Tenim el plaer de conversar amb l'Eva Vila, l'ànima de Vila Viniteca, en un viatge apassionant pel món dels formatges i els embotits. Amb ella, hem descobert com podem maridar gustos, textures i aromes, i que rere cada peça hi ha una història de país i d'artesania. Des dels formatges més afinats fins als embotits curats amb paciència, l'Eva ens ha guiat amb passió i coneixement; un tast que també ha estat una lliçó de cultura gastronòmica.

Ens desplacem fins a Torrent, a l'Empordà, on el Museu de la Confitura ens obre les portes a un món dolç i artesanal. Aquí, la Teresa Millàs i la Maria Regàs ens parlen del llegat que ens va deixar la Georgina Regàs, amb les melmelades i confitures que fan amb passió, amb fruita de temporada i receptes que respecten el temps i el sabor. Varietats de fruita gairebé desaparegudes, des de les més clàssiques fins a combinacions sorprenents, ens parlen d'una cultura que estima el detall i la paciència; un lloc on cada fruita pot explicar una història.

A Lleida, la terra parla a través del plat. Des de l'oli d'oliva verge extra de les Garrigues fins als cargols a la llauna, la cuina lleidatana és un homenatge a la tradició i al producte. Fruita dolça com la pera de Lleida i embotits artesans omplen la taula amb un gust autèntic. I no deixem de banda l'oli, el vi i els arrossos de l'Urgell. Lleida és territori de gustos sincers i cuina amb ànima. L'escriptor Jaume Fàbrega, que acaba de publicar un llibre que té gust de Lleida, ens explica tot això i molt més.

Myrto Kalle no és cuinera professional, però cuina de meravella i ens ho explica a les seves xarxes. Es nota que ve d'una família en què la importància de la bona vida comença pel bon menjar. La Myrto és de Grècia, però viu a Sant Vicenç de Torelló. Això sí, a la seva cuina no hi falta mai l'oli que elabora la seva pròpia família i algun formatge que li porta la mare quan la visita. Parlem amb ella de la gastronomia grega amb una mirada catalana.

A "La fonda", des de l'Escala, els pescadors Lluís Sureda i Josep Maria Sureda i el cuiner Jordi Jacas ens parlen amb orgull del peix blau com a tresor del mar i de la cuina. Amb arts tradicionals i respecte pel cicle natural, els pescadors capturen seitons, sardines, verats i altres varietats de peix blau, que arriben fresquíssims a la cuina dels restaurants. Allà, el cuiner els transforma amb sensibilitat i arrelament, donant-los el valor que es mereixen. Per a tots ells, el peix blau no és només un aliment, sinó cultura, ofici i identitat mediterrània.

Les ostres del delta de l'Ebre no tenen res a envejar a les que trobem en molts restaurants i que venen de França. Per això, hem anat fins a les Terres de l'Ebre per saber com es cultiven ostres i musclos, quant tarden a fer-se grans per poder-les menjar i, sobretot, com es fa aquest procés de depuració d'ostres i musclos perquè siguin aptes per a l'alimentació. Parlem també del cranc blau i abordem per què ja no hi ha cloïsses al nostre mar.

El podem veure cada setmana a TV3 explicant-nos quina és la millor manera de posar els aliments dins la nevera perquè no se'ns facin malbé o com optimitzar la cafetera. Jordi Ávila també ens explica quins són els millors estris per cuinar, com treure l'òxid de les paelles de ferro colat i un llarg etcètera. Aquest cuiner inquiet, que una vegada al mes ens porta a l'hort amb el seu videopòdcast, ens explicarà les seves dues grans passions: gaudir de la gastronomia i somriure a la vida.

En aquest primer programa de "La fonda d'estiu", anem fins a Tuixent per conèixer la figura de les trementinaires. Les trementinaires aprofitaven la saviesa popular que es transmetia de generació en generació per recórrer a peu els pobles de Catalunya venent plantes medicinals, trementina, bolets secs, olis elaborats i altres productes naturals amb propietats curatives. Aquests productes s'utilitzaven per preparar ungüents i pomades per curar malalties com refredats, bronquitis, pneumònies, fractures i inflamacions. La preparació de medicaments naturals era una activitat tradicional, documentada des de temps antics. Anirem fins al Museu de les Trementinaires per saber com vivien i què feien.

Una fonda especial per començar el juliol. De Jorba fins al Maresme per gaudir de dos productes ben diferents. Anem fins a Eixarcolant, on ens expliquen el que fan i com ho fan per fer-nos menjar productes de la natura que no trobem a cap restaurant. I tot seguit, anem fins a un ignot indret del Maresme on s'hi celebra una "barbacoa clandestina" i els seus responsables ens expliquen què té el foc que et fa badar al davant d'una flama. Com s'ha d'encendre una bona brasa i quin és el carbó que necessitem segons el que vulguem fer i quines són les millors llenyes per cuinar.

Christopher Cannan és el responsable de situar el Priorat al mapa vitivinícola mundial. És conegut, principalment, per la seva activitat de comerciant de vins, sap com ha de ser un vi perquè interessi a diverses parts del món. Sap què li agrada al mercat americà i asiàtic. Des del 1997, és també un dels grans elaboradors de vins al Priorat i al Montsant. Al Priorat, amb el seu celler, Clos Figueras, situat a Gratallops, on es va instal·lar després de seguir les recomanacions del seu bon amic René Barbier i al Montsant, com a propietari de Spectacle Vins, l'únic celler d'aquesta regió que fins ara ha aconseguit 99 punts a la llista de Robert Parker.