El compositor de la setmana

En aquest capítol podeu escoltar: Sonata per a piano núm. 14, op. 27, "Clar de lluna"; Sonata per a violí i piano núm. 5, op. 24, "Primavera". A trenta anys, Ludwig van Beethoven (1770-1827) ja havia demostrat la seva personalitat arrauxada, el seu instint revolucionari i el seu formidable talent amb obres de tots els gèneres. Però va ser aleshores quan va arribar el sotrac existencial que va marcar la seva vida per sempre més: la sordesa era creixent i irreversible, i condicionaria tota la seva creació i la seva raó de viure. És d'aquesta època la cèlebre carta adreçada als seus germans i coneguda com a "Testament de Heiligenstadt", en què Beethoven parla per primera vegada de la seva sordesa, del seu caràcter, dels neguits i les pors que l'assetgen, de l'ombra del suïcidi: però la música és el seu refugi, allò que el consola i que el redimeix, el que l'empeny a seguir vivint i creant.

En aquest capítol podeu escoltar: "Te Deum". Jean-Baptiste Lully (1632-1687), violinista, ballarí i compositor, va ser l'estendard de la música francesa del primer barroc i el dominador de tots els gèneres de moda durant el segle XVII, com el ballet de cort, la comèdia-ballet o la tragèdia lírica, que es considera l'orígen de l'òpera a França. Tot i que era d'orígen italià, va arribar a ser el principal compositor de la cort del rei Lluís XIV, i va tenir càrrecs de gran importància que el van convertir en un personatge poderós i molt influent. Personatge brillant, ambiciós i astut, va gaudir sempre del favor del rei, que el van mantenir en un lloc preeminent dins la cort francesa. Lully, en col·laboració amb Molière, va fusionar música, dansa i teatre en uns espectacles que van acabar seduint mitja Europa i van posar els fonaments de la música escènica barroca.

En aquest capítol podeu escoltar: "Le bourgeois gentilhomme" (fragments); "Miserere" per a cor, solistes i orquestra. Jean-Baptiste Lully (1632-1687), violinista, ballarí i compositor, va ser l'estendard de la música francesa del primer barroc i el dominador de tots els gèneres de moda durant el segle XVII, com el ballet de cort, la comèdia-ballet o la tragèdia lírica, que es considera l'origen de l'òpera a França. Tot i que era d'origen italià, va arribar a ser el principal compositor de la cort del rei Lluís XIV, i va tenir càrrecs de gran importància que el van convertir en un personatge poderós i molt influent. Personatge brillant, ambiciós i astut, va gaudir sempre del favor del rei, que el va mantenir en un lloc preeminent dins la cort francesa. Lully, en col·laboració amb Molière, va fusionar música, dansa i teatre en uns espectacles que van acabar seduint mig Europa i van posar els fonaments de la música escènica barroca.

En aquest capítol podeu escoltar fragments de "Les plaisirs de l'île enchantée", "L'amour médecin", "Ballet des muses", "Ballet de Flore", "Ballet des nations". Jean-Baptiste Lully (1632-1687), violinista, ballarí i compositor, va ser l'estendard de la música francesa del primer barroc i el dominador de tots els gèneres de moda durant el segle XVII, com el ballet de cort, la comèdia-ballet o la tragèdia lírica, que es considera l'origen de l'òpera a França. Tot i que era d'origen italià, va arribar a ser el principal compositor de la cort del rei Lluís XIV, i va tenir càrrecs de gran importància que el van convertir en un personatge poderós i molt influent. Personatge brillant, ambiciós i astut, va gaudir sempre del favor del rei, que el va mantenir en un lloc preeminent dins la cort francesa. Lully, en col·laboració amb Molière, va fusionar música, dansa i teatre en uns espectacles que van acabar seduint mig Europa i van posar els fonaments de la música escènica barroca.

En aquest capítol podeu escoltar fragments de "Ballet des temps", "Ballet des plaisirs", "L'amour malade", "Xerxes". Jean-Baptiste Lully (1632-1687), violinista, ballarí i compositor, va ser l'estendard de la música francesa del primer barroc i el dominador de tots els gèneres de moda durant el segle XVII, com el ballet de cort, la comèdia-ballet o la tragèdia lírica, que es considera l'orígen de l'òpera a França. Tot i que era d'orígen italià, va arribar a ser el principal compositor de la cort del rei Lluís XIV, i va tenir càrrecs de gran importància que el van convertir en un personatge poderós i molt influent. Personatge brillant, ambiciós i astut, va gaudir sempre del favor del rei, que el van mantenir en un lloc preeminent dins la cort francesa. Lully, en col·laboració amb Molière, va fusionar música, dansa i teatre en uns espectacles que van acabar seduint mitja Europa i van posar els fonaments de la música escènica barroca.

En aquest capítol podeu escoltar: "Le divertissement royal" (segona suite); "Alceste" (tercera suite). Jean-Baptiste Lully (1632-1687), violinista, ballarí i compositor, va ser l'estendard de la música francesa del primer barroc i el dominador de tots els gèneres de moda durant el segle XVII, com el ballet de cort, la comèdia-ballet o la tragèdia lírica, que es considera l'orígen de l'òpera a França. Tot i que era d'orígen italià, va arribar a ser el principal compositor de la cort del rei Lluís XIV, i va tenir càrrecs de gran importància que el van convertir en un personatge poderós i molt influent. Personatge brillant, ambiciós i astut, va gaudir sempre del favor del rei, que el van mantenir en un lloc preeminent dins la cort francesa. Lully, en col·laboració amb Molière, va fusionar música, dansa i teatre en uns espectacles que van acabar seduint mitja Europa i van posar els fonaments de la música escènica barroca.

En aquest capítol podeu sentir: Concert per a piano i orquestra núm. 2, en si bemoll major, op. 83. Acostant-se a la cinquantena, Johannes Brahms (1833-1897) es va llançar definitivament al món simfònic, en una dècada prodigiosa plena d'obres mestres de gran envergadura. Segurament l'ombra de Beethoven i la seva colossal producció simfònica intimidava el compositor hamburguès, però l'any 1876 (després de deu anys cuinant-la) estrena la seva primera simfonia, a la qual segueix la segona l'any següent, i també els monumentals concerts per a piano (el segon) i per a violí (l'únic), i altres obres simfonicocorals i obertures. Tot això coincideix amb la consagració internacional, la consolidació d'un cercle d'amistats fonamental per al seu futur, una còmoda situació financera i una maduresa personal que el duu a viatjar fins a vuit vegades a una terra que l'enlluerna i l'enamora: Itàlia.

En aquest capítol podeu sentir: "Obertura per a un festival acadèmic", op. 80; "Obertura tràgica", en re menor, op. 80; "Nänie", per a cor i orquestra, op. 82. Acostant-se a la cinquantena, Johannes Brahms (1833-1897) es va llançar definitivament al món simfònic, en una dècada prodigiosa plena d'obres mestres de gran envergadura. Segurament l'ombra de Beethoven i la seva colossal producció simfònica intimidava el compositor hamburguès, però l'any 1876 (després de deu anys cuinant-la) estrena la seva primera simfonia, a la qual segueix la segona l'any següent, i també els monumentals concerts per a piano (el segon) i per a violí (l'únic), i altres obres simfonicocorals i obertures. Tot això coincideix amb la consagració internacional, la consolidació d'un cercle d'amistats fonamental per al seu futur, una còmoda situació financera, i una maduresa personal que el duu a viatjar fins a vuit vegades a una terra que l'enlluerna i l'enamora: Itàlia.

En aquest capítol podeu sentir: Concert per a violí i orquestra en re major, op. 77. Acostant-se a la cinquantena, Johannes Brahms (1833-1897) es va llançar definitivament al món simfònic, en una dècada prodigiosa plena d'obres mestres de gran envergadura. Segurament l'ombra de Beethoven i la seva colossal producció simfònica intimidava el compositor hamburguès, però l'any 1876 (després de deu anys cuinant-la) estrena la seva primera simfonia, a la qual segueix la segona l'any següent, i també els monumentals concerts per a piano (el segon) i per a violí (l'únic), i altres obres simfonicocorals i obertures. Tot això coincideix amb la consagració internacional, la consolidació d'un cercle d'amistats fonamental per al seu futur, una còmoda situació financera, i una maduresa personal que el duu a viatjar fins a vuit vegades a una terra que l'enlluerna i l'enamora: Itàlia.

En aquest capítol podeu sentir: Simfonia núm. 2, en re major, op. 73. Acostant-se a la cinquantena, Johannes Brahms (1833-1897) es va llançar definitivament al món simfònic, en una dècada prodigiosa plena d'obres mestres de gran envergadura. Segurament l'ombra de Beethoven i la seva colossal producció simfònica intimidava el compositor hamburguès, però l'any 1876 (després de deu anys cuinant-la) estrena la seva primera simfonia, a la qual segueix la segona l'any següent, i també els monumentals concerts per a piano (el segon) i per a violí (l'únic), i altres obres simfonicocorals i obertures. Tot això coincideix amb la consagració internacional, la consolidació d'un cercle d'amistats fonamental per al seu futur, una còmoda situació financera, i una maduresa personal que el duu a viatjar fins a vuit vegades a una terra que l'enlluerna i l'enamora: Itàlia.