El compositor de la setmana

Avui hem sentit: Quartet en do major K157; Quartet en si bemoll major K159; Motet "Exultate, iubilate" K165. La tercera i última estada que Mozart va fer a Itàlia va suposar un punt d'inflexió crucial des del punt de vista vivencial, però també creatiu. Van marxar de Salzburg el 24 d'octubre de 1772 i hi van tornar el 13 de març de 1773, i en aquests quatre mesos i mig Mozart, que durant el viatge va fer disset anys, va experimentar uns sentiments que no havia tastat mai abans: amors frustrats, enyorament, decepcions... Ja no és aquell noiet prodigiós, frívol i juganer que enlluerna tothom per la seva precocitat, i està descobrint emocions noves que s'acaben reflectint en algunes de les obres compostes en aquesta època, especialment en els sis quartets milanesos. La crisi que està patint Mozart és una crisi de creixement que portarà el geni cap a la maduresa. Això sí: aquesta vegada tornen d'Itàlia amb les mans buides, i li esperen uns anys desoladors a Salzburg.

Avui hem sentit: "Lucio Silla" dramma per musica K135 (extractes del tercer acte); Quartet de corda en Mi bemoll major K160. La tercera i última estada que Mozart va fer a Itàlia va suposar un punt d'inflexió crucial des del punt de vista vivencial, però també creatiu. Van marxar de Salzburg el 24 d'octubre del 1772 i hi van tornar el 13 de març del 1773, i en aquests quatre mesos i mig Mozart, que durant el viatge va fer disset anys, va experimentar uns sentiments que no havia tastat mai abans: amors frustrats, enyorament, decepcions... Ja no és aquell noiet prodigiós, frívol i juganer que enlluerna tothom per la seva precocitat, i està descobrint emocions noves que s'acaben reflectint en algunes de les obres compostes en aquesta època, especialment en els sis quartets milanesos. La crisi que està patint Mozart és una crisi de creixement que portarà el geni cap a la maduresa. Això sí: aquesta vegada tornen d'Itàlia amb les mans buides, i li esperen uns anys desoladors a Salzburg.

Avui hem sentit:'"Lucio Silla", dramma per musica K135 (extractes del primer i del segon actes). La tercera i última estada que Mozart va fer a Itàlia va suposar un punt d'inflexió crucial des del punt de vista vivencial, però també creatiu. Van marxar de Salzburg el 24 d'octubre del 1772 i hi van tornar el 13 de març del 1773, i en aquests quatre mesos i mig Mozart, que durant el viatge va fer disset anys, va experimentar uns sentiments que no havia tastat mai abans: amors frustrats, enyorament, decepcions... Ja no és aquell noiet prodigiós, frívol i juganer que enlluerna tothom per la seva precocitat, i està descobrint emocions noves que s'acaben reflectint en algunes de les obres compostes en aquesta època, especialment en els sis quartets milanesos. La crisi que està patint Mozart és una crisi de creixement que portarà el geni cap a la maduresa. Això sí: aquesta vegada tornen d'Itàlia amb les mans buides, i li esperen uns anys desoladors a Salzburg.

Avui hem sentit: Quartet en re major K155; Obertura "Il sogno di Scipione"; Obertura "Lucio Silla" K135; Simfonia en do major K96. La tercera i última estada que Mozart va fer a Itàlia va suposar un punt d'inflexió crucial des del punt de vista vivencial, però també creatiu. Van marxar de Salzburg el 24 d'octubre de 1772 i hi van tornar el 13 de març de 1773, i en aquests quatre mesos i mig Mozart, que durant el viatge va fer disset anys, va experimentar uns sentiments que no havia tastat mai abans: amors frustrats, enyorament, decepcions... Ja no és aquell noiet prodigiós, frívol i juganer que enlluerna tothom per la seva precocitat, i està descobrint emocions noves que s'acaben reflectint en algunes de les obres compostes en aquesta època, especialment en els sis quartets milanesos. La crisi que està patint Mozart és una crisi de creixement que portarà el geni cap a la maduresa. Això sí: aquesta vegada tornen d'Itàlia amb les mans buides, i li esperen uns anys desoladors a Salzburg.

Avui hem sentit: "Valse carnavalesc" op. 73; Concertino per a flauta i orquestra, op. 107; "Berceuse"; "Vals tendre", "Vals romantique", "Estudi melancòlic"; "Nocturn" op. 165; "Serenata espanyola" op. 150; "Danse païene"; "Mélodies". Cécile Chaminade (1857-1944) va ser una excel·lent pianista i una de les compositores més cèlebres i famoses dels anys finals del segle XIX i principis del XX. Va compondre més de 400 obres, la majoria de les quals peces de caràcter per a piano sol i cançons, que van tenir un enorme èxit a França però també a Anglaterra i als Estats Units, on van proliferar els "Clubs Chaminade" de fans de la compositora, i on va fer una gira triomfal l'any 1908, amb una trentena d'actuacions en 12 ciutats del país. Chaminade no va voler participar en les avantguardes, i la seva música va acabar patint tota mena de menyspreus: considerada simple "música de saló", o "massa femenina", després de la I Guerra mundial va ser menystinguda i va caure un oblit dolorós i injust.

