El búnquer

Programa 02x112. Una biografia de búnquer de manual, de les clàssiques: 1800, Europa Central, penúria, malalties, un metge espavilat, però incomprès; la modernitat s'obria camí, però en el món de la medicina encara hi havia maneres de funcionar arcaiques i perilloses. Resulta que el nostre protagonista es va adonar que hi havia una relació directa entre la manca d'higiene dels metges i la mortalitat dels pacients. "I si, al capdavall, després de tocar un cadàver putrefacte, no fos tan desgavellat rentar-se una mica les mans?", va pensar l'Ignaz. Els seus col·legues el van tractar de boig i el van tancar en un psiquiàtric.

Programa 02x111. Les músiques alegres que sentireu en aquest capítol no estan justificades, ho sabem, però ens sabia molt greu fer una biografia que passa al Brasil i no posar una mica de samba. El pobre Pedro encara havia de néixer que ja li estaven fotent pallisses. És segurament l'únic nadó d'"El búnquer" que el dia del seu naixement ja havia perdut la mirada pura i brillant. Aquesta mirada va ser reemplaçada per un odi descontrolat contra la raça humana i un instint assassí implacable.

Programa 02x110. Alerta perquè comencem molt forts! La infància de la petita Valerie és de les més tràgiques de la temporada. La biografia remunta, però ja es veu que alguna cosa no acaba d'anar a l'hora. La Valerie es va graduar en psicologia i va engegar un programa de ràdio titulat: "Consells sobre com combatre els homes". No, no és un títol metafòric, la Valerie odiava els homes. De fet va escriure el Manifest de l'Organització per a l'Extermini dels Homes.

Programa 02x109. El nostre amic Claude patirà la mort més absurda que hem vist fins ara. No, no és cap "clickbait", si voleu un dia fem un repàs de totes les morts i en Claude estarà entre els 3 primers, això segur. A banda de la seva mort, en Claude també es mereix un búnquer per moltes altres coses: va sobreviure a un atemptat de l'IRA i també a un tiroteig. Era un amant de la gresca i un gran músic. Aquest home va ser el compositor original d'una cançó que seria traduïda a l'anglès amb el títol "My way".

Alerta amb el duel d'avui: el Vaquilla contra en Wild Bill! Dos pesos pesants, dos bandolers que van tenir infàncies dures i vides llegendàries. Un és el màxim representant del cinema quinqui, l'altre és el màxim representant del cinema de l'oest americà. Dues vides de pel·lícula, però ben reals!

Programa 02x108. Un altre capítol ple de pols, duels al mig del carrer, música de pianola i molt d'alcohol. L'oest americà és sinònim de búnquer, de cadàvers de bandits podrint-se mentre els voltors se'n mengen els ulls. Doncs en aquest ambient tan hostil, el nostre Wild Bill Hickok era l'home més feliç del planeta! Un home que tenia un costat fosc: duels, timbes de pòquer, enemics per tot arreu... Ara bé, en Wild Bill també era un home de llei, el xèrif del poble.

Programa 02x107. Compte amb aquesta biografia! Moltes biografies de personatges que neixen a Alemanya o a Àustria passen sense pena ni glòria, són gent sense maldat. Acostumen a ser persones grillades que fan viatges amb canoa i bicicleta o que funden una colònia a l'Amèrica del Sud, però mai res amb mala intenció. En aquesta biografia la Segona Guerra Mundial la passem de puntetes, així que no hi ha cap perill que la protagonista sigui una nazi. Al contrari, les llibertats i el moviment revolucionari dels 70 la van ben trastocar i va perdre el món de vista.

Programa 02x106. Avui no és un capítol d'"El búnquer", és més aviat de "Joc de trons". El capítol es titula "La guerra de les roses". Una guerra entre les cases de York i Lancaster. El nostre protagonista era de la casa de York i feia el possible per derrotar els Lancaster. És el mateix que els executava i els torturava. L'escoliosi que en Ricard tenia no el frenava pas, al contrari: va potenciar la seva mala llet.

Programa 02x105. Amb el seu Simca 1000 a tot drap, amb les finestres abaixades, fent piruetes a dues rodes i una cinta de casset de Toni el Gitano a un volum eixordador. A dins, al volant, un dels bandolers de l'extraradi del Barcelonès. Avui, però, descobrirem que el Vaquilla no era un simple delinqüent, al contrari, era un home sensible, un home amb inquietuds. Avui viurem la part més poètica del Vaquilla amb la gran María Teresa Campos. L'escena és per llogar-hi cadires. "He, he, he! Bonito poema... bueno."

Aquesta setmana us destaquem dos homes del món de l'espectacle. Primer anem fins a l'Anglaterra de finals del segle XVII, on en Daniel Lambert ostentava el títol d'home més gras del país, i potser del món. Un paio de més de 320 quilos que assegurava que menjava sa i que no bevia alcohol. Després viatgem fins als Estats Units, on una jove promesa de les sèries d'adolescents es va convertir en un pervertit sexual. Era en Dustin Diamond, de l'elenc de "Salvados por la campana".