Crims

Gener del 2004, Sant Feliu de Llobregat. Desapareix Ana Maria Martos. Diu a la seva mare que vol desconnectar i que, si no li truca, que no pateixi, que està bé. Hauran de passar nou anys perquè la família de l'Ana Maria sàpiga què se n'ha fet, de la filla. El cas es va batejar com "La noia del bidó". És tan sorprenent tot el que va passar que us semblarà una pel·lícula. Però ja sabeu que això és el que diem quan la realitat juga amb nosaltres molt millor que cap guionista. Aquesta és la història d'un joc del tarot que no va poder preveure el final que li esperava a l'Ana Maria; o que algú fes trampa perquè, qui tirava les cartes, se'n va guardar una. La més temuda.

Dimarts, 4 de setembre del 1990. Una veïna de Portbou surt de casa seva a quarts de vuit del matí. Quan arriba al mirador, la visió li queda clavada en un arbre. Hi ha una noia penjada en aquell pi. Està descalça. Les sabates són a terra, ben posades i alineades. No hi ha res més al voltant. El cas és peculiar. Sembla un suïcidi, però no està clar i la primera i gran incògnita se centra a saber qui és.

27 d'octubre del 2002. És un diumenge plujós. En una urbanització de luxe a 50 quilòmetres de Buenos Aires, a l'Argentina, un home torna a casa després d'haver passat tota la tarda fora i es troba la seva dona inconscient, amb mig cos dins de la banyera i l'aigua tintada de vermell. La sang ho taca tot.

També hi ha sang per terra i per les parets del bany. La víctima es diu María Marta García Belsunce. El seu home es pensa que deu haver relliscat i s'ha donat un cop al cap. El que s'acabarà descobrint donarà la volta al món.

Diumenge. 22 d'abril del 2001. Barcelona. Carrer Còrsega. Una dona i la seva filla tornen a casa després de passar el dia fora. La nena, de 6 anys, és la primera d'entrar. Quan arriba al menjador, a terra, veu el cos del seu pare sobre un bassal de sang. Li han disparat 7 trets. La víctima és Jordi Berraondo, de 37 anys. Qui podia saber que estaria sol a casa? Qui podia entrar al pis sense ser vist? Qui es podia beneficiar de la mort del Jordi? Un cas amb una tirallonga de sospites i poques pistes sòlides.

L'abril del 2005, uns pares denuncien la desaparició de la seva filla, Ana María Ramírez Garcia, de 38 anys. L'ultima vegada que van parlar amb ella va ser el diumenge 27 de febrer. El pare explica a la policia que el marit d'ella és molt violent i que la maltracta. La policia va trigar 5 anys a resoldre el cas. L'agressor de l'Ana María va imposar un estat de terror psicològic tan gran en el seu entorn que ningú es va atrevir a delatar-lo. La història d'avui comença a Vacarisses, passa per Terrassa, Sabadell i arriba fins a Laredo, a Cantàbria. La droga hi té un paper important i, com sempre, molt negatiu.

Maten una transsexual que dormia al carrer i en deixen una altra greument ferida. És al parc de la Ciutadella, un dels llocs més singulars d'aquella Barcelona que, l'any 1991, es posava a punt per als Jocs Olímpics. L'assassinat de la Sònia Rescalvo és un d'aquells episodis que van més enllà d'un crim. És un punt d'inflexió en la història recent d'aquest país. El primer crim trànsfob a Catalunya, que marcarà un abans i un després en la lluita contra l'odi i la discriminació a casa nostra.

En el capítol anterior us vam parlar de les versions oficials, les que ha donat la policia sobre la mort del primer ministre suec Olof Palme. En aquest segon episodi, farem una cosa poc habitual, ens centrarem en una versió periodística, la que ha treballat el periodista suec Jan Stocklassa partint de l'exhaustiva investigació que va fer el també periodista Stieg Larsson. L'home que va escriure la trilogia "Millenium", de la qual s'han venut més de 80 milions d'exemplars, va dedicar més temps a investigar el cas Palme que a escriure les novel·les que el van fer famós, quan ja era mort.

Doncs el periodista Stocklassa va publicar un llibre força interessant que serà la base del relat d'avui.

A molta gent, sobretot si teniu una edat, li deu sonar l'assassinat del primer ministre suec Olof Palme. Ja fa 34 anys que va passar i, encara avui, no queda gaire clar -per no dir gens- qui el va matar. Al llarg de les tres últimes dècades, els suecs han especulat moltes vegades sobre qui va disparar al líder socialdemòcrata. Aquella nit del 1986, la policia va trigar a reaccionar, i l'assassí va desaparèixer sense deixar rastre. Des d'aleshores, s'han fet gairebé 10.000 interrogatoris i s'han investigat moltes pistes diferents, algunes d'allò més pintoresques. És, de llarg, la investigació criminal més cara de la història del país nòrdic, i de molts altres, ja ho veureu. Va ser un crim molt sonat, un magnicidi a la terra on, anys després, agafaria fama tot el que té a veure amb el gènere negre. Ho anomenen "nordic noir", i té com a grans precursors els admirats escriptors Hennik Mankell i Stieg Larsson.

Qui va matar Olof Palme? I per què?

Dimecres, 13 d'agost del 2003. Carrer del Parc de Lleida número 7, primera planta. Agents dels Mossos d'Esquadra acudeixen a un edifici ruïnós del barri vell alertats per un veí que ha notat una forta pudor a l'escala. En una atmosfera irrespirable i amb poca llum, veuen que de sota una pila de runa sobresurten un braç i una cama. Estan en vies de descomposició. Als investigadors els recorda la pel·lícula "Seven".

El 18 de gener de l'any 2003, una trucada trenca la calma d'una nit de dissabte d'hivern a Tarragona. Truquen del CAP Sant Pere de Reus, la doctora Glòria Sanz no ha anat a treballar. Li tocava torn de guàrdia, però no s'hi ha presentat. Què li ha passat? On és la Glòria Sanz? Un cas que donarà moltes voltes i acabarà resolent-se a les portes d'un avió.