Greuges

Mentre el Partit Demòcrata s’enfonsa en les enquestes, figures com Ocasio i Sanders omplin pavellons i canals de YouTube. La gent no sap exactament què vol, però té clar què no vol: més silenci, més excuses i més covardia. La frustració no ve tant per excés d’ideologia com per dèficit de coratge. Els grans temes —habitatge, impostos, drets— estan sobre la taula, però el partit es bloqueja per no incomodar ningú. I potser ja no és temps de quedar bé, sinó de plantar cara. Hui parlem del futur dels demòcrates (i la democràcia) als Estats Units d'Amèrica. 

A partir de l’article de l'amic del programa Albert Lloreta, Una taca estranya al cel, que reflexiona sobre el soroll i la dificultat de mantenir converses mínimament dignes a X/exTwitter, abordem una idea que va més enllà del contingut: el veritable problema és l’arquitectura mateixa de la xarxa. Des d’aquí, el salt cap a BlueSky és natural. No es presenta com una plataforma més, sinó com una manera radicalment diferent d’entendre les xarxes: un protocol obert que permet a l’usuari controlar què veu, com ho veu i amb qui interactua. Una proposta que vol reapropiar-se del debat digital des de la base, repensant-lo des de l’arrel.

Encara molt més a l'est del que parlàvem la setmana passada, Bangladesh és un lloc del que sabem molt poc: el vuité país més poblat del món, la gran fàbrica del sector del tèxtil i el fast fashion i un dels territoris del món més vulnerable al canvi climàtic. Bangladesh és també un dels últims llocs on ha triomfat una gran protesta: Muhammad Yunus, economista especialista en microcrèdits i Premi Nobel de la Pau dirigeix un govern interí per a un país jove i en evolució que intenta superar les pulsions autoritàries. Segona setmana consecutiva en què parlem de protestes i creiem en el poder de la gent.

El món està calentet — literalment i metafòricament. Mentre sabem al detall cada moviment de Trump, protestes massives sacsegen països com Turquia, Sèrbia, Hongria, Geòrgia o Romania contra governs amb tendències autoritàries. Censura, fraus electorals, retallades de drets… però als mitjans, gairebé no se’n parla.

Hui ens preguntem per què els xicons joves cada dia son més de dretes mentre passa exactament el contrari en les xiques. Parlem del nou llibre de Pablo Simón i del informe "Lost Boys" sobre els motius que han provocat aquest canvi sociològic.

Quatre mesos després de la barrancada del 29-O ha arribat una nova DANA; encara estem discutint a quina hora va arribar Mazón al CECOPI; com que seguim sense entendre què va fallar tenim cap garantia que les alertes funcionen millor a la pròxima. Hui abordem què fer davant una classe política -i funcionarial- poc resolutiva a qui se li podrixen els problemes, i la necessitat d'objectivar les alertes; si la ciutadania ha de tornar a confiar necessitem sistemes, esta volta si, a prova d'inútils.

Esta setmana parlem de Kneecap, de Rich Peppiatt (disponible a Filmin), el biopic del naixement i triomf del grup nord-irlandés que canta en gaèlic sense complexos i amb actitud macarra. La relació d'uns xavals amb un establishment nacionalista inclinat més bé a evitar tot allò que sone a problemàtic ens torna ecos de casa nostra, i en concret de la consulta de la llengua a les escoles, que torna a seguir un guió massa previsible. PS: El nom del capítol és obra de Felip Pineda, gran persona i amic del programa, en BlueSky.

Fem un programa curt d'urgència per actualitzar el que ha passat a les eleccions alemanyes. Han sorprés Die Linke, derrotant als rojipardos de BSW; AfD ha arrassat a partir del malestar econòmic i ara Alemanya s'encara a una gran coalició CDU-SPD que haurà de fer-se càrrec d'un món en ràpida transformació.   

Aprofitem les eleccions alemanyes per parlar del resorgiment de Die Linke, que pot superar la barrera del 5%, front a la debacle de la rojipardos de BSW i en un context on la CDU tornarà a guanyar en un context de debat constant sobre la migració i l'augment d'Alternativa per Alemanya. També ens dona temps a comentar de passada el llibre "Kaput: La fi del miracle alemany" de  Wolfgang Münchau, i entrar en els mals estructurals de la seua economía, la burocràcia i l'equilibri fiscal dogmàtic que els domina. 

Ni que volguérem no podriem seguir el ritme d'anuncis i astracanades de Trump i companyia, però hui ens centrem en un dels temes més atemporals que el definixen i marquen la nostra època: el de complir amb (part d'un) programa que ningú pot dir que li agafe per sorpresa, per destructiu i antieconòmic que ens semble. Hui parlem de promeses complides, del caos i la gent que necessita creure que les coses poden canviar