El fotimer

El segon disc dels britànics Oasis es considera l'obra definitiva per entendre la manera en què el britpop va accedir al gran públic. És un conjunt de cançons que té la capacitat de fer-nos pensar que tot a la vida són singles.

01 Oasis - "Hello"

02 Oasis - "Whatever"

03 Neil Innes - "How sweet to be an idiot"

04 Oasis - "Roll with it"

05 Oasis - "Wonderwall"

06 Oasis - "Don't look back in anger"

07 David Bowie - "Look back in anger"

08 Oasis - "Hey now!"

09 Oasis - "Some might say"

10 Oasis - "Cast now shadow"

11 Oasis - "She's electric"

12 Oasis - "Morning glory"

13 Oasis - "Champagne supernova"

Mentre els Beatles s'estaven desfent, George Harrison, el 1969, passava per una etapa d'una creativitat espectacular. Amb Phil Spector com a productor, va gravar desenes de cançons amb amics músics coneguts durant mig any per donar forma al seu primer disc, el millor que ha fet mai un exbeatle.

01 George Harrison - "I'd have you anytime"

02 George Harrison - "My sweet lord"

03 The Chiffons - "He's so fine"

04 George Harrison - "Wah-wah"

05 George Harrison - "Isn't it a pity?"

06 George Harrison - "What is life"

07 George Harrison - "Behind that locked door"

08 George Harrison - "Leti t down"

09 George Harrison - "Run of the mil"

10 George Harrison - "Beware of darkness"

11 George Harrison - "Apple scruffs"

12 George Harrison - "Awaiting on you all"

13 George Harrison - "All things must pass"

14 George Harrison - "Art of dying"

15 George Harrison - "I remember Jeep"

16 George Harrison - "Thanks for the pepperoni"

El 1979, The Clash publiquen el seu tercer disc, "London calling". Sempre compromesos amb qüestions polítiques, trobaven que, amb Margaret Thatcher com a primera ministra britànica, era molt important fer arribar el missatge de protesta al jovent, i la música era un bon mitjà. A nivell musical, enriqueixen el seu punk dels començaments per fer un disc doble amb diversitat de gèneres, en el que s'ha anomenat postpunk.

01 The Clash - "London calling"

02 The Clash - "Brand new Cadillac"

03 Vince Taylor - "Brand new Cadillac"

04 The Clash - "Jimmy jazz"

05 The Clash - "Rudie can't fail"

06 The Clash - "Spanish bombs"

07 The Clash - "Lost in the supermarket"

08 The Clash - "The guns of Brixton"

09 The Clash - "Wrong 'em Boyo"

10 Dr. John - "Stagger Lee"

11 The Clash - "Death or glory"

12 The Clash - "Koka Kola"

13 The Clash - "Lover's rock"

14 The Clash - "Train in vain"

I si escoltem aquest disc increïble amb els seus autors? L'extracte d'una llarga conversa amb Manolo García i Quimi Portet amb El Último de la Fila de fons.

01 "Dios de la lluvia"

02 "Sara"

03 "En los árboles"

04 "La piedra redonda"

05 "A veces se enciende"

06 "Como la cabeza al sombrero"

07 "Ya no danzo al son de los tambores"

08 "Trabajo duro"

09 "Trece planetas"

10 "Llanto de pasión"

L'Electric Light Orchestra, a començament dels 70, es declaraven els continuadors del camí emprès i abandonat pels Beatles a obres com el "Magical mystery tour". L'any 1974 van aconseguir prou pressupost per fer un disc amb una autèntica orquestra, que sempre havia estat el seu ideal de sonoritat. La seva quarta obra, "Eldorado", és un disc conceptual sobre una persona que viu gràcies a la fantasia, i és el definitori del que aquest grup ha significat.

01 "Eldorado overture"

02 "Can't get it out of my head"

03 "Boy blue"

04 "Laredo tornado"

05 "Poorboy (The Greenwood)"

06 "Mister Kingdom"

07 "Nobody's child"

08 "Illusions in G major"

09 "Eldorado"

10 "Eldorado finale"

11 "Eldorado instrumental medley"

12 "Dark city"

Als anys 80, el grup anglès amb arrels irlandeses The Pogues van editar un seguit de discos on, des d'una actitud punk, feien música aproximadament tradicional irlandesa. Van tenir una breu durada per culpa de l'alcoholisme del seu líder, Shane McGowan, però ens van deixar grans discos. Avui escoltem el seu tercer, "If I should fall from grace with God", del 1988.

01 "If I should fall from grace with God"

02 "Turkish song of the damned"

03 "Bottle of smoke"

04 "Fairytale of New York"

05 "Metropolis"

06 "Thousands are sailing"

07 "South Australia"

08 "Fiesta"

09 "Medley: "The recruiting sergeant, The rocky road, The Galway races"

10 "Streets of sorrow/Birmingham six"

11 "Sit down by the fire"

12 "The broad majestic Shannon"

13 "Worms"

El disc de debut de Roberta Flack, "First take", va ser un èxit diferit. En sortir, al 1969, ningú li va fer massa cas, però gràcies al cinema, va tenir una segona vida, una reconsideració que el va convertir en un clàssic.

01 "Compared to what"

02 "Angelitos negros"

03 "Our ages or our hearts"

04 "I told Jesus"

05 "Hey, that's no way to say goodbye"

06 "The first time ever I saw your face"

07 "Tryin' times"

08 "Ballad of the sad young man"

09 "Frankie & Johnny"

10 "Ain't no mountain high enough"

Amb la producció de Rick Rubin, els Red Hot Chili Peppers van crear el seu disc més decisiu, instal·lant-se tots junts durant un mes en una casa (encantada). Allà van crear el mític "Blood sugar sex magik", del qual es va dir que era el millor disc que farien mai. Un treball de 73 minuts ple de grans cançons i 5 singles.

01 "The power of equality"

02 "If you have to ask"

03 "Breaking the girl"

04 "Funky monks"

05 "Suck my kiss"

06 "I could have lied"

07 "Give it away"

08 "Blood sugar sex magik"

09 "Under the bridge"

10 "My lovely man"

11 "Sir Psycho Sexy"

12 "They are red hot"

Beck va revolucionar el món del pop, especialment als Estats Units, quan va publicar el seu creatiu tercer disc, "Mellow gold", el primer que feia amb un gran segell. La barreja de gèneres com el hip-hop, el rock, el folk, el country i la psicodèlia electrònica fa que la seva música només la pugui signar ell.

01 "Loser"

02 "Pay no mind"

03 "Fucking with my head"

04 "Whiskeyclone, Hotel City 1997"

05 "Soul suckin' jerk"

06 "Truckdriving neighbors downstairs"

07 "Sweet sunshine"

08 "Beercan"

09 "Steal my body home"

10 "Nitemare hippy girl"

11 "Mutherfucker"

12 "Blackhole"

13 "Analog odyssey"

Joe Cocker es va donar a conèixer versionant els Beatles. Ho va fer tan bé, que McCartney va dir que la versió de Cocker era millor que la d'ells. A partir d'aquí, la seva carrera va venir marcada per fer versions amb un estil propi que sovint donava molta més ànima a les cançons originals. El seu tercer disc és un recull de directes gravats a Califòrnia el 1970.

01 "Honky tonk women"

02 "She came in through the bathroom window"

03 "The weight"

04 "Sticks and stones"

05 "Bird on a wire"

06 "Darling be home soon"

07 "Let it be"

08 "Further up the road"

09 "The letter"

10 "Girl from the north country"

11 "With a little help from my friends"

12 "Blue medley"