El compositor de la setmana

Avui hem sentit: poema simfònic "Don Quixot". Des de ben jove, en ple segle XIX, Richard Strauss (1864-1949) va crear obres simfòniques de gran envergadura i va desplegar un enorme domini de l'instrument orquestral, amb un riquíssim arsenal sonor inusitat i irrepetible. A més, també era un excel·lent director d'orquestra, que dirigia les seves pròpies obres amb una força i un magnetisme que li van donar prestigi i reputació arreu, i el van consagrar com un dels millors compositors de tombant de segle i de la història. És en aquests anys finals de segle que Strauss va compondre algunes de les seves millors obres orquestrals, especialment els poemes simfònics, que ell va consolidar com un gènere de moda.

Avui hem sentit: "Till Eulenspiegel"; "Així parlà Zarathustra". Des de ben jove, en ple segle XIX, Richard Strauss (1864-1949) va crear obres simfòniques de gran envergadura i va desplegar un enorme domini de l'instrument orquestral, amb un riquíssim arsenal sonor inusitat i irrepetible. A més, també era un excel·lent director d'orquestra, que dirigia les seves pròpies obres amb una força i un magnetisme que li van donar prestigi i reputació arreu, i el van consagrar com un dels millors compositors de tombant de segle i de la història. És en aquests anys finals de segle que Strauss va compondre algunes de les seves millors obres orquestrals, especialment els poemes simfònics, que ell va consolidar com un gènere de moda.

Avui hem sentit "Don Joan" i "Mort i transfiguració". Des de ben jove, en ple segle XIX, Richard Strauss (1864-1949) va crear obres simfòniques de gran envergadura i va desplegar un enorme domini de l'instrument orquestral, amb un riquíssim arsenal sonor, inusitat i irrepetible. A més, també era un excel·lent director d'orquestra, que dirigia les seves pròpies obres amb una força i un magnetisme que li van donar prestigi i reputació arreu, i el van consagrar com un dels millors compositors del tombant de segle i de la història. És en aquests anys de final de segle que Strauss va compondre algunes de les seves millors obres orquestrals, especialment els poemes simfònics, que ell va consolidar com un gènere de moda.

Avui hem sentit: Poema simfònic "Aus Italien". Des de ben jove, en ple segle XIX, Richard Strauss (1864-1949) va crear obres simfòniques de gran envergadura i va desplegar un enorme domini de l'instrument orquestral, amb un riquíssim arsenal sonor inusitat i irrepetible. A més, també era un excel·lent director d'orquestra, que dirigia les seves pròpies obres amb una força i un magnetisme que li van donar prestigi i reputació arreu, i el van consagrar com un dels millors compositors de tombant de segle i de la història. És en aquests anys finals de segle que Strauss va compondre algunes de les seves millors obres orquestrals, especialment els Poemes simfònics, que ell va consolidar com un gènere de moda.

Avui hem sentit: "Cançó de la puça"; "Una llàgrima" i "Meditació", per a piano; "Quadres d'una exposició" (versió orquestral de Maurice Ravel). Modest Mussorgski va viure només 42 anys en ple segle XIX, i va compondre una quantitat relativament minsa d'obres, on no hi trobem ni simfonies, ni música de cambra, ni música concertant. Però les seves creacions són molt genuïnes, arrelades a la seva terra i d'una gran inspiració: música per a piano, cançons i una sola òpera completa, Boris Godunov, una obra mestra de l'òpera russa. Musicalment autodidacta, format com a militar i treballant com a funcionari de l'estat rus, mai va poder viure de la música ni li va poder dedicar tot el temps que li demanava, i va deixar moltes obres inacabades. Mussorgski va tenir una vida agitada i convulsa, marcada per les penúries, els daltabaixos anímics i de salut, la incomprensió i la solitud. I moltes de les seves obres ens mostren la seva complexa personalitat.

Avui hem sentit:"Kovanschina", òpera (extractes); "La fira de Sorochintsy", òpera (extrractes); "Cançons i danses de la mort"; "Jesus Navin" per a cor, solistes i orquestra. Modest Mussorgski va viure només 42 anys en ple segle XIX, i va compondre una quantitat relativament minsa d'obres, on no hi trobem ni simfonies, ni música de cambra, ni música concertant. Però les seves creacions són molt genuïnes, arrelades a la seva terra i d'una gran inspiració: música per a piano, cançons i una sola òpera completa, Boris Godunov, una obra mestra de l'òpera russa. Musicalment autodidacta, format com a militar i treballant com a funcionari de l'estat rus, mai va poder viure de la música ni li va poder dedicar tot el temps que li demanava, i va deixar moltes obres inacabades. Mussorgski va tenir una vida agitada i convulsa, marcada per les penúries, els daltabaixos anímics i de salut, la incomprensió i la solitud. I moltes de les seves obres ens mostren la seva complexa personalitat.

