Crims

Fargo és un poble real, a Dakota del Nord, als Estats Units. Es va fer famós perquè els germans Cohen en van fer primer una pel·lícula genial i, després, diverses temporades en format de sèrie de televisió. A l'inici de la pel·lícula i de la sèrie, sortia un escrit en què es deia que els fets relatats eren reals. Però era un joc que feien els Cohen. El que s'explica a la pel·lícula, que és increïble, era tot inventat. Com sempre passa, la retorçada i brillant ment dels Cohen no va arribar a imaginar el que la realitat faria que, un dia de 2017, passés de veritat a Fargo.

Una noia, de 21 anys, torna cap a casa de matinada. És el dissabte 23 d'agost del 1997. Viu a l'Hospitalet de Llobregat, en un edifici que té una zona enjardinada. Quan està a punt d'arribar al portal, nota una presència darrere seu. Es gira i veu un home alt i prim. Porta gorra i la cara tapada. L'home li posa una navalla al coll, la tomba a terra i l'obliga a fer-li una fel·lació. Dos mesos després es repeteixen els fets; en aquest cas, a Barcelona. El dimarts 14 d'octubre a la nit, un individu de les mateixes característiques ataca una jove, de 21 anys, quan entra al bloc on viu. L'amenaça amb una arma blanca. L'arrossega fins a l'ascensor i l'obliga a practicar-li sexe oral. Al cap de quinze dies, una altra noia, de 20 anys, és objecte d'un atac similar. Tres agressions i un mateix patró. La policia sospita que hi ha un violador en sèrie.

El novembre del 1991, la Policia Nacional rep una primera denúncia d'una dona que explica que li han clavat un punxó que li ha entrat pel gluti esquerre i li ha sortit per l'engonal. No ha pogut veure el seu agressor perquè l'ha atacada per l'esquena. Durant prop de dos anys, una trentena de dones denunciaran fets similars. Primer en comptagotes, però, a mesura que avanci el temps, els atacs seran més freqüents fins que una dona morirà i sis més salvaran la vida "in extremis". La situació provoca molt desconcert entre els agents, que no saben per on buscar, i molt nerviosisme entre les dones que agafen la L5 del Metro, que és on normalment actua l'agressor. La por s'escamparà per la crueltat i el sadisme d'un individu que sap molt bé com utilitzar els ganivets per fer mal.

El febrer de l'any 2000, a Lleida desapareix un home de 63 anys que es diu Llorenç Solbes. Un amic seu explica que havien quedat el dia anterior i que no s'hi va presentar. Per descartar que hagi marxat voluntàriament, la policia analitza els comptes bancaris de Solbes, i observen que hi ha diverses extraccions de diners a hores estranyes. Aleshores, es fixen que la càmera d'un caixer automàtic ha captat com es feia una d'aquestes operacions. El que hi veuen no els agrada gens ni mica.

El febrer de l'any 2000, a Lleida desapareix un home de 63 anys que es diu Llorenç Solbes. Un amic seu explica que havien quedat el dia anterior i que no s'hi va presentar. Per descartar que hagi marxat voluntàriament, la policia analitza els comptes bancaris de Solbes, i observen que hi ha diverses extraccions de diners a hores estranyes. Aleshores, es fixen que la càmera d'un caixer automàtic ha captat com es feia una d'aquestes operacions. El que hi veuen no els agrada gens ni mica.

La nit del 19 d'octubre de l'any 2007, maten l'alcalde de Polop, a la Marina Baixa, d'un tret al cap. Sembla una execució, una acció feta per sicaris. La Guàrdia Civil investiga les disputes polítiques a l'Ajuntament, en una zona marcada per l'especulació urbanística. Alguns testimonis apunten a una mala relació entre l'alcalde i un sector del seu equip de govern, encapçalat per Juan Cano, el número 2 del Partit Popular, que després del crim es converteix en alcalde. Però no tenen cap prova que el vinculi amb el crim. Paral·lelament, també investiguen la vida personal de la víctima i descobreixen que els darrers dies havia incrementat la despesa telefònica, i que la majoria de trucades eren a vidents i números de tarot. Dos anys després, però, el cas continua estancat. Ni detinguts, ni proves clares sobre el mòbil del crim. Els investigadors no saben cap a on tirar. Qui va matar l'alcalde de Polop? I per què? Dos anys després de l'assassinat, tot està per aclarir.

Són les nou i vint minuts del dia 19 d'octubre de 2007. A Xirles, una pedania del municipi de Polop, a la Marina Baixa, un home gran surt alarmat de casa després de sentir el soroll del que semblen uns petards. Davant la porta del garatge hi troba aturat un vehicle, encara té els llums encesos i el motor en marxa. Els vidres de les finestretes del pilot i el copilot estan trencats a bocins. Al seient del conductor hi ha un home que no es mou. Té sang a la cara, que li regalima fins al pit. Ha rebut un tret al cap. És Alejandro Ponsoda, l'alcalde. Qui l'ha matat? I per què?

Són les nou i vint minuts del dia 19 d'octubre de 2007. A Xirles, una pedania del municipi de Polop, a la Marina Baixa, un home gran surt alarmat de casa després de sentir el soroll del que semblen uns petards. Davant la porta del garatge hi troba aturat un vehicle, encara té els llums encesos i el motor en marxa. Els vidres de les finestretes del pilot i el copilot estan trencats a bocins. Al seient del conductor hi ha un home que no es mou. Té sang a la cara, que li regalima fins al pit. Ha rebut un tret al cap. És Alejandro Ponsoda, l'alcalde. Qui l'ha matat? I per què?

L'ADN que la policia científica va trobar al lloc dels fets és de les víctimes i de la Marianela, la mare, que va ser la primera sospitosa. També hi havia unes petjades que no saben de qui són, però res més. A Almonte, un poble que venera la Mare de Déu del Rocío, la ciència policial està perduda. Però un canvi d'actitud dels veïns, que havien callat durant mesos, permetrà als investigadors fer un important pas endavant.

El dissabte 27 d'abril del 2013, milers de persones celebren a Almonte (Huelva) una festa dedicada a la Mare de Déu del Rocío. Als voltants de la plaça de l'església s'hi respira un ambient alegre i despreocupat. Mentre els veïns d'Almonte conversen amb els seus amics i familiars, o canten cançons a la Mare de Déu, un home i la seva filla de vuit anys són assassinats a ganivetades. La investigació del doble crim d'Almonte va ser llarga i complexa. Els encarregats del cas es van trobar que hi havia poca gent disposada a col·laborar, i van passar molts mesos fins que algú va decidir revelar un detall important.