i la biografia de cinc compositores especialment rellevants en la història de la música, l'obra de les quals no ha transcendit per raons òbvies: la societat ferotgement patriarcal en què van viure va intentar reprimir la seva creativitat, va coartar la seva visibilitat i va denigrar la seva obra. I les volem reivindicar, com a creadores i com a lluitadores: Fanny Mendelssohn, Ethel Smyth, Germaine Tailleferre, Clara Schumann i Amy Beach.

Avui hem sentit: Melodia, op. 4 núm. 2; dos cors a cappella ("Lockung" i Abendlich"); Quartet de corda en Mi bemoll major (4t moviment); "Italien" (cançó); Obertura per a orquestra; "Allegro molto" en do menor (per a piano); Trio per a piano en Re major, op. 11 (1r moviment); tres cançons ("Frühling", "Du bist die Ruh" i "Neue Liebe, neues Leben"); Oratori sobre escenes de la Bíblia, per a cor, solistes i orquestra (Finale). Aquesta setmana explorem la producció musical i la biografia de cinc compositores especialment rellevants en la història de la música, l'obra de les quals no ha transcendit per raons òbvies: la societat ferotgement patriarcal en què van viure va intentar reprimir la seva creativitat, va coartar la seva visibilitat i va denigrar la seva obra. I les volem reivindicar, com a creadores i com a lluitadores: Fanny Mendelssohn, Ethel Smyth, Germaine Tailleferre, Clara Schumann i Amy Beach.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 9, en mi bemoll major, op. 70; Suite de la Cantata "L'inoblidable any 1919"; Simfonia núm. 10, en mi menor, op. 93 (allegro-scherzo). Xostakóvitx va patir l'etapa més dura de la repressió cultural que va exercir el règim soviètic durant els anys 30 i 40 del segle XX. Van ser anys de lluita i supervivència, un torcebraç constant amb el dictador Stalin i el seu aparell repressor. Escoltarem i posarem en context les obres que va compondre durant aquells anys, sempre sota vigilància estricta de la policia cultural soviètica, amb censura constant i por de les represàlies, que podien arribar a l'extermini, com va passar amb alguns col·legues seus. Però la música de Xostakóvitx sempre va ser un crit de protesta, ara sarcàstic i adés planyívol, però sempre lúcid i mordaç, contra la inhumanitat d'un règim totalitari i sinistre.

Avui hem sentit: Quartet de corda núm. 1, op. 49, "Primavera"; Quintet amb piano en sol menor, op. 57 (3r, 4t i 5è moviments). Xostakóvitx va patir l'etapa més dura de la repressió cultural que va exercir el règim soviètic durant els anys 30 i 40 del segle XX. Van ser anys de lluita i supervivència, un torcebraç constant amb el dictador Stalin i el seu aparell repressor. Escoltarem i posarem en context les obres que va compondre durant aquells anys, sempre sota vigilància estricta de la policia cultural soviètica, amb censura constant i por de les represàlies, que podien arribar a l'extermini, com va passar amb alguns col·legues seus. Tot i això, la música de Xostakóvitx sempre va ser un crit de protesta, ara sarcàstic i adés planyívol, però sempre lúcid i mordaç, contra la inhumanitat d'un règim totalitari i sinistre.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 5, op. 47. Xostakóvitx va patir l'etapa més dura de la repressió cultural que va exercir el règim soviètic durant els anys 30 i 40 del segle XX. Van ser anys de lluita i supervivència, un torcebraç constant amb el dictador Stalin i el seu aparell repressor. Escoltarem i posarem en context les obres que va compondre durant aquells anys, sempre sota vigilància estricta de la policia cultural soviètica, amb censura constant i por a les represàlies que podien arribar a l'extermini, com va passar amb alguns col·legues seus. Però la música de Xostakóvitx sempre va ser un crit de protesta, ara sarcàstic i adés planyívol, però sempre lúcid i mordaç, contra la inhumanitat d'un règim totalitari i sinistre.

Avui hem sentit: "Lady Macbeth de Mtsensk", òpera (extractes); Simfonia núm. 4. Xostakóvitx va patir l'etapa més dura de la repressió cultural que va exercir el règim soviètic durant els anys 30 i 40 del segle XX. Van ser anys de lluita i supervivència, un torcebraç constant amb el dictador Stalin i el seu aparell repressor. Escoltarem i posarem en context les obres que va compondre durant aquells anys, sempre sota vigilància estricta de la policia cultural soviètica, amb censura constant i por de les represàlies, que podien arribar a l'extermini, com va passar amb alguns col·legues seus. Però la música de Xostakóvitx sempre va ser un crit de protesta, ara sarcàstic i adés planyívol, però sempre lúcid i mordaç, contra la inhumanitat d'un règim totalitari i sinistre.

Avui hem sentit: Sonata per a violoncel i piano, op. 40; Concert per a piano, trompeta i corda. Xostakóvitx va patir l'etapa més dura de la repressió cultural que va exercir el règim soviètic durant els anys 30 i 40 del segle XX. Van ser anys de lluita i supervivència, un torcebraç constant amb el dictador Stalin i el seu aparell repressor. Escoltarem i posarem en context les obres que va compondre durant aquells anys, sempre sota vigilància estricta de la policia cultural soviètica, amb censura constant i por de les represàlies que podien arribar a l'extermini, com va passar amb alguns col·legues seus. Però la música de Xostakóvitx sempre va ser un crit de protesta, ara sarcàstic i adés planyívol, però sempre lúcid i mordaç, contra la inhumanitat d'un règim totalitari i sinistre.

Avui hem escoltat: "La tempesta", música incidental per al drama de Shakespeare, op. 109 (segona suite); "Tapiola", poema musical, op. 112. Jan Sibelius (1865-1957) és el compositor més rellevant de la música finlandesa, però va tenir una biografia accidentada, plena de moments crítics i daltabaixos emocionals que el van dur a aïllar-se del món musical durant molts anys. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor de prestigi, reconegut arreu d'Europa i admirat als Estats Units, on va fer una gira triomfal l'any 1914. Però cap als anys vint les seves obsessions es van acentuar, agreujades per l'alcoholisme, i el van empènyer a recloure's amb la seva esposa a Ainola, la casa que tenia a Järvenpää, enmig de boscos espessos i gèlids, trenta quilòmetres al nord de Hèlsinki. Allí s'hi va passar la resta de la vida, i des de 1929 fins a la seva mort no va escriure ni una nota més. Mirem d'esbrinar i de comprendre millor la complexa personalitat d'aquest geni i l'obra que va produir.