Avui hem sentit: Dues peces per a violí i piano: "Rondeau" i "Capriccio"; Tres "Romances sense paraules": "Souvenance", "Idyle" i "Méditation"; Vuit cançons; "Danse Créole"; "Piece romantique", "Chanson Bretone" i "Divertissement". Cécile Chaminade (1857-1944) va ser una excel·lent pianista i una de les compositores més cèlebres i famoses dels anys finals del segle XIX i principis del XX. Va compondre més de 400 obres, la majoria de les quals peces de caràcter per a piano sol i cançons, que van tenir un enorme èxit a França però també a Anglaterra i als Estats Units, on van proliferar els "Clubs Chaminade" de fans de la compositora, i on va fer una gira triomfal l'any 1908, amb una trentena d'actuacions en 12 ciutats del país. Chaminade no va voler participar en les avantguardes, i la seva música va acabar patint tota mena de menyspreus: considerada simple "música de saló", o "massa femenina", després de la I Guerra mundial va ser menystinguda i va caure un oblit dolorós i injust.

Avui hem sentit: Dues peces per a trio: "Ritournelle" i "Pastorale enfantine" op. 12; "Concertstück" en do # menor, op. 40; Dues cançons: "L'amour captif" i "L'anneau d'argent"; "Serenade" op. 29; "Lolita" op. 54; "Guitarre" op. 52. Cécile Chaminade (1857-1944) va ser una excel·lent pianista i una de les compositores més cèlebres i famoses dels anys finals del segle XIX i principis del XX. Va compondre més de 400 obres, la majoria de les quals peces de caràcter per a piano sol i cançons, que van tenir un enorme èxit a França però també a Anglaterra i als Estats Units, on van proliferar els "Clubs Chaminade" de fans de la compositora, i on va fer una gira triomfal l'any 1908, amb una trentena d'actuacions en 12 ciutats del país. Chaminade no va voler participar en les avantguardes, i la seva música va acabar patint tota mena de menyspreus: considerada simple "música de saló", o "massa femenina", després de la I Guerra mundial va ser menystinguda i va caure un oblit dolorós i injust.

Avui hem sentit: Trio núm. 2, op. 34; Tres "Études de concert" per a piano, op. 35: "Impromptu", Tarantelle" i "Automne"; "Pas des écharpes" per a piano, op. 37. Cécile Chaminade (1857-1944) va ser una excel·lent pianista i una de les compositores més cèlebres i famoses dels anys finals del segle XIX i principis del XX. Va compondre més de 400 obres, la majoria de les quals peces de caràcter per a piano sol i cançons, que van tenir un enorme èxit a França però també a Anglaterra i als Estats Units, on van proliferar els "Clubs Chaminade" de fans de la compositora, i on va fer una gira triomfal l'any 1908, amb una trentena d'actuacions en 12 ciutats del país. Chaminade no va voler participar en les avantguardes, i la seva música va acabar patint tota mena de menyspreus: considerada simple "música de saló", o "massa femenina", després de la I Guerra mundial va ser menystinguda i va caure un oblit dolorós i injust.

Avui hem sentit: Trio núm. 1, op. 11; "Pas de cymbals" per a dos pianos, op. 36; dues cançons: "Sombrero" i "Mignone"; "La lisonjera", op. 50 (versió piano i versió corda). Cécile Chaminade (1857-1944) va ser una excel·lent pianista i una de les compositores més cèlebres i famoses dels anys finals del segle XIX i principis del XX. Va compondre més de 400 obres, la majoria de les quals peces de caràcter per a piano sol i cançons, que van tenir un enorme èxit a França però també a Anglaterra i als Estats Units, on van proliferar els "Clubs Chaminade" de fans de la compositora, i on va fer una gira triomfal l'any 1908, amb una trentena d'actuacions en 12 ciutats del país. Chaminade no va voler participar en les avantguardes, i la seva música va acabar patint tota mena de menyspreus: considerada simple "música de saló", o "massa femenina", després de la I Guerra mundial va ser menystinguda i va caure un oblit dolorós i injust.

Avui hem sentit: "Children's corner"; "Images" (2on llibre): "Cloches a travers les feuilles", "Et la lune descend sur le temple qui fut" i "Poissons d'or"; "Images" per a orquestra: "Iberia", "Rondes de printemps", "Gigues". La producció musical de Claude Debussy (1862-1918) va fer un salt transcendental durant els primers anys del segle XX, amb obres revolucionàries que consolidaven aquell nou llenguatge, aquell estil del qual ell en va ser el gran impulsor i estendard, conegut com a Impressionisme, una denominació que ell abominava. Des del drama líric "Pélleas et Melisande", fins a les grans obres orquestrals com "La mer" o "Images", i passant per les suggerents obres per a piano, tota la seva música està tenyida d'uns colors, uns timbres i uns ritmes altament suggestius i evocadors, de gran sensualitat. I és també en aquesta època que Debussy viu episodis crucials en el terreny personal i sentimental, amb l'inici de la relació amb Emma Bardac i el naixement de la seva única filla.