Capítol 1175. Entre la segona meitat del segle XIX i inicis del XX, en un món occidental cada vegada més mercantilitzat, hi va haver un gran auge de les exposicions comercials i les fires de mostres. Una de les pràctiques habituals d'aquests certàmens era premiar les empreses assistents, distingint-les per la qualitat del producte que oferien. Aquesta distinció se solia representar amb la concessió de medalles que les diferents marques guardonades van incorporar a la seva imatge, especialment en l'etiquetatge i la publicitat. Va ser un mètode de propaganda innovador, molt utilitzat per les marques catalanes en tot el període que va de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 a la Internacional del 1929. Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Albert Estrada-Rius, doctor en Dret per la UPF i doctor en Història per la UB.