Crims

El 18 de gener de l'any 2003, una trucada trenca la calma d'una nit de dissabte d'hivern a Tarragona. Truquen del CAP Sant Pere de Reus, la doctora Glòria Sanz no ha anat a treballar. Li tocava torn de guàrdia, però no s'hi ha presentat. Què li ha passat? On és la Glòria Sanz? Un cas que donarà moltes voltes i acabarà resolent-se a les portes d'un avió.

El misteri envolta la mort del Jordi Magraner, un valencià que havia crescut a França i que els últims anys de la seva vida va viure a les valls de Bumburet, a l'Hindu Kush, la serralada que hi ha entre el Pakistan i l'Afganistan.

Aquest home va anar allà a buscar l'anomenat abominable home de les neus, el ieti, el van creure un espia francès, el van acusar de pederasta i, set anys després de la seva mort, encara no s'havia descobert l'assassí.

L'escriptor barceloní Gabi Martínez va passar vuit mesos a França parlant amb la família Magraner fins que va decidir viatjar a les valls de Bumburet per investigar pel seu compte. Allà es va topar amb els homes de Bin Laden i enmig de situacions que van posar la seva vida en perill. Era l'any 2009.

El cas de Jordi Magraner és una crònica negra en un indret espectacular, el massís muntanyós de l'Hindu Kush, entre el Pakistan i l'Afganistan, i està protagonitzada per un aventurer d'origen valencià. El relat té un plus d'exòtic perquè Magraner havia anat a l'Hindu Kush a buscar el que literàriament es coneix com l'abominable home de les neus: el ieti. Més enllà de la recerca d'aquella mena de mite, la vida a les muntanyes li va agradar tant que s'hi va quedar a viure.

La història d'avui parla de com un paradís pot esdevenir infern, i explica com Jordi Magraner, finalment, sí que va trobar un cert tipus de monstre. En parlarem amb l'escriptor Gabi Martínez, que va viure amb els Magraner i va viatjar al Pakistan, allà on el 2009 se situava la base d'operacions d'Al-Qaeda. El Gabi va quedar tan fascinat amb la història del Jordi que va voler esbrinar qui i per què el van matar. I en va escriure un llibre titulat "Només per a gegants". Amb ell intentarem posar llum a la foscor.

Una jove de 19 anys desapareix a Ponts, un poble gran de la Noguera. La família dubta de si ha marxat voluntàriament però ho acaben denunciant. Els Mossos interroguen amics i familiars i comencen a detectar mentides i contradiccions, sobretot entre els homes que, últimament, han tingut alguna cosa a veure amb la noia. Després de 19 dies de treball policial sense resultats, els fets es precipitaran en cascada i el cas es resoldrà en només una tarda. Hi tindran molt a veure una targeta d'empresa i un pírcing al melic.

Madrid, 30 de maig del 2013. Un jove italià de 31 anys apareix mort en un pis del barri de Las Letras de Madrid. El cos està penjat d'una prestatgeria, el coll lligat amb un mocador llarg. No hi ha nota de suïcidi. El seu nom és Mario Biondo. Estava casat amb una coneguda presentadora de televisió. En el cas Biondo, tot apunta a un suïcidi però la família desconfia d'aquesta hipòtesi des del primer moment.

Idar-Oberstein és una ciutat d'uns 35.000 habitants del sud-oest d'Alemanya, coneguda per la seva indústria de pedres precioses i famosa per l'"església de la roca", una petita capella que està literalment encastada dins una gran roca. Una llegenda explica que dos germans que vivien al castell que hi ha a sobre es van enamorar de la mateixa noia i un dia que un germà no hi era, l'altre va aprofitar per casar-s'hi. Quan el germà que havia marxat del castell va tornar i se'n va assabentar, va tirar el germà daltabaix de la roca. Va acabar confessant el crim a un abat i aquest, com a càstig, li va fer excavar amb les seves pròpies mans una església al lloc on es va trobar el cos del germà, just 50 metres sota el castell.

Això és només una llegenda, però el que us explicarem avui, tot i que sembla mentida, va passar de veritat. Un assassí sense rostre atemoreix Alemanya i França, amb un final sorprenent i ens atreviríem a dir que patètic.

El cas de la Guàrdia Urbana arriba a judici amb dubtes o versions contradictòries sobre quatre aspectes clau: l'hora del crim, com van matar la víctima, qui en va ser l'autor i el motiu. No és poca cosa i el tribunal popular serà qui ho haurà de determinar. Els dos acusats, l'Albert i la Rosa, s'assenyalen mútuament.

En aquest capítol, el cas de la Guàrdia Urbana tornarà a tenir moltes sorpreses. Des d'una serra elèctrica que sent un veí de la Rosa, passant per uns ratolins que han fet niu en un sofà i una paret taronja repintada de blanc. A la confusió general s'hi sumarà una altra mort.

Rosa Peral i Albert López s'han convertit en els principals sospitosos del cas i no serà fàcil establir qui diu la veritat. Com sempre, els detalls seran importants, i els testimonis! Sobretot els de referència.

El dijous 4 de maig del 2017, a quarts de deu del vespre, un jutjat de Vilanova i la Geltrú rep l'avís que s'ha trobat un cotxe cremat al costat del pantà de Foix i que, al maleter, hi ha les restes del que sembla el cadàver d'un home. Segons la matrícula del vehicle, el cotxe pertany a Pedro Rodríguez, un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Oficialment, Pedro Rodríguez no consta com a desaparegut, però fa tres dies que no va a casa seva i des de llavors ningú l'ha vist.

Aquest és el primer capítol d'una minisèrie de quatre sobre el crim de la Guàrdia Urbana. L'1 de desembre del 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va confirmar la condemna de 25 anys per a Rosa Peral i 20 anys per a Albert López. Però, com s'ha arribat aquí? Quina és la història del crim de la Guàrdia Urbana? Quins són els detalls importants?