Capítol 754. El 7 d'agost del 1957, un dels polítics catalans més destacats des de l'etapa republicana era sotmès a un consell de guerra. Tot i que sempre s'havia mogut en l'activisme civil, se l'acusava de rebel·lió militar. Era Joan Comorera, fundador del PSUC i conseller de la Generalitat presidida per Lluís Companys. Acusat de traïdor pel comunisme espanyol, que no li perdonava la defensa dels drets nacionals en peu d'igualtat amb els drets socials, i perseguit pel franquisme, Comorera es va convertir en una figura incòmoda a una banda i l'altra de l'espectre ideològic. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Ramon Breu, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i professor d'història i d'educació en comunicació; autor de "Protocol M. L'afer Comorera".