El compositor de la setmana

En aquest capítol podeu sentir: Simfonia núm. 1, en do menor, op. 68. Acostant-se a la cinquantena, Johannes Brahms (1833-1897) es va llançar definitivament al món simfònic, en una dècada prodigiosa plena d'obres mestres de gran envergadura. Segurament l'ombra de Beethoven i la seva colossal producció simfònica intimidava el compositor hamburguès, però l'any 1876 (després de deu anys cuinant-la) estrena la seva primera simfonia, a la qual segueix la segona l'any següent, i també els monumentals concerts per a piano (el segon) i per a violí (l'únic), i altres obres simfonicocorals i obertures. Tot això coincideix amb la consagració internacional, la consolidació d'un cercle d'amistats fonamental per al seu futur, una còmoda situació financera, i una maduresa personal que el duu a viatjar fins a vuit vegades a una terra que l'enlluerna i l'enamora: Itàlia.

En aquest capítol podeu escoltar: "Choro núm. 1"; "Choros núm. 10, 'Rasga o curaçao'"; "Choros núm. 6". El carioca Heitor Villa-Lobos (1887-1959) va ser un compositor extraordinàriament prolífic, amb una producció de més d'un miler d'obres de tots els gèneres. I tota la seva música està empeltada d'un intens regust autòcton, de ritmes vigorosos i sincopats, de melodies populars i d'aires exòtics, que la converteixen en l'exemple més brillant del nacionalisme musical brasiler. La seva formació gairebé autodidacta, combinada amb els nombrosos viatges que de jove va fer per totes les regions del seu immens país, van generar un repertori que sovint s'ha equiparat a l'Amazònia per la seva exuberància torrencial. Explorem les vivències i la producció dels seus anys de joventut, just abans de la seva primera estada a Europa, als anys vint.

En aquest capítol podeu escoltar: "Uirapurú", poema simfònic; "Carnaval das crianças"; "Choros núm. 5". El carioca Heitor Villa-Lobos (1887-1959) va ser un compositor extraordinàriament prolífic, amb una producció de més d'un miler d'obres de tots els gèneres. I tota la seva música està empeltada d'un intens regust autòcton, de ritmes vigorosos i sincopats, de melodies populars i d'aires exòtics que la converteixen en l'exemple més brillant del nacionalisme musical brasiler. La seva formació gairebé autodidacta, combinada amb els nombrosos viatges que de jove va fer per totes les regions del seu immens país, van generar un repertori que sovint s'ha equiparat a l'Amazònia per la seva exuberància torrencial. Explorem les vivències i la producció dels anys de joventut, just abans de la seva primera estada a Europa, als anys 20.

En aquest capítol podeu escoltar: "Suite floral", per a piano; Simfonia núm. 3 "A guerra". El carioca Heitor Villa-Lobos (1887-1959) va ser un compositor extraordinàriament prolífic, amb una producció de més d'un miler d'obres de tots els gèneres. I tota la seva música està empeltada d'un intens regust autòcton, de ritmes vigorosos i sincopats, de melodies populars i d'aires exòtics que la converteixen en l'exemple més brillant del nacionalisme musical brasiler. La seva formació gairebé autodidacta, combinada amb els nombrosos viatges que de jove va fer per totes les regions del seu immens país, van generar un repertori que sovint s'ha equiparat a l'Amazònia per la seva exuberància torrencial. Explorem les vivències i la producció dels anys de joventut, just abans de la seva primera estada a Europa, als anys vint.

En aquest capítol podeu escoltar: Concert per a violoncel i orquestra; Sonata-Fantasia núm. 1 per a violí i piano; "Amazonas", poema simfònic. El carioca Heitor Villa-Lobos (1887-1959) va ser un compositor extraordinàriament prolífic, amb una producció de més d'un miler d'obres de tots els gèneres. I tota la seva música està empeltada d'un intens regust autòcton, de ritmes vigorosos i sincopats, de melodies populars i d'aires exòtics que la converteixen en l'exemple més brillant del nacionalisme musical brasiler. La seva formació gairebé autodidacta, combinada amb els nombrosos viatges que de jove va fer per totes les regions del seu immens país, van generar un repertori que sovint s'ha equiparat a l'Amazònia per la seva exuberància torrencial. Explorem les vivències i la producció dels anys de joventut, just abans de la seva primera estada a Europa, als anys vint.

