En l'últim viatge d'"Els viatgers de la Gran Anaconda", el món transita per davant nostre mentre l'observem des d'un amagatall, en companyia del doctor Martí Boada, científic ambiental i geògraf, i Jordi Sargatal, ornitòleg. Dos experts mediambientals a qui el coneixement empíric del món i la natura els legitima per fer un diagnòstic del seu estat actual.

A l'antiguitat, els emperadors del Japó emprenien un llarg pelegrinatge un cop o dos a la vida, convençuts que recórrer el Kumano Kodo els purificava. Encara avui, aquesta és la creença de milers de pelegrins, que any rere any travessen boscos i muntanyes per endinsar-se en aquest univers sagrat. De tot això i més, en parlem amb Xavier Moret, periodista i viatger.

Durant dècades, arribar a les muntanyes dels Nuba, al Sudan, era una quimera. Es tractava d'un món indígena tancat, sobretot per als occidentals. L'aïllament els havia convertit en un mite. Després de tres intents fallits, Joan Riera, antropòleg, hi ha pogut entrar i ens ho explica.

A les Shetland no temen els accidents a la carretera, tot i que la cinta d'asfalt travessa la pista de l'aeroport i només un semàfor en regula el pas. Els robatoris, per exemple, són cosa d'un altre món. En aquest petit arxipèlag d'un centenar d'illes escampades per l'Atlàntic Nord, fins i tot hi ha frigorífics amb pastissos vora la carretera. Només cal triar-ne un i deixar els diners en una capsa.

La història de l'antiga Mesopotàmia és la de molts pobles. La terra entre dos rius va ser el bressol de sumeris, accadis, babilonis, caldeus i assiris, entre d'altres. Alguns d'ells, contemporanis dels antics egipcis. Fa més de cinc mil anys aquí hi van florir el que avui dia es considera les primeres ciutats documentades de la història de la humanitat: Ur, Uruk, Lagaix, Kix, Eridú... També Babilònia, la ciutat on el 10 de juny de l'any 323 aC va morir Alexandre el Gran. Passejar ara pel desert àrid que enterra els vestigis d'aquestes cultures et transporta mil·lennis enrere. L'Iraq, un vertiginós viatge en el temps amb Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la Universitat Autònoma de Barcelona.

La segona aturada la reservem a Cajamarca, al Perú, ciutat molt més recent que visitem en companyia de la viatgera de la Gran Anaconda en marxa, la fotògrafa i escriptora de viatges Kris Ubach i les seves "Cròniques americanes".

Occident ha fracassat a l'Afganistan, i el règim fonamentalista al poder promou obertament l'islamisme radical i la incultura. La realitat evidencia la creença de la periodista Mònica Bernabé: l'Afganistan és l'únic país del món on les nenes no poden estudiar a partir dels dotze anys. La violència contra les dones està normalitzada en aquesta societat conservadora i masclista.

Lluís Domènech i Montaner, primer, i Josep Puig i Cadafalch, després, van liderar dues missions arqueològiques per inventariar el romànic català escampat pel Pirineu. Tots dos volien catalogar i, alhora, frenar l'espoli d'obres d'art que ja havia començat allà on hi havia les esglésies més rellevants d'aquest estil medieval. Un segle després, Enric Soler intenta resseguir les seves passes, cercant els camins que més s'aproximen als que ells van recórrer.

A mitjans del 1945, a Okinawa s'hi va dur a terme l'operació Iceberg, l'assalt amfibi més gran de la guerra del Pacífic. Malgrat que l'ocupació nord-americana es va acabar oficialment l'any 1972, a l'illa hi van quedar algunes bases i 25.000 soldats. En aquest arxipèlag del sud del Japó impera la cultura del perdó, i potser és aquí on rau el secret del fet que hi visquin tantes persones centenàries.

Borneo era tan gran com l'interrogant que s'obria dins el cap d'en Lluís. S'havia proposat creuar l'illa d'oest a est, seguint el curs dels rius, saltant les muntanyes i travessant la selva que entapissava el trajecte. No havia pogut parlar amb ningú que l'hagués precedit. El repte era majúscul: selva, solitud, foscor i fins i tot trobades inesperades, com la d'un guerrer del poble Punang.

Fa més de 400 anys, les dones de la província xinesa de Hunan es van inventar una llengua secreta per superar la ignorància a què les sotmetien els homes. A través d'aquest llenguatge, les dones podien denunciar les injustícies derivades del patriarcat imperant i també compartir els abusos que patien. Amb el temps, va esdevenir, doncs, una font d'alliberament i d'agermanament femení.