Una matinada de la Setmana Santa del 1993, un noi de 18 anys, Guillem Agulló, va rebre una ganivetada mortal al cor al poble de Montanejos, a 40 quilòmetres de Castelló de la Plana. Al cap d'uns dies, l'autor de la ganivetada i els seus amics es van presentar a la Guàrdia Civil. Segons ells, havia estat una baralla sense cap motivació política. Tots van anar a judici. Però s'hi va fer justícia?

Avui el nom de Guillem Agulló té el ressò d'un símbol. Resseguim la història del crim de què va ser víctima i d'un judici que va deixar moltes ferides obertes.

La mort del Grégory, un nen de 4 anys, a França, va deixar al descobert totes les misèries humanes. Pot ser veritat que un cosí matés el nen per enveja dels èxits professionals del seu pare? Té lògica que el jutge el deixi en llibertat i passi a investigar la mare del nen, quan la majoria de proves assenyalen el cosí? Té justificació una lapidació mediàtica contra la mare perquè se la considera guapa i freda? El pare del nen mort no ho va suportar i es va prendre la justícia pel seu compte: va matar el cosí sospitós, un acte que va posar gasolina al foc. En aquesta història encara queden moltes coses per explicar.

La mort del Grégory, un nen de 4 anys, a França, va deixar al descobert totes les misèries humanes. Pot ser veritat que un cosí matés el nen per enveja dels èxits professionals del seu pare? Té lògica que el jutge el deixi en llibertat i passi a investigar la mare del nen, quan la majoria de proves assenyalen el cosí? Té justificació una lapidació mediàtica contra la mare perquè se la considera guapa i freda? El pare del nen mort no ho va suportar i es va prendre la justícia pel seu compte: va matar el cosí sospitós, un acte que va posar gasolina al foc. En aquesta història encara queden moltes coses per explicar.

La mort del Grégory, un nen de 4 anys, a França, va deixar al descobert totes les misèries humanes. Pot ser veritat que un cosí matés el nen per enveja dels èxits professionals del seu pare? Té lògica que el jutge el deixi en llibertat i passi a investigar la mare del nen, quan la majoria de proves assenyalen el cosí? Té justificació una lapidació mediàtica contra la mare perquè se la considera guapa i freda? El pare del nen mort no ho va suportar i es va prendre la justícia pel seu compte: va matar el cosí sospitós, un acte que va posar gasolina al foc. En aquesta història encara queden moltes coses per explicar.

La mort del Grégory, un nen de 4 anys, a França, va deixar al descobert totes les misèries humanes. Pot ser veritat que un cosí matés el nen per enveja dels èxits professionals del seu pare? Té lògica que el jutge el deixi en llibertat i passi a investigar la mare del nen, quan la majoria de proves assenyalen el cosí? Té justificació una lapidació mediàtica contra la mare perquè se la considera guapa i freda? El pare del nen mort no ho va suportar i es va prendre la justícia pel seu compte: va matar el cosí sospitós, un acte que va posar gasolina al foc. En aquesta història encara queden moltes coses per explicar.

16 d'octubre del 1984. En un poble del nord-est de França, a prop de la frontera amb Alemanya, desapareix un nen de 4 anys. Es diu Grégory Villemin. Els seus pares, una jove parella de 24 i 26 anys, creuen saber qui és el culpable: la mateixa persona que els ha estat amenaçant durant anys per telèfon i per carta, un anònim que es fa dir "el corb".

El dimarts 20 de setembre del 1977, un noi alt i ros es presenta a la redacció de la revista satírica El Papus, a Barcelona. Entrega una maleta al conserge i se'n va. El conserge, Juan Peñalvert, té l'encàrrec d'entregar la maleta al director de la revista, reunit en aquells moments amb el consell de redacció. La maleta, però, li explota a les mans i el mata. L'atemptat també provoca una quinzena de ferits i una gran consternació en tota la societat i, en particular, a la premsa democràtica. Qui hi havia al darrere?

El periodista Antonio Franco, que es trobava al El Papus el dia de l'atemptat, va tenir després un paper important en la desarticulació de l'escamot ultradretà responsable de l'atac. Ho revela amb detalls al "Crims" i també explica les seves sospites sobre el rerefons polític que va conduir a la quasi impunitat dels seus autors.

El 18 de maig del 2010, una clienta de nacionalitat britànica baixa a la recepció de l'hotel Miramar de Lloret de Mar. S'allotja a la primera planta, a l'habitació 101. La dona demana a la recepcionista que truqui a la policia i a una ambulància. No fa cap més comentari i torna cap a dalt. En pocs minuts arriba un agent de la policia local de Lloret. Puja al primer pis. Pica a la porta de l'habitació 101. La dona obre. Va arreglada i està tranquil·la. Amb la mà li indica que passi. Un cop dins, li assenyala dos dels tres llits de l'habitació. Sota els cobrellits, l'agent intueix la figura de dos cossos. Semblen petits i estan immòbils. S'hi acosta i els destapa. Els cadàvers, sense signes de violència, corresponen a una nena d'uns cinc anys i a un nadó. La dona confessa que els ha matat.

Tres investigacions obertes pels mateixos fets. La primera, el 2000, quan va passar l'assassinat. La segona, el 2003, després d'una trucada anònima. Aquestes dues, a mans de la Guàrdia Civil. La tercera investigació comença el 2016, quan la jutge decideix passar el cas als Mossos d'Esquadra, que llavors ja tenien competències a Montgat. Què canviarà després de 16 anys perquè es pugui desencallar el cas? Aquest és un crim que acabarà amb una estirada d'orelles del jutge als primers investigadors.

És dimecres, 8 de març de l'any 2000. Troben el cadàver d'un home en un domicili del carrer Riera d'en Font de Montgat, al Maresme. Està despullat i ensangonat de dalt a baix. L'han apunyalat disset vegades i l'han deixat estès a terra, de panxa enlaire, enmig d'un bassal de sang. Hi ha sang per tot arreu, a l'habitació, al lavabo, a la cuina, al menjador i al passadís. Fins i tot a la porta de sortida del pis. El cos de l'home està col·locat mirant cap a una de les parets de l'habitació. I amb la sang de la víctima, l'assassí o assassins han escrit a l'envà "Hitler tenia razón" i "KKK", l'acrònim de Ku Klux Klan. A l'orella de l'home mort hi han col·locat una margarida. Un crim que en algun aspecte pot recordar l'assassinat de Sharon Tate i que va trigar 19 anys a resoldre's.