En aquest capítol podeu escoltar: Suite popular brasilera (per a guitarra); "Sextet místic"; "A prole du bebê" (suite per a piano). El carioca Heitor Villa-Lobos (1887-1959) va ser un compositor extraordinàriament prolífic, amb una producció de més d'un miler d'obres de tots els gèneres. I tota la seva música està empeltada d'un intens regust autòcton, de ritmes vigorosos i sincopats, de melodies populars i d'aires exòtics que la converteixen en l'exemple més brillant del nacionalisme musical brasiler. La seva formació gairebé autodidacta combinada amb els nombrosos viatges que de jove va fer per totes les regions del seu immens país, van generar un repertori que sovint s'ha equiparat a l'Amazònia per la seva exuberància torrencial. Explorem les vivències i la producció dels anys de joventut, just abans de la seva primera estada a Europa, als anys vint.

En aquest capítol podeu escoltar: suite "Escape me never"; marxa "Imperial Crown"; Concert per a violí i orquestra. William Walton (1902-1983) és una rara avis dins del panorama musical britànic del segle XX. Nascut en una família humil i lluny de la capital, es va formar com a cantaire de cor i posteriorment a Oxford, i es va submergir en l'ambient cultural de Londres de ben jove gràcies a la família Sitwell, que el va acollir, li va obrir les portes al món cultural i li va permetre dedicar-se en exclusiva a la composició. Aquesta setmana explorarem les seves obres de joventut, prèvies a la Segona Guerra Mundial, que són les més agosarades i experimentals de la seva producció, sempre dins de la tonalitat però lluny de la tradició musical britànica dels seus antecesors, cosa que el va convertir en l'"enfant terrible" de la música anglesa. Música d'una enorme categoria, sorprenent i injustament desconeguda fora del Regne Unit.

En aquest capítol podeu escoltar: Simfonia núm. 1. William Walton (1902-1983) és una rara avis dins del panorama musical britànic del segle XX. Nascut en una família humil i lluny de la capital, es va formar com a cantaire de cor i posteriorment a Oxford, i es va submergir en l'ambient cultural de Londres de ben jove gràcies a la família Sitwell, que el va acollir, li va obrir les portes al món cultural i li va permetre dedicar-se en exclusiva a la composició. Aquesta setmana explorarem les seves obres de joventut, prèvies a la Segona Guerra Mundial, que són les més agosarades i experimentals de la seva producció, sempre dins de la tonalitat però lluny de la tradició musical britànica dels seus antecesors, cosa que el va convertir en l'"enfant terrible" de la música anglesa. Música d'una enorme categoria, sorprenent i injustament desconeguda fora del Regne Unit.

En aquest capítol podeu escoltar: "Façade" (tres cançons per a veu i piano); "Belshazzar's feast", cantata per a cor, solista i orquestra. William Walton (1902-1983) és una "rara avis" dins del panorama musical britànic del segle XX. Nascut en una família humil i lluny de la capital, es va formar com a cantaire de cor i posteriorment a Oxford, i es va submergir en l'ambient cultural de Londres de ben jove gràcies a la família Sitwell, que el va acollir, li va obrir les portes al món cultural i li va permetre dedicar-se en exclusiva a la composició. Aquesta setmana explorarem les seves obres de joventut, prèvies a la Segona Guerra Mundial, que son les més agosarades i experimentals de la seva producció, sempre dins de la tonalitat però lluny de la tradició musical britànica dels seus antecesors, cosa que el va convertir en l'"enfant terrible" de la música anglesa. Música d'una enorme categoria, sorprenent i injustament desconeguda fora del Regne Unit.

En aquest capítol podeu escoltar: Obertura "Portsmouth Point"; "Siesta"; Concert per a viola i orquestra. William Walton (1902-1983) és una rara avis dins del panorama musical britànic del segle XX. Nascut en una família humil i lluny de la capital, es va formar com a cantaire de cor i posteriorment a Oxford, i es va submergir en l'ambient cultural de Londres de ben jove gràcies a la família Sitwell, que el va acollir, li va obrir les portes al món cultural i li va permetre dedicar-se en exclusiva a la composició. Aquesta setmana explorarem les seves obres de joventut, prèvies a la Segona Guerra Mundial, que són les més agosarades i experimentals de la seva producció, sempre dins de la tonalitat però lluny de la tradició musical britànica dels seus antecesors, cosa que el va convertir en l'"enfant terrible" de la música anglesa. Música d'una enorme categoria, sorprenent i injustament desconeguda fora del Regne Unit.