Capítol 972. L'any 1686, Barcelona va viure unes grans festes dedicades a Santa Eulàlia, la patrona de la ciutat. Segons la descripció de la processó que va recórrer la ciutat, les obres d'art que representaven la santa i el seu martiri, moltes d'efímeres, s'inscrivien de ple en l'estètica barroca de les acaballes del segle XVII i les idees de la Contrareforma sobre la iconografia religiosa. El culte a Santa Eulàlia era la manera que tenien les oligarquies de reforçar la identitat col·lectiva de la ciutat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Cristina Fontcuberta, professora agregada d'Història de l'Art a la Universitat de Barcelona.