El búnquer

Programa 4x63. Aquesta biografia us semblarà una invenció, però heu de saber que és veritat! Val a dir que el tros que s'empassa un peix enorme i gràcies a això el nano s'adona que pot regurgitar a voluntat, és del tot cert i que no ens hem inventat res. A partir d'aquell incident, en Hadji Ali es va dedicar a perfeccionar la tècnica i a fer-ne una professió: regurgitador professional. En Hadji anava pels teatres d'Europa escopint objectes que prèviament s'havia empassat.

Programa 4x62. Sí, avui tornem a parlar de química i d'estudis que van guanyar el Premi Nobel, però no cal que us espanteu perquè la biografia és molt interessant i, sobretot, és una història que cal saber. La Lise va ser víctima del patriarcat, d'una societat masclista que li va posar traves constantment. Li van robar el Premi Nobel davant dels morros i encara és hora que se li reconegui. Resulta que la Lise tenia un soci, però el punyeter només firmava amb el seu nom quan era el moment d'entregar els treballs! La mítica de "tu em passes la teva part i jo ho maqueto tot".

Programa 4x61. Potser estem davant de l'atleta més complet i polivalent dels Estats Units de tot el segle XX. Però, com que el nano tenia orígens indis, la premsa en va fer un cas relatiu, almenys durant els primers anys. En Jim anava tan sobrat que va guanyar una prova olímpica amb unes sabates que es va trobar a les escombraries i que no eren ni del mateix peu! Resulta que algú li havia robat les seves sabates just abans de la prova! Sabotatge? Pot ben ser.

De les biografies d'aquesta setmana us volem destacar les de dos americans: d'una banda, en Douglas Hegdahl, el soldat aparentment estúpid que va aconseguir escapar-se d'una presó de Hanoi durant la guerra del Vietnam; i de l'altra, el mític Jack Daniels, el fundador de la marca de whisky, un home que va morir per culpa de no saber-se controlar les ganes de clavar una puntada de peu a una caixa forta.

Programa 4x60. Hem decidit acabar la setmana amb una mica d'alegria i portar-vos la història d'en Henry Paget, un aristòcrata britànic que tenia esperit de vedet de vodevil. Sota el seu posat seriós s'hi amagava un autèntic showman que desitjava ser conegut per les seves obres de teatre i, sobretot, pels seus vestits de lluentons, pedres precioses i teles de primera qualitat. Era un home tan obsessionat amb l'estètica, que es gastava 3.000 lliures a l'any en calçotets!

Programa 4x59. Quan tot just tenia 5 anyets, en Jack Daniels ja treballava a la destil·leria del reverend del poble, un esclavista que feia el millor whisky de tota la contrada. La història comença així de directa. Avui tenim un búnquer de manual: pare borratxo des de la primera pàgina, molt germans, explotació infantil, esclavisme¿ de tot! I, per acabar-ho de rematar, una nova mort per a la llista de morts absurdes d'"El búnquer".

Programa 4x58. En Douglas era el típic nano amb cara de ximple que mai havia sortit del seu poblet de mala mort. D'aquells nois que ningú en dona un duro i que acaben allistant-se a l'exèrcit perquè no saben on caure morts. En Douglas era un patriota i això d'anar a fotre trets a un país anomenat Vietnam ja li agradava. "Si vols viatjar sense gastar-te cap calé, fes-te mariner." En aquest cas, mariner de guerra, dels de bombardejar una posició enemiga des d'un vaixell de guerra. La cosa es complica quan en Douglas és capturat per la guerrilla local del Vietcong i se les ha d'empescar per sortir d'aquell infern.

Programa 4x057. Verge santa quina història tan depressiva! Avui cal fer el cor fort i estar atents a la vida de la Camille Claudel. La seva biografia s'ha de conèixer i cal que tothom sàpiga què li va passar. Nosaltres hem intentat descriure tan bé com hem pogut totes les penúries que va patir aquesta mossa, una noia de mirada pura i brillant amb un talent espectacular que va ser menyspreada i arraconada per una societat masclista (tot i ser a França, que representa que eren els avantguardistes). La Camille es va convertir en la boja dels gats per culpa de l'Auguste Rodin, un imbècil que no es mereix el nostre respecte. Ras i curt.

El personatge d'en Lord Carnarvon no va caure gaire simpàtic i no el van deixar entrar. En aquest cas, no discutirem aquesta decisió, però ens pensàvem que entraria. Escolteu un resum de la seva vida per acabar-vos de decidir. En canvi, el que sí que va entrar a dins del búnquer va ser l'Adolphe Sax, l'inventor del saxofon, un músic malastruc que no feia res més que embolicar la troca. Sempre que no era al seu taller, li passaven desgràcies.

Programa 4x56. La Neus ja ens va parlar d'aquest bon home quan va fer la seva secció sobre el saxofon. El que no sabíem era que l'Adolphe Sax fos així de malastruc. Amb la quantitat d'accidents que va tenir, no sabem com carai va arribar a l'edat adulta. Era un gran inventor, sí, però gairebé tan sapastre com en Thomas Midgley, l'home que es va ofegar amb el seu propi invent. L'Adolphe no ens va deixar sense capa d'ozó, però les bestieses que li van passar també són dignes d'explicar.