Hi ha consells que ens regalen els nostres pares i mares que se’ns graven a foc a la ment.
Tard o d’hora arriba el moment d’aplicar-lo, i això és el que va fer Jonathan Cain, cantant
dels Journey per inspirar un dels temes més famosos: 'Don’t stop Believin' '.
Aquesta banda originària de San Francisco havia començat com a projecte personal de dos
ex integrants de la banda que acompanyava a Santana en les seves gires: Gregg Rolie i
Neal Schon. Inicialment, Rolie era el cantant del grup a més a més del seu teclista fins que
Steve Perry es va incorporar al projecte agafant les regnes de la veu. El 1980, però, el
músic va decidir abandonar els Journey per les bones, és a dir, cercant ell mateix un
substitut per tal que no quedessin penjats, i aquest substitut no va ser altre que Jonathan
Cain, que anteriorment havia militat en una banda anomenada The Babys. La seva primera
aportació al grup fou acostar la banda de rock clàssic als nous temps incorporant-hi
sintetitzadors.
Amb la banda reformada i aconseguint l’estabilitat necessària per tirar endavant el projecte,
els nous i antics integrants van posar-se a treballar per tal de fer noves cançons. Va ser un
dia d’aquests que es trobaven assajant al local que Neal Schon va improvitzar un riff de baix
que va encendre una petita espurna creativa en el cap de Jonathan Cain. Segons ell, aquell
ritme li recordava a un tren, i més concretament a un en concret, el ‘Midnight train to
Geòrgia' de Gladys night & The Pipes. Cain, doncs, va llençar la proposta de compondre un
tema sobre un “ferrocarril sense destinació” que va agradar a la resta de la banda. Pel
teclista, aquell tema seria “una via d’escapament per qui ho necessités”. No sabem si els
Sau es van inspirar en aquest tema al compondre el seu “Tren de mitjanit”, però el cert és
que el dels Journey començava amb un tren de mitjanit anant a qualsevol lloc on la vida fos
millor: “destinació “esperança”.
Tenien la música i part de la lletra, però els faltava un títol, i va ser en aquell moment que la
nostàlgia va fer acte de presència i Cain va recordar un consell que li havia donat el seu
pare de jovenet: 'Mai deixis de creure'. Era una frase inspiradora que a més a més cassava
amb l’esperit optimista de la lletra, i d'aquí és d'on va sorgir el títol de la cançó. la idea
primigènia ja estava llesta, però els faltava el cos i la inspiració per acabar de teixir la lletra
va sorgir a la ciutat de Detroit mentre es trobaven de gira. Una nit, el seu cantant Steve
Perry, no podia dormir i des de l’habitació del seu hotel va mirar per la finestra i va observar
atentament l’escena evocadora d’una ciutat il·luminada pels fanals on algunes persones
prenien presència i es fonien entre la penombra. Per definir el que li evocaven aquelles
imatges se li va acudir l'expressió «Streetlight people». A partir d’aquell moment, el procés
creatiu de la cançó es va disparar com un llamp. Per quan van tenir muntada la cançó a
l'estudi Fantasy de Berkeley, ‘Don’t stop believin’” ja s’havia convertit en una altra cançó.
L'estructura de la cançó era diferent de lo habitual, ja que en la música pop, la tornada es
repeteix diverses vegades, mentre que en aquest cas no sonava fins al final de la cançó.
'Don’t stop Believin' era el tema que encetava el setè treball d'estudi de Journey, "Escape",
o "E5C4P3", com apareix escrit a la portada. Era un tema molt significatiu pels seus autors
ja que qui més qui menys, tothom té problemes emocionals i la cançó els podia ajudar
personalment a no renunciar. I a dia d’avui, el tema segueix funcionant perquè evoca a la
nostàlgia i al passat, a la joventut, a les primeres vivències emocionals. Era un tema potent
que va ser la banda sonora de moltes “primeres vegades”. I tot i que en el seu moment va
quedar en part eclipsada per la balada ‘Open arms’ que també apareixia en el disc, amb el
temps ‘Don’t stop believin’’ va acabar per posicionar-se com un dels himnes de Journey,
sino el més representatiu.
Tot i que aquest tema hagi quedat com un clàssic antiquat, la televisió se n’ha encarregat de
mantenir viva la seva flama. En concret va ser la sèrie The Sopranos qui va fer que ja en el
segle XXI, es multipliquessin les descàrregues de la cançó a iTunes, i és que aquesta era
la cançó preferida del seu protagonista, Tony Soprano. Malgrat tot, Steve Perry va haver de
donar el seu consentiment amb certa reticència ja que no sabia del cert quin ús es faria de
la seva composició en aquesta sèrie de ficció i no volia que, per exemple, fos la cançó que
il·lustrés una matança violenta. Perquè n’aprovés el seu ús, els guionistes van haver
d’explicar-li com acabaria la sèrie fent-li jurar que no podria explicar-ho a ningú, una
promesa que Perry va mantenir fins el dia de l’emissió del capítol final que acabava amb 'Do
not stop Believin' '.
