El fotimer

Com a homenatge al recentement desaparegut Ozzy Osbourne, comencem temporada amb un dels discos que, a principis de la dècada dels 70, van posar els pilars del futur heavy metal, "Paranoid", segon disc de Black Sabbath.

01 "War pigs/Luke's wall"

02 "Paranoid"

03 "Planet caravan"

04 "Iron man"

05 "Electric funeral"

06 "Hand of doom"

07 "Rat salad"

08 "Jack the stripper/Fairies wear boots"

09 "Paranoid" - Megadeth

10 "Planet caravan" - Pantera

11 "Hand of doom" - Slayer

12 "War pigs" - Faith No More

Quan, a finals dels 70, la situació política a la seva Jamaica natal va passar a ser massa perillosa, Bob Marley va anar a viure a Anglaterra. Allà hi va escriure el seu disc més exitós i amb un reggae més obert a altres gèneres. Sentim el disc i en parlem amb un expert en reggae, l'humorista i guionista Pepe Colubi, que va fer 50 capítols de pòdcast per a Primavera Sound Radio fa un temps. 

01 "Natural mystic"

02 "So much things to say"

03 "Guiltiness"

04 "The heathen"

05 "Exodus"

06 "Jamming"

07 "Waiting in vain"

08 "Turn your lights down low"

09 "Three little birds"

10 "One love/People get ready"

El debut de Kris Kristofferson, del 1970, va arribar quan el cantautor de Texas ja portava temps escrivint per a altres. Es va emmarcar en el gènere outlaw country, que vindria a ser el menys purista dels countries. Al llarg del disc observem aquest flirteig amb el folk, el pop i el rock. El disc va deixar opinions no unànimes que, amb els anys, han tendit cap a una revalorització. El programa serveix d'homenatge, pocs dies després de la seva mort. 

01 "Blame it on the stones"

02 "To beat the devil"

03 "Me and Bobby McGee"

04 "Best of all possible worlds"

05 "Help me make it through the night"

06 "The law is for protection of the people"

07 "Casey's last ride"

08 "Just the other side of nowhere"

09 "Darby's castle"

10 "For the good times"

11 "Duvalier's dream"

12 "Sunday mornin' comin' down"

Als anys 90, el grup anglès Jamiroquai va aconseguir popularitzar el gènere de l'àcid-jazz, més propi de circuits locals de clubs i discoteques, i el van convertir en un èxit global. Sentim el seu quart disc, a tocar del canvi de mil·lenni.

01 "Deeper underground"

02 "Canned heat"

03 "Planet home"

04 "Black capricorn day"

05 "Soul education"

06 "Falling"

07 "Destitute illusions"

08 "Supersonic"

09 "Butterfly"

10 "Where do we go from here?"

11 "King for a day"

El darrer programa de la temporada és novament especial: escoltem "El nus i altres mons", del 2019, amb el seu creador, Xarim Aresté. Ens explicarà per què aquest, el cinquè disc en solitari, és el seu disc maleït.

01 "El prat"

02 "Respira"

03 "Estaves al mig del merder"

04 "Orquestra"

05 "Allà on no cou l'amor"

06 "El temps de les flors"

07 "Em desfermaré"

08 "Arrencar el vol"

09 "Cançó dels morts"

10 "He vingut a adorar-te"

11 "Deixalles vora el riu"

12 "Soltar-ho tot"

13 "5555"

14 "4444"

15 "3333"

16 "2222"

17 "1111"

18 "0000"

ZZ Top és un grup de començament dels 70 que, en els seus inicis, feien un blues-rock tirant a hard. Sota la simplicitat del trio i les harmonies blues van fer una colla de discos molt interessants, però cap tant com el del 1973, el tercer de la seva carrera, "Tres hombres".

01 "Wintin' for the bus"

02 "Jesus just left Chicago"

03 "Beer drinkers & hell raisers"

04 "Master of sparks"

05 "Hot, blue and righteous"

06 "Move me on down the line"

07 "Precious and Grace"

08 "La Grange"

09 "Shiek"

10 "Have you heard?"

11 "La Grange (live)"

12 John Lee Hooker - "Boom Boom"

13 Sam the Sham - "Wooly Bully"

14 Cream - "White room"

15 George Jones - "The race is on"

16 Jimi Hendrix - "Voodoo chile"

Keane van ser el hype del 2004 amb el seu disc de debut, "Hopes and fears", post-britpop, amb influències de la música alternativa i l'electrònica soft, i gust per les melodies, amb un biaix cap a l'èpica i una certa intranscendència lírica. Vint anys més tard, el disc roman com un molt bonic i agradable document de l'època.

01 "Somewhere only we know"

02 "Bend and break"

03 "We might as well be strangers"

04 "Everybody's changing"

05 "Your eyes open"

06 "She has no time"

07 "Can't stop now"

08 "Sunshine"

09 "This is the last time"

10 "On a day like today"

11 "Untitled 1"

12 "Bedshaped"

Després de dos primers discos de rock alternatiu i guitarrer, Primal Scream van ser capaços de captar el canvi dels temps que s'apropava amb la dècada dels 90. Per crear la seva tercera obra, van acostar-se (sense perdre gaire de vista el passat) a la música de clubs d'allò que es va anomenar "so Madchester". Així van aconseguir un disc que, reflectint una època, esdevé atemporal.

01 "Movin' on up"

02 "Slip inside this house"

03 "Don't fight it, feel it"

04 "Higher than the sun"

05 "Inner flight"

06 "Come together"

07 "Loaded"

08 "Damaged"

09 "I'm coming down"

10 "Higher than the sun (a dub symphony in two parts)"

11 "Shine like stars"

El 1991 es va formar un supergrup de músics que havien triomfat individualment: Ry Cooder, John Hiatt, Nick Lowe i Jim Keltner. Només van publicar un disc i no va ser un èxit de vendes, però va estar nominat al Grammy a millor interpretació de rock en grup vocal. Vist amb el temps, és una petita joia única de rock d'arrels americanes.

01 "Solar sex panel"

02 "The action"

03 "Inside job"

04 "Big love"

05 "Take another look"

07 "Do you want my job"

08 "Don't go away mad"

09 "Fool who knows"

10 "She runs hot"

11 "Don't think about her when you are trying to drive"

12 "Don't bug me when I'm working"

13 John Hiatt - "Have a little faith in me"

14 Nick Lowe - "Cruel to be kind"

15 Ry Cooder - "Paris, Texas"

16 Joe Cocker - "Night calls"

Nick Lowe es va fer un nom a finals dels 70 amb els seus discos de new wave i com a productor clau per al jove Elvis Costello. Als anys 90, com molts artistes de l'època, es va desviar del seu gènere més habitual per ampliar horitzons. "Dig my mood", del 1998, és la segona entrega d'una trilogia on tira més cap a la figura de crooner.