El fotimer

El segon disc de Rufus Waiwright, del 2001, amagava tot el que estava a punt de fer amb els mítics "Want (1 & 2)": pop barroc amb base de piano i amb melodies que no sempre et condueixen cap a on esperes. Amb el pas dels anys, molts el considerem el seu millor disc de joventut, on els excessos encara estaven controlats.

01 "Cigarettes and chocolate milk"

02 "Greek song"

03 "Poses"

04 "Shadows"

05 "California"

06 "The tower of learning"

07 "Grey gardens"

08 "Rebel prince"

09 "The consort"

10 "One man guy"

11 "Evil angel"

12 "In a graveyard"

13 "Cigarettes and chocolate milk (reprise)"

14 "Across the universe"

15 Loudon Wainwright III - "One man guy"

It's a Beautiful Day va ser una banda de l'escena psicodèlica de San Francisco de finals dels 60 que no va tenir tant èxit com d'altres de contemporànies. Només van publicar quatre discos entre el 1969 i el 1973, on mostraven el camí cap al rock progressiu abans que no fos evident. La seva barreja de folk, jazz, rock i world music, vista amb el temps, els fa únics.

01 "White bird"

02 "Hot summer day"

03 "Wasted Union blues"

04 "Girl with no eyes"

05 "Bombay calling"

06 "Bulgaria"

07 "Time is"

La banda americana de Filadèlfia The War On Drugs va aconseguir el Grammy a millor àlbum de rock en l'edició del 2018 amb el seu quart disc, "A deeper understanding", una obra mestra contemporània on trobem neopsicodèlia i un ús sensible i intel·ligent de l'electrònica.

01 "Up all night"

02 "Pain"

03 Holding on"

04 "Strangest thing"

05 "Knocked down"

06 "Nothing to find"

07 "Thinking of a place"

08 "In chains"

09 "Clean living"

10 "You don't have to go"

El tercer disc de The Allman Brothers Band va capturar en directe tot el talent de la banda especialitzada en el blues més rocker del sud dels Estats Units. Va ser un èxit comercial i figura en tots els catàlegs de millors discos de la història, tot i ser en directe i instrumental.

01 "Statesboro blues"

02 "Done somebody wrong"

03 "Stormy monday"

04 "You don't love me"

05 "Hot 'Lanta"

06 "In memory of Elizabeth Reed"

07 "Whipping post"

Els anys 80, a banda de la frivolitat ballable per la qual són fonamentalment recordats, també són la dècada d'esplendor del heavy. Escoltem el quart disc de Metallica, del 1988, que es considera el darrer que van fer dins el subgènere trash abans d'obrir-se a un públic més ampli.

01 "Blackened"

02 "...And justice for all"

03 "Eye of the beholder"

04 "One"

05 "The shortest straw"

06 "Harvester of sorrow"

07 "The frayed eyes of sanity"

08 "To live is to die"

09 "Dyers eve"

The Stooges van ser un grup sense gaire èxit a la seva època de finals dels 60 i inicis dels 70 que, no obstant, van deixar un llegat imprescindible per entendre el punk, que es consolidaria amb The Ramones i The Sex Pistols a mitjans de la dècada. El seu segon disc, del 1970, és una obra mestra, el disc preferit de gent com Joey Ramone, Nick Cave o Steve Albini. De fet, els tres primers discos són obres mestres.

01 "Down on the street"

02 The Pixies - "Rock music"

03 The Doors - "Back door man"

04 "Loose"

05 Deep Purple - "Smoke on the water"

06 "T.V. Eye"

07 "Dirt"

08 "1970"

09 "Fun house"

10 "L.A. Blues"

Tornem a la dècada dels 90 per escoltar un disc fundacional de l'indie noranter. El dream pop psicodèlic dels poc prolífics Mazzy Star (quatre discos en 35 anys) s'expressa més narcòtic que mai en aquesta obra classificada sempre entre el millor de la seva època.

01 "Faced into you"

02 "Bells ring"

03 "Mary of silence"

04 "Five string serenade"

05 "Blue light"

06 "She's my baby"

07 "Unreflected"

08 "Wasted"

09 "Into dust"

10 "So tonight that I might see"

11 Arthur Lee - "Five string serenade"

12 J Mascis -"Fade into you"

Fem una mica d'arqueologia musical comparada escoltant el que es considera un dels discos fundacionals del rock, el debut en LP de Little Richard, del 1957, i a continuació els singles que havia publicat abans, des del 1951, que tenien un to més formal. El rock&roll va consistir a trencar aquests formalismes.

01 "Tutti frutti"

02 "True, fine mama"

03 "Can't believe you wanna leave"

04 "Ready Teddy"

05 "Baby"

06 "Slippin' and slidin'"

07 "Long tall Sally"

08 "Miss Ann"

09 "Oh why?"

10 "Rip it up"

11 "Jenny, Jenny"

12 "She's got it"

13 "Taxi blues"

14 "Every hour"

15 "Get rich quick"

16 "Thinkin' 'bout my mother"

17 "Ain't nothin' happenin'"

18 "Why did you leave me"

19 "Please have mercy on me"

20 "I brought it all on myself"

El tercer disc del músic anglès d'origen africà va ser un gran salt més enllà del nou soul, amb influències tan diverses com Pink Floyd, Marvin Gaye, Bill Withers o Fela Kuti. "Love & hate" apareix a totes les llistes del millor del 2016. L'escoltem amb Xavi Duran, antic treballador de la discoteca de Catalunya Ràdio i TV3.

01 "Cold little heart"

02 "Black man in a white world"

03 "Falling"

04 "Place I belong"

05 "Love & hate"

06 "One more night"

07 "I'll never love"

08 "Rule the world"

09 "Father's child"

10 "The final frame"

Quan Georges Brassens va morir el 1981, tenia un grapat de lletres i cançons a mig fer. El seu amic i músic Jean Bertola va fer una feina increïble donant vida a aquests projectes, que es van publicar en dos discos. Escoltem aquestes cançons al costat del cantautor català Miquel Pujadó, que acaba de publicar un triple disc amb totes les cançons de Brassens que ell ha traduït al català.

01 George Brassens - "Le temps ne fait rien à l'affaire"

02 Miquel Pujadó - "El temps no té cap importància"

03 Jean Bertola - "Quand les cons sont braves"

04 Jean Bertola - "La nymphomane"

05 Jean Bertola - "L'andropause"

06 Jean Bertola - "La maîtresse d'école"

07 Jean Bertola - "Entre la rue de Didot et la rue de Vanves"

08 Jean Bertola - "Méchante avec des jolies seins"

09 Jean Bertola - "Si seulement elle etait jolie"

10 Jean Bertola - "Chansonnette a celle qui reste pucelle"

11 Jean Bertola - "Le progrès"

12 Jean Bertola - "Le revenant"

13 Jean Bertola - "Le sceptique"