El compositor de la setmana

Avui hem escoltat: Cinc peces per a piano, op.103; Simfonia núm. 7, op.105; "Intrata" per a orgue, op.111; Cinc esbossos (piano), op.114. Jan Sibelius (1865-1957) és el compositor més rellevant de la música finlandesa, però va tenir una biografia accidentada, plena de moments crítics i daltabaixos emocionals que el van dur a aïllar-se del món musical durant molts anys. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor de prestigi, reconegut arreu d'Europa i admirat als Estats Units, on va fer una gira triomfal l'any 1914. Però cap als anys vint les seves obsessions es van acentuar, agreujades per l'alcoholisme, i el van empènyer a recloure's amb la seva esposa a Ainola, la casa que tenia a Järvenpää, enmig de boscos espessos i gèlids, trenta quilòmetres al nord de Hèlsinki. Allí s'hi va passar la resta de la vida, i des de 1929 fins a la seva mort no va escriure ni una nota més. Mirem d'esbrinar i de comprendre millor la complexa personalitat d'aquest geni i l'obra que va produir.

Avui hem escoltat: "Oma Maa" ("Nostra Terra"), Cantata per a cor i orquestra, op. 92; Simfonia núm. 6, en re menor, op. 104. Jan Sibelius (1865-1957) és el compositor més rellevant de la música finlandesa, però va tenir una biografia accidentada, plena de moments crítics i daltabaixos emocionals que el van dur a aïllar-se del món musical durant molts anys. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor de prestigi, reconegut arreu d'Europa i admirat als Estats Units, on va fer una gira triomfal l'any 1914. Però cap als anys vint les seves obsessions es van acentuar, agreujades per l'alcoholisme, i el van empènyer a recloure's amb la seva esposa a Ainola, la casa que tenia a Järvenpää, enmig de boscos espessos i gèlids, trenta quilòmetres al nord de Hèlsinki. Allí s'hi va passar la resta de la vida, i des de 1929 fins a la seva mort no va escriure ni una nota més. Mirem d'esbrinar i de comprendre millor la complexa personalitat d'aquest geni i l'obra que va produir.

Avui hem escoltat: Les Oceànides, op. 73; Simfonia núm. 5, en mi bemoll major, op. 82. Jan Sibelius (1865-1957) és el compositor més rellevant de la música finlandesa, però va tenir una biografia accidentada, plena de moments crítics i daltabaixos emocionals que el van dur a aïllar-se del món musical durant molts anys. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor de prestigi, reconegut arreu d'Europa i admirat als Estats Units, on va fer una gira triomfal l'any 1914. Però cap als anys vint les seves obsessions es van acentuar, agreujades per l'alcoholisme, i el van empènyer a recloure's amb la seva esposa a Ainola, la casa que tenia a Järvenpää, enmig de boscos espessos i gèlids, trenta quilòmetres al nord de Hèlsinki. Allí s'hi va passar la resta de la vida, i des de 1929 fins a la seva mort no va escriure ni una nota més. Mirem d'esbrinar i de comprendre millor la complexa personalitat d'aquest geni i l'obra que va produir.

Avui hem escoltat: "Pélleas et Mélisande" (fragments); Concert per a violí en re menor, op. 47. Jan Sibelius (1865-1957) és el compositor més rellevant de la música finlandesa, però va tenir una biografia accidentada, plena de moments crítics i daltabaixos emocionals que el van dur a aïllar-se del món musical durant molts anys. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor de prestigi, reconegut arreu d'Europa i admirat als Estats Units, on va fer una gira triomfal l'any 1914. Però cap als anys vint les seves obsessions es van acentuar, agreujades per l'alcoholisme, i el van empènyer a recloure's amb la seva esposa a Ainola, la casa que tenia a Järvenpää, enmig de boscos espessos i gèlids, trenta quilòmetres al nord de Hèlsinki. Allí s'hi va passar la resta de la vida, i des de 1929 fins a la seva mort no va escriure ni una nota més. Mirem d'esbrinar i de comprendre millor la complexa personalitat d'aquest geni i l'obra que va produir.

Avui hem sentit: "Tres peces per a quartet de corda"; "Le chant du rossignol" (poema simfònic del ballet); "Quatre cançons populars russes", per a cor de veus femenines; "Ragtime per a onze instruments". L'any 1908, tan bon punt va arribar a París, Igor Stravinsky va entrar en contacte amb Serguei Diaghilev, l'empresari dels Ballets Russos a la capital francesa, que li va encomanar la música per als seus grans ballets: "L'ocell de foc", "Petruixka" i "La consagració de la primavera". Aquestes obres, sempre vinculades a les arrels i les tradicions de la seva terra, van comportar un canvi de paradigma en el món musical, una autèntica revolució que va provocar una forta polèmica i algun altercat sonat. Però amb l'esclat de la 1a Guerra Mundial, Stravinsky es va refugiar a Clarens, a Suïssa, i el seu llenguatge musical va evolucionar cap a formes més austeres, que van obrir un nou camí en l'avantguarda musical.

Avui hem sentit: "Renard", per a dos tenors, dos baixos i petita orquestra; "Les noces", per a solistes, cor, quatre pianos i percussió. L'any 1908, tan bon punt va arribar a París, Igor Stravinsky va entrar en contacte amb Serguei Diaghilev, l'empresari dels Ballets Russos a la capital francesa, que li va encomanar la música per als seus grans ballets: "L'ocell de foc", "Petruixka" i "La consagració de la primavera". Aquestes obres, sempre vinculades a les arrels i les tradicions de la seva terra, van comportar un canvi de paradigma en el món musical, una autèntica revolució que va provocar una forta polèmica i algun altercat sonat. Però amb l'esclat de la 1a Guerra Mundial, Stravinsky es va refugiar a Clarens, a Suïssa, i el seu llenguatge musical va evolucionar cap a formes més austeres, que van obrir un nou camí en l'avantguarda musical.

Avui hem sentit: "Dos poemes de Paul Verlaine" (per a baríton i orquestra de cambra); Estudis per a piano, op. 7 (1 i 4); "La consagració de la primavera". L'any 1908, tan bon punt va arribar a París, Igor Stravinsky va entrar en contacte amb Serguei Diaghilev, l'empresari dels Ballets Russos a la capital francesa, que li va encomanar la música per als seus grans ballets: "L'ocell de foc", "Petruixka" i "La consagració de la primavera". Aquestes obres, sempre vinculades a les arrels i les tradicions de la seva terra, van comportar un canvi de paradigma en el món musical, una autèntica revolució que va provocar una forta polèmica i algun altercat sonat. Però amb l'esclat de la 1a Guerra Mundial, Stravinsky es va refugiar a Clarens, a Suïssa, i el seu llenguatge musical va evolucionar cap a formes més austeres, que van obrir un nou camí en l'avantguarda musical.

Avui hem sentit: "Cant fúnebre", op. 5; "Petruixka" (Suite del ballet). L'any 1908, tan bon punt va arribar a París, Igor Stravinsky va entrar en contacte amb Serguei Diaghilev, l'empresari dels Ballets Russos a la capital francesa, que li va encomanar la música per als seus grans ballets: "L'ocell de foc", "Petruixka" i "La consagració de la primavera". Aquestes obres, sempre vinculades a les arrels i les tradicions de la seva terra, van comportar un canvi de paradigma en el món musical, una autèntica revolució que va provocar una forta polèmica i algun altercat sonat. Però amb l'esclat de la 1a Guerra Mundial, Stravinsky es va refugiar a Clarens, a Suïssa, i el seu llenguatge musical va evolucionar cap a formes més austeres, que van obrir un nou camí en l'avantguarda musical.

Avui hem sentit: "Scherzo fantàstic", op. 3; "Focs d'artifici", op. 4; "L'ocell de foc" (Suite del ballet). L'any 1908, tan bon punt va arribar a París, Igor Stravinsky va entrar en contacte amb Serguei Diaghilev, l'empresari dels Ballets Russos a la capital francesa, que li va encomanar la música per als seus grans ballets: "L'ocell de foc", "Petruixka" i "La consagració de la primavera". Aquestes obres, sempre vinculades a les arrels i les tradicions de la seva terra, van comportar un canvi de paradigma en el món musical, una autèntica revolució que va provocar una forta polèmica i algun altercat sonat. Però amb l'esclat de la 1a Guerra Mundial, Stravinsky es va refugiar a Clarens, a Suïssa, i el seu llenguatge musical va evolucionar cap a formes més austeres, que van obrir un nou camí en l'avantguarda musical.

Avui hem sentit: Poema simfònic "Ein Heldenleben".

Des de ben jove, en ple segle XIX, Richard Strauss (1864-1949) va crear obres simfòniques de gran envergadura i va desplegar un enorme domini de l'instrument orquestral, amb un riquíssim arsenal sonor inusitat i irrepetible. A més, també era un excel·lent director d'orquestra, que dirigia les seves pròpies obres amb una força i un magnetisme que li van donar prestigi i reputació arreu, i el van consagrar com un dels millors compositors de tombant de segle i de la història. És en aquests anys finals de segle que Strauss va compondre algunes de les seves millors obres orquestrals, especialment els poemes simfònics, que ell va consolidar com un gènere de moda.