Avui hem sentit: "Boris Godunov" (selecció de fragments). Modest Mussorgski va viure només 42 anys en ple segle XIX, i va compondre una quantitat relativament minsa d'obres, on no trobem ni simfonies, ni música de cambra, ni música concertant. Però les seves creacions són molt genuïnes, arrelades a la seva terra i d'una gran inspiració: música per a piano, cançons i una sola òpera completa, "Boris Godunov", una obra mestra de l'òpera russa. Musicalment autodidacte, format com a militar i treballant com a funcionari de l'estat rus, mai va poder viure de la música ni hi va poder dedicar tot el temps que li demanava, i va deixar moltes obres inacabades. Mussorgski va tenir una vida agitada i convulsa, marcada per les penúries, els daltabaixos anímics i de salut, la incomprensió i la solitud. I moltes de les seves obres ens mostren la seva complexa personalitat.

Avui hem sentit: Peces per a piano, de joventut; Intermezzo simfònic "in modo clasico"; "Prop del temple d'Eumènides"; "Una nit a la muntanya pelada"; "La destrucció de Sennacherib". Modest Mussorgski va viure només 42 anys en ple segle XIX, i va compondre una quantitat relativament minsa d'obres, on no hi trobem ni simfonies, ni música de cambra, ni música concertant. Però les seves creacions són molt genuïnes, arrelades a la seva terra i d'una gran inspiració: música per a piano, cançons i una sola òpera completa, Boris Godunov, una obra mestra de l'òpera russa. Musicalment autodidacta, format com a militar i treballant com a funcionari de l'estat rus, mai va poder viure de la música ni li va poder dedicar tot el temps que li demanava, i va deixar moltes obres inacabades. Mussorgski va tenir una vida agitada i convulsa, marcada per les penúries, els daltabaixos anímics i de salut, la incomprensió i la solitud. I moltes de les seves obres ens mostren la seva complexa personalitat.

Avui hem sentit: "Polka dels aspirants" per a piano; "On ets, petit estel?" (cançó); "Scherzo" en si bemoll major (orquestra); "Quadres d'una exposició" (versió original per a piano). Modest Mussorgski va viure només 42 anys en ple segle XIX, i va compondre una quantitat relativament minsa d'obres, on no hi trobem ni simfonies, ni música de cambra, ni música concertant. Però les seves creacions són molt genuïnes, arrelades a la seva terra i d'una gran inspiració: música per a piano, cançons i una sola òpera completa, Boris Godunov, una obra mestra de l'òpera russa. Musicalment autodidacta, format com a militar i treballant com a funcionari de l'estat rus, mai va poder viure de la música ni li va poder dedicar tot el temps que li demanava, i va deixar moltes obres inacabades. Mussorgski va tenir una vida agitada i convulsa, marcada per les penúries, els daltabaixos anímics i de salut, la incomprensió i la solitud. I moltes de les seves obres ens mostren la seva complexa personalitat.

Avui hem sentit: Quartet en sol major K156; Quartet en fa major K158; "Divertimento" en si bemoll major K186. La tercera i última estada que Mozart va fer a Itàlia va suposar un punt d'inflexió crucial des del punt de vista vivencial, però també creatiu. Van marxar de Salzburg el 24 d'octubre de 1772 i hi van tornar el 13 de març de 1773, i en aquests quatre mesos i mig Mozart, que durant el viatge va fer disset anys, va experimentar uns sentiments que no havia tastat mai abans: amors frustrats, enyorament, decepcions... Ja no és aquell noiet prodigiós, frívol i juganer que enlluerna tothom per la seva precocitat, i està descobrint emocions noves que s'acaben reflectint en algunes de les obres compostes en aquesta època, especialment en els sis quartets milanesos. La crisi que està patint Mozart és una crisi de creixement que portarà el geni cap a la maduresa. Això sí: aquesta vegada tornen d'Itàlia amb les mans buides, i li esperen uns anys desoladors a Salzburg.