Crims

Dijous, 5 de març del 2009. A la Roca del Vallès, un grup de delinqüents reté tota la nit a casa seva el director d'una oficina de Caixa Catalunya i la seva família. L'endemà a primera hora el porten a la sucursal, que és a Mollet, i l'obliguen a obrir la caixa forta. A casa s'hi han quedat la dona, els avis i dos fills, encanonats per un dels segrestadors. Si els assaltants aconsegueixen els diners, la família en sortirà sana i estàlvia. Si no, el desenllaç pot ser fatal.

Primer capítol de la trilogia.

Desembre del 2008. Alcanar, el Montsià. La casa dels propietaris d'un concessionari de cotxes de segona mà és l'escenari d'un crim amb una violència extrema. La policia hi troba dos cadàvers amb signes de tortura. Les víctimes són Felipe Barrio i la seva parella, Stella Afodoroaie. Sembla que els han apallissat fins a matar-los. La policia haurà d'esbrinar si tanta fúria pot haver estat motivada per un robatori o si al darrere hi ha alguna cosa més. S'ha simulat un atracament per emmascarar el doble crim?

Barcelona, 1 de març del 1981. És diumenge i hi ha hagut partit al Camp Nou. El Barça ha acabat guanyant l'Hèrcules per 6 gols a 0. Enrique Castro, Quini, el davanter centre culer, ha fet tres dels sis gols de l'equip. Acabat el partit, marxa ràpid de l'estadi perquè ha d'anar a recollir la dona i els fills a l'aeroport. Però a l'aeroport no s'hi presenta. La dona pensa que se n'ha oblidat i agafa un taxi, convençuda que se'l trobaran a casa. Quan finalment hi arriben i veuen que no hi és, la Mari Nieves, la dona, truca a companys d'equip i directius, fins i tot al president del Barça, Josep Lluís Núñez. Ningú en sap res des que ha sortit de l'estadi. Aquella mateixa matinada denuncien la seva desaparició a la policia. Què li ha passat a Quini?

Dimecres, 1 de maig del 1929. A l'estació d'Atocha, a Madrid, un grup de funcionaris revisen les mercaderies que no han estat reclamades per ningú i que, per tant, ara es consideren propietat de la companyia de ferrocarrils. El Pedro, un mosso del magatzem, es fixa que una caixa que porta allà oblidada més de quatre mesos ha deixat anar un líquid viscós per la part de sota. Com que no li concorda amb el que suposadament hi ha a l'interior, maquinària, demana permís per obrir-la. De seguida li ve una bafarada molt forta. El primer que veu són uns diaris vells i uns llençols. Alertat per la pudor, el Pedro avisa l'encarregat i continuen junts amb la inspecció. Quan per fi veuen què hi ha a sota, truquen immediatament a les autoritats.

Són dos quarts de deu del matí del dissabte 4 de maig de l'any 74. La minyona de la casa del carrer Joan d'Alós número 5 de Barcelona, al barri de Pedralbes, ha preparat l'esmorzar per als senyors i, com és habitual, els hi puja a l'habitació. Quan obre la porta, se'ls troba tots dos morts. Són al llit, tapats amb una vànova que ha quedat totalment tenyida de vermell. A terra hi ha un gran bassal de sang i les cortines i les parets són plenes d'esquitxades. Algú els ha apunyalat mentre dormien.

Són dos quarts de deu del matí del dissabte 4 de maig de l'any 74. La minyona de la casa del carrer Joan d'Alós número 5 de Barcelona, al barri de Pedralbes, ha preparat l'esmorzar per als senyors i, com és habitual, els hi puja a l'habitació. Quan obre la porta, se'ls troba tots dos morts. Són al llit, tapats amb una vànova que ha quedat totalment tenyida de vermell. A terra hi ha un gran bassal de sang i les cortines i les parets són plenes d'esquitxades. Algú els ha apunyalat mentre dormien.

Desembre de l'any 1970, Santa Cruz de Tenerife. Els Alexander, una família alemanya, viuen completament al marge del seu entorn. Fa prop d'un any que van arribar a Espanya, però els seus veïns gairebé no els coneixen. Només saben que són estrangers, perquè no parlen espanyol, i que de tant en tant se sent música i càntics que provenen de casa seva. En el barri tranquil del centre de la capital canària on viuen ningú s'espera que passarà el que es coneixerà com "el crim del segle".

La Montse Méndez i l'Anne Strande eren dues dones molt diferents. Una tenia 40 anys, l'altra, 26. Una tenia dues filles i treballava de comercial, i l'altra acabava de llicenciar-se i estava al departament de Màrqueting d'una multinacional. Una era catalana i vivia a Girona, l'altra, danesa, i feia pocs dies que s'havia instal·lat a Madrid. Una va desaparèixer en estranyes circumstàncies i l'altra la van matar a casa seva i li van calar foc. En principi, són dos casos que no tenen res a veure. Però com us podeu imaginar, si els expliquem junts és perquè estan connectats d'alguna manera. Com?

El dilluns 28 d'octubre del 2013, una noia denuncia a Girona la desaparició de la seva mare. La Montserrat Méndez, que està separada i viu en un pis compartit, fa cinc dies que no dona senyals de vida. Durant mesos, els Mossos investiguen el seu entorn social i personal, però no troben res. Finalment, l'expedient queda aparcat, i el temps només fa que incrementar l'angoixa de les filles. Aquest cas comença a Girona, però ens portarà a França i a Madrid.

Madrid, 30 de maig del 2013. Un jove italià de 31 anys apareix mort en un pis del barri de las Letras de Madrid. El cos està penjat d'una prestatgeria, el coll lligat amb un mocador llarg. No hi ha nota de suïcidi. El seu nom és Mario Biondo. Estava casat amb una coneguda presentadora de televisió. En el cas Biondo, tot apunta a un suïcidi però la família desconfia d'aquesta hipòtesi des del primer moment. Les últimes investigacions apunten que el jove podria haver estat acompanyat la nit de la seva mort.