Canalla, s'acosta el final! Ja fa dies que anem traient pesos pesants com en François Dominique Toussaint-Louverture, un esclau d'Haití que es va autoproclamar emperador de l'illa. Va ser el Napoleó negre. L'altra biografia és la de la Rosalind Franklin, víctima del robatori intel·lectual més escandalós de tots els temps.

Programa 5x168 amb Elena Gadel. Us exposem una de les injustícies més grans que va perpetrar la comunitat científica mundial. La Rosalind Franklin sempre va tenir dificultats per tirar endavant la seva carrera d'investigadora. Era una dona en un món d'homes, el món de les ciències, però el cop més baix de tots va ser quan els seus hipotètics companys la van apunyalar per l'esquena (metafòricament parlant), li van robar els descobriments i van guanyar el Premi Nobel.

Programa 5x167, amb Elena Gadel. Aquest personatge ens causa certa simpatia, no ho negarem. Però tampoc podem deixar de banda que va segrestar un avió comercial i va començar a fer piruetes com un autèntic sonat mentre es comunicava amb la torre de control i amb els avions de combat que l'estaven vigilant. La cosa hauria pogut acabar molt pitjor. Per sort, en Beebo no va fer mal a ningú. Tenim les comunicacions reals, gaudireu molt sentint-lo divagar. Per cert, al YouTube les teniu totes: una hora de gravacions que posen els pèls de punta.

Programa 5x166, amb Francesc Mauri. En Joan Sayós va ser un intrèpid jove que amb només 21 anys s'estava batent a mort contra els Fiat italians i els Messerschmitt alemanys de la legió Còndor. Esclar que el nano amb 12 anyets ja conduïa un autobús de línia que feia la ruta Sant Quirze de Besora - Berga. Com podeu veure, li agradaven les emocions fortes. Segurament, aquest és dels guions que ens han portat més feina: el guionista volia que tot sortís perfecte. Estava tan obsessionat amb els detalls que el sapastre, el seu net Albert Sayós, s'ha descuidat de descriure la mirada pura i brillant d'en Joan. Ja ens sap greu!

Programa 5x165, amb Francesc Mauri. Atenció als esdeveniments: en François neix sent un esclau. El nano treballa fort i té traça amb els números. És llavors quan el seu amo el fa capatàs de la plantació. Bé! Més tard, aconsegueix la llibertat. Ara ja no és un esclau; al contrari, ara és un terratinent! Bon canvi! El problema és que el malxinat d'en François va començar a comprar esclaus! Es va convertir en un empresari dèspota. Tot això mentre a l'altra banda de l'Atlàntic, a França, els reis passaven per la guillotina. Molt merder per a un capítol d'allò més intens!

Del Carles Casagemas i la Karla Homolka, entre tots dos no en fas un. Ens sap greu dir-ho, però és ben veritat. En Carles era un burgès català que es dedicava a fer el dropo. En teoria era pintor, però era d'aquells artistes que no estan mai inspirats. La Karla, pobreta, és una de les noies més inestables i sonades que han passat per aquest programa.

Programa 5x164, amb Alfred Garcia. Sempre hem procurat que el programa no es converteixi en un "Crims", però també us hem avisat que traurem l'artilleria pesant abans de tancar la paradeta. En aquesta ocasió, toca parlar-vos de la Karla Homolka i, de passada, del desgraciat d'en Paul Bernardo. Aquests dos van ser una parella de sonats que es dedicaven a segrestar, matar i violar indiscriminadament. La germana de la Karla (la seva germana!) va ser la primera víctima. Per cert, eren del Canadà! Us pensàveu que eren dels Estats Units? Doncs anàveu equivocats!

Programa 5x163, amb Alfred García. Ian Fleming, el creador de James Bond, el va definir d'aquesta manera: "Richard Sorge va ser l'espia més formidable de la història". En plena Segona Guerra Mundial, Richard Sorge va ser el responsable de confirmar que els japonesos no atacarien la Unió Soviètica. Això significava que l'exèrcit roig podia concentrar les seves forces a Europa, a lluitar contra els nazis. Aquesta informació va ser de vital importància. Si Rússia hagués tingut els japonesos traient el nas per Mongòlia, la guerra potser hauria anat diferent. Gran espia amb un trist final.

Programa 5x162, amb Txabi Franquesa. Pintor i vividor, d'aquells que no foten res, però que cauen en gràcia. Que sigui d'aquí, de casa nostra, també ajuda. En Carles era un burgès barceloní. Un bohemi, un romàntic, un artista de butxaca plena, de pares adinerats. Va ser un dels grans amics de Picasso, amb qui compartia un estudi, un cau de rates on feien volar la imaginació. Un tema de faldilles els va separar i va fer que en Carles embogís de mala manera. El nano ja venia tocat, però això el va fer enfollir completament.

Programa 5x161, amb Txabi Franquesa. Durant aquestes cinc temporades hem tocat gairebé tots els pals; només ens faltava tractar aquest tema. Hem esperat fins al final, és veritat. Necessitàvem experiència per saber on és el límit de l'humor. Té límit, l'humor? I tant! A mesura que van arribant les denúncies i les cartes, acabes trepitjant el fre. Però tard o d'hora havíem de parlar de la banda terrorista ETA i fer la biografia d'un dels seus membres.