Capítol 882. Josep Irla i Bosch va ser el president de la Generalitat de Catalunya a l'exili en els anys més durs de la primera postguerra, entre 1940 i 1954. Tot i ser el tercer president de la Generalitat republicana, després de Macià i Companys, la rellevància de la seva figura històrica és poc coneguda. Només dos anys després de finalitzar una presidència dramàtica, desproveïda de poder i exercida sempre des de fora de Catalunya, des del seu refugi definitiu a França, va escriure unes memòries que condensen totes les experiències viscudes en un context de repressió del catalanisme polític, de republicanisme fallit, de Guerra Civil i de fugida del país en plena Segona Guerra Mundial. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Gaitx Moltó, historiador, responsable de la Gestió Documental i l'Arxiu de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro i curador de l'edició de "Josep Irla i Bosch. Memòries d'un president a l'exili", editat per Viena.