Programa 5x33, amb Araceli Segarra. Bellesa exòtica, uns cossos musculosos d'atleta, unes rastes al vent, uns ulls penetrants, uns ritmes trepidants, la febre dels 80, la discoteca el dissabte a la nit, lletres ensucrades i enganxoses... Els Milli Vanilli (sí, el nom potser fallava una mica) ho tenien tot per triomfar en el món de la música. Només hi havia un detallet que no acabava d'encaixar. Que tots dos components, en Rob i en Fab, cantaven com un grup de gats atropellats per un tanc M1 Abrams. El frau dels Milli Vanilli va ser una de les estafes més sonades d'aquesta indústria.

Sara Baartman i Alice Kyteler van ser unes víctimes del sistema patriarcal, claríssimament. La Sara, pobreta, va ser esclavitzada i venuda a un metge anglès que la va mig obligar a ser una atracció d'un circ dels horrors. Per la seva banda, l'Alice, pobreta, va matar els seus marits i en comptes de jutjar-la com una assassina en sèrie la van acusar de bruixeria! Quin despropòsit!

Programa 5x32, amb Joan Dausà. Això ho deu dir al revés, era en Henry Ford, com que era antisemita, que tenia una foto de Hitler al despatx. Doncs no! Ja ho hem dit bé, era en Hitler que perdia el cul per en Henry. El considerava un geni i l'únic nord-americà de bé. Que sapiguem, en Henry i en Hitler mai van tenir una relació personal ni es van cartejar, però tots dos compartien idees similars pel que fa a, tal com dirien ells, "la qüestió jueva". Escolteu el capítol i valoreu si valen més la pena caps de setmana lliures i un bon sou o viure en un món lliure de prejudicis.

Programa 5x31, amb Joan Dausà. Ens situem a la Irlanda del 1300, per ser més concrets al senyoriu d'Irlanda (senyoriu, quina paraula tan bonica). En fi, avui us explicarem com van començar les caceres de bruixes a Europa, quin va ser el paper de l'Església catòlica i com un possible cas d'uns assassinats en sèrie va passar a convertir-se en la primera acusació de bruixeria d'Irlanda. Per sort, l'Alice tenia molts diners i va poder subornar a tort i a dret, i es va deslliurar de la foguera.

Programa 5x30, amb Roger Escapa. Dels "tablaos" flamencs a les arts marcials, la meditació, les dietes estranyes... fins a anar a petar a una secta. Però no qualsevol secta, la primera secta catalana, en una masia de Sant Cugat del Vallès! Compte amb això! Que a vegades no sabem valorar què tenim a casa, coi! En Pedro Vivancos era un noi normal i corrent, de barri, de Barcelona. La seva família tenia un bar de tapes i els hi agradava el flamenc. Ell tenia talent de sobres per dedicar-se al món del ball, però els camins del Senyor són inescrutables.

Programa 5x29, amb Roger Escapa. Història de les tristes i sense gaire remuntada. La primera cosa que hem de lamentar és que no sabem el nom real de la nostra amiga, ens hem vist forçats a dir-li Sara, que era el seu nom d'esclava, el seu nom europeu, després de ser comprada per uns grangers neerlandesos (sí, els neerlandesos també poden ser uns malxinats quan volen!). En fi, la noia va anar de mà en mà fins que va conèixer un metge anglès que li va oferir l'oportunitat (mig forçada) de ser una atracció de circ. La Sara tenia una condició genètica que li feia acumular molt de greix a les natges i això els semblava molt exòtic.

El pianista canadenc i el rei de Còrsega, un bonic títol per a una faula infantil. Però la veritat és que ens referim a Glenn Gould, l'excèntric pianista que sempre anava amb dos guants perquè tenia fred i perquè no li agradava el contacte humà, una història ben curiosa i simpàtica que us volem destacar. L'altra biografia és la de Theodor von Neuhoff, un aristòcrata mig estafador que va aconseguir ser el rei de Còrsega!

Programa 5x28, amb Eloi Cordomí. Feia dies que no parlàvem de cap estafador! En Theodor era un home que tenia més cara que esquena, un personatge que aprofitava les seves bones maneres d'aristòcrata per entabanar la gent perquè li deixessin calés. Penseu que en Theodor era un ludòpata sense remei, tenia deutes amb tothom. Això l'obligava a canviar de ciutat i, fins i tot, de país. Aconseguir feina d'ambaixador li va anar bé per escapar del seu passat, però aquesta mica de poder que va aconseguir encara va complicar més la cosa.

Programa 5x27, amb Eloi Cordomí. Carn de búnquer, pobre Joe. El drama comença amb un coi de goteres al sostre que no s'acaben de reparar. Allò fa que el pare i la mare la dinyin a la segona pàgina del guió. Des de llavors, tot fa pujada: el nano ha de treballar a la mina amb només set anyets, enganxa la verola i s'ha de buscar la vida com bonament pot. Desesperat i famolenc, un dia decideix robar una llesca de pa i uns quants formatges. Tot això passa a Anglaterra, però el segon acte d'aquesta història passa a Austràlia, on condemnen en Joe a treballs forçats i on s'acaba convertint en un temut bandoler.

Programa 5x26, amb Núria Picas. No sabem si en Glenn utilitzava guants amb calefacció, si eren guants d'artista o bé d'artritis, d'aquells que venen a Amazon. La qüestió és que en Glenn era un pianista fredolic i excèntric, que sempre anava amb un parell de guants per no tenir fred i, ja de pas, per evitar el contacte amb altres persones. Glenn Gould estava ben llampat, però era un dels millors pianistes del planeta. Les seves excentricitats valien la pena, perquè les seves interpretacions eren úniques i els productors es barallaven per tenir-lo.