El búnquer

Aquesta setmana volem recuperar-vos la vida de dos grans artistes: primer de tot, la de la nostra Clotilde Cerdà, catalana de naixement i filla del cosí del senyor que va fer l'Eixample de Barcelona. La Clotilde era una nena prodigi que tocava l'arpa com els àngels. La segona història va de la vida d'en Johnny Weissmuller, aquell llamp d'home que va donar vida al personatge de Tarzan de la jungla, el mític de les pel·lis en blanc i negre.

Programa 5x10, amb Lluís Gavaldà. Biografia molt amable i tranquil·la, amb final una miqueta trist; llàstima. Resulta que en Johnny era un nadador impressionant, un jovenàs amb una esquena com un armari que va guanyar medalles olímpiques a cabassos. Després d'una carrera envejable, en Johnny va decidir retirar-se jove i… sense saber ben bé com, un dia es va trobar enmig d'un càsting d'actors. De cop i volta, va canviar el banyador de nadador per un pantaló curt de pell mig estripat: en Johnny va ser seleccionat per interpretar en Tarzan de la jungla. Un paper que li va donar fama i fortuna. Una vida tranquil·la que es va veure interrompuda per una malaltia mental. El pobre creia que vivia realment al mig de la selva i que era un salvatge. Quin greu!

Programa 5x103, amb Lluís Gavaldà. En John Broadus Watson és un home bastant curiós (bé, dels que passen per "El búnquer", no n'hi ha cap de gaire normal). Ho diem perquè el nano comença amb mal peu: el seu pare fot el camp de casa i els abandona, la seva mare s'obsessiona amb la religió i ell comença una vida de delinqüent juvenil. És molt estrany que en John sabés canviar el rumb de tot plegat i posar-se a estudiar Psicologia. Sense ser un estudiant brillant, en John va tirar endavant fins a convertir-se en un expert que va desenvolupar la seva pròpia teoria: el conductisme. Coneixeu els gossos de Pavlov, oi? Doncs ell ho va portar a l'extrem, amb humans.

Programa 5x102 amb Maria Nicolau. La Clotilde Cerdà, la filla (més o menys) del senyor Ildefons Cerdà, el creador de l'Eixample de Barcelona, era una nena prodigi que tocava l'arpa com els àngels. Doncs resulta que quan la mossa tenia 15 anys ja la portaven a fer recitals per tot el món. L'escriptor Victor Hugo la va rebatejar com Esmeralda i la reina d'Espanya Isabel II va suggerir-li que es canviés el cognom per Cervantes. Entenem que si Victor Hugo i la reina et proposen un nom artístic, costa dir-los que no; encara que el nom sigui tan terrible com Esmeralda Cervantes.

Programa 5x101, amb Maria Nicolau. Ja us avisem d'entrada: capítol delicat. Això sí, les bestieses arribaran cap al final, els més menuts de la casa podran aguantar bé fins a l'última part de la biografia. Per què hem triat aquesta història? Doncs perquè la davallada cap als inferns que va fer la Myra ens ha semblat molt interessant. No ens hem volgut centrar a explicar-vos els assassinats amb pèls i senyals, nosaltres hem volgut mostrar quins van ser els motius que la van empènyer a convertir-se en un monstre, en la dona més odiada d'Anglaterra.

La Rose Valland i la Napa de Prats són dos perfils de dones empoderades un pèl diferents entre si. La Rose Valland va ser una oficial de l'exèrcit francès que va dedicar gran part de la seva vida a recuperar les obres que els nazis havien robat. La Napa de Prats, en canvi, potser té un perfil més discret; ella es dedicava a jugar amb la canalla de Prats de Lluçanès, els pentinava i els donava llavors de carabassa.

Programa 5x100, amb Pep Poblet. Avui fem un altre d'aquells poetes romàntics enganxifosos, un home que anava més calent que la pala d'un forner i que s'enamorava de la primera mossa que li passava per davant. En Cesare no tenia cap mania i no en deixava cap per verda. Això sí, quan la noia li feia una mica de cas, toca't el que no sona, en Cesare en perdia l'interès! Ell necessitava el seu amor platònic, aquell amor impossible de tenir. Així podia estar ben trist i escriure poemes melancòlics. L'home tenia molt bona ploma, però era un pelet tòxic, la veritat sigui dita.

Programa 5x99 amb Pep Poblet. Aquest personatge l'hem tingut a la llista de "losers històrics" (en diem així) des de la primera temporada! La gent ens l'ha recomanat centenars de vegades, però era una història tan boja que no trobàvem el moment adequat per començar-la a escriure. Per fi ha arribat l'hora de presentar-vos la increïble aventura d'en Hiroo Onoda, un soldat japonès que va fer tan bé la seva feina que va allargar la Segona Guerra Mundial durant 27 anys. Els seus superiors li van ordenar que no es rendís sota cap circumstància i això va fer. El nano es va passar 27 anys amagat a dins la selva, lluitant contra un enemic inexistent.

Programa 5x98 amb el Mag Lari. El Lluçanès és comarca! I punt! Com es nota que aquests textos els escriu un alpensí i que en Peyu no els revisa. Ens fa molta il·lusió portar-vos la veritable història de la Napa de Prats de Lluçanès, una dona excèntrica i solitària que va trobar refugi en l'amor incondicional dels nens i nenes del poble. A la canalla no li importava si era lletja o anava bruta, ells van saber mirar més enllà i van trobar en la Napa una amiga. És cert que els nens de Prats van començar a morir un rere l'altre i també és veritat que es van trobar ossos humans al pati de la Napa… Però la culpa és del patriarcat.

Programa 5x97, amb el Mag Lari. Rose Valland té un mèrit increïble: amb un simple cop d'ull sabia dir-te si l'obra d'art que tenia al davant era autèntica o falsa, a part de saber-ne la procedència i el valor aproximat. El seu ull clínic privilegiat va ser de gran utilitat per recuperar els quadres que els nazis van robar durant la guerra. Adolf Hitler tenia un projecte una mica ambiciós que no es va arribar a complir: el Führermuseum, un complex descomunal situat a la ciutat austríaca de Linz i que havia de guardar totes les obres d'art més importants d'Europa (que prèviament havien robat).