En guàrdia!

Capítol 1258. La Gran Guerra del Nord va ser un conflicte llarg i decisiu que va sacsejar l'Europa septentrional entre els anys 1700 i 1721, amb l'objectiu de controlar l'espai estratègic del mar Bàltic, el que els contemporanis anomenaven "dominium maris baltici". En aquest escenari s'hi van enfrontar les grans potències del nord i de l'est d'Europa, amb un imperi suec en el moment de màxima expansió territorial i una coalició decidida a posar fi a la seva hegemonia. El resultat no només va redefinir fronteres, sinó que va alterar profundament l'equilibri de poder europeu, va obrir el camí a noves potències i va certificar la fi d'una era. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Cèsar Sànchez, llicenciat en Història, fundador i alma mater del projecte de divulgació històrica Històries d'Europa.

Capítol 1257. Les primeres emissions de televisió a l'Espanya franquista van arribar amb força retard respecte a altres països europeus, l'octubre de 1956. Encara caldria esperar tres anys més per al naixement de Televisió Espanyola a Catalunya. El règim havia concebut el nou servei amb una visió centralista, però els seus responsables tenien clar que per al desenvolupament del nou mitjà calia que Barcelona disposés d'un centre de producció i distribució d'imatges. A finals de 1958 s'anunciava la posada en funcionament d'uns estudis a l'antic hotel Miramar, a la muntanya de Montjuïc. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Manuel López, periodista de RTVE a Catalunya. També és autor de la tesi "Evolució històrica de Televisió Espanyola a Catalunya: estudi i anàlisi de la producció de programes a TVE Catalunya, 1959-2019".

Capítol 1256. Encara que no sigui tan recordat com altres contemporanis seus, al segle XIX hi va haver un músic català de gran prestigi que va triomfar lluny de casa, un nen que va aprendre música al monestir de Sant Joan de les Abadesses i va acabar fent carrera a Amèrica. Es deia Jaume Nunó. Va compondre prop de sis-centes obres, de les quals se'n conserven una vintena: àries, misses, lieds, peces corals, per a piano, per a orquestra... Aquesta obra tan extensa va quedar eclipsada per la seva composició més popular, la melodia de l'himne nacional mexicà. Nunó és una figura clau per entendre els lligams culturals entre Catalunya i Mèxic. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Cristian Canton Ferrer, escriptor, musicòleg i pianista, director associat del Barcelona Supercomputing Center. És autor del llibre "Jaume Nunó. Més enllà de l'himne nacional mexicà" juntament amb Raquel Tovar Abad.

Capítol 1255. George Orwell, un dels escriptors més influents de la literatura anglesa del segle XX, va portar la militància antifeixista fins a les últimes conseqüències. Al costat, i no pas per darrere, comptava amb la complicitat activa de la dona amb qui va estar casat durant nou anys, en uns temps especialment convulsos. Eileen O'Shaughnessy, una veu silenciada durant molt de temps, va ser companya de viatge d'Orwell, imprescindible a l'hora de difondre la seva denúncia de les desigualtats i els totalitarismes. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Miquel Berga, professor honorari de literatura anglesa a la Universitat Pompeu Fabra. És autor del llibre "Eileen. Retrat d'un matrimoni", Premi Joanot Martorell.

Capítol 1254. A les muntanyes de Queralbs, al Ripollès, al llarg de les últimes quatre dècades s'hi han anat trobant estructures i restes arqueològiques que evidencien l'existència de poblaments prehistòrics. Els motius que van portar algunes comunitats de l'era calcolítica a viure per damunt de la cota dels 2.000 metres d'altitud no són senzills d'entendre. Fa uns 5.000 anys, els humans van ocupar els paratges del Puigmal, Fontalba, Torreneules, Balandrau i coma de Vaca, uns indrets impensables per la duresa de l'accés i del clima, fins i tot per a una economia ramadera. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Emili Ametller i Serra, estudiós del paisatge i l'arqueologia del Pirineu del Ripollès. És pintor artístic, tècnic al fresc i escenògraf. També és autor del llibre "A l'esclaire. Descoberta d'un fenomen extraordinari de població prehistòrica als cims de les muntanyes de Queralbs", de Viena Edicions.

Capítol 1253. Ricard Guillem va ser un home de negocis i un empresari pioner, un senyor de la Barcelona del segle XI a qui els atzars de la vida i les relacions estretes amb la casa comtal de Barcelona van portar també a ser viatger, diplomàtic i membre de la noblesa. Per damunt de tot, va contribuir de manera decisiva a posar els fonaments de la cultura mercantil que marcaria el futur de la capital de Catalunya com a potència econòmica i marítima. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i José Enrique Ruiz-Domènec, catedràtic d'Història Medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor del llibre "Vida i anhels de Ricard Guillem. Un senyor de Barcelona del segle XI", editat per Rosa dels Vents.

Capítol 1252. L'11 de setembre de 1714, Barcelona va caure després de més d'un any de setge davant les tropes hispanofranceses. La ciutat, que havia resistit heroicament davant l'exèrcit borbònic, va quedar devastada. Els carrers es van omplir de runes i de morts. Entre les cases derruïdes, hi havia soldats, civils, dones i nens que havien patit la fam, la por i les bombes que durant mesos havien caigut sense descans sobre la ciutat. Aquell dia, però, no va ser el final del patiment, sinó el principi d'una nova època grisa i dura per als seus habitants. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb l'historiador i arquitecte Albert Garcia Espuche, primer director d'El Born Centre de Cultura i Memòria. Garcia Espuche és autor, entre d'altres, dels llibres "Una societat assetjada: Barcelona 1713-1714", "La ciutat del Born" o "La gent del carrer Montcada", i més recentment d'algunes novel·les; la darrera, "Després", publicada a Símbol Editors.

Capítol 1251. En la primera meitat del segle XX, hi va haver una soprano catalana especialment destacada. Conxita Badia va actuar en escenaris d'arreu del món i va mantenir relació artística amb alguns dels grans compositors del seu temps, començant pels tres mestres que va tenir: Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla. De fet, va estrenar moltes de les obres d'aquests i altres mestres de la música contemporània, catalans, espanyols i internacionals, especialment inspirades per la seva veu. El fet que es dediqués sobretot als lieder i els oratoris i que per a la seva generació no fos tan habitual gravar discos ha fet que no sigui tan recordada com les dives de l'òpera. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Mireia Domènech i Bonet, comissària de l'Any Conxita Badia, amb més de cent activitats en deu països, entre els quals una exposició al Museu de la Música de Barcelona. A més, és la besneta de Conxita Badia.

Capítol 1250. Entre els anys quaranta i cinquanta, quan la major part dels sectors opositors al franquisme es mantenien en silenci o bé eren a l'exili, diversos grups de guerrillers, els maquis, van desafiar el règim amb accions clandestines arreu de l'Estat. Entre les persones que van posar en joc la llibertat i la vida hi havia Joan Busquets Verge, també conegut en els anys de lluita com el Xaval o el Senzill. Actualment, és l'últim maqui català viu, un anarquista convençut que fins i tot després de passar dues dècades a la presó va continuar mantenint el combat. Tot i així, es considera una persona pacífica que es va veure obligada a agafar les armes per les circumstàncies. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el periodista Enric Garcia Jardí, autor del llibre "El maqui que encara lluita. Joan Busquets Verge, una vida d