Capítol 902. Durant els segles XVIII i XIX, mentre la burgesia es podia permetre anar al teatre o a l'òpera, una de les formes d'oci més habitual de les classes populars van ser les barraques de fira, primer ambulants i després més estables. Se situaven a mig camí entre el número de circ i l'exhibició d'éssers aparentment monstruosos que fugien del que es considerava normal, persones arraconades als marges de la societat que es venien com a fenòmens curiosos. Com en tantes altres capitals europees, en un moment en què els estàndards ètics eren diferents dels actuals, a Barcelona les barraques de fira es van anar estenent per tota la ciutat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Enric H. March, historiador, llicenciat en Filologia Hispànica i Semítica, autor del llibre "Barcelona Freak Show. Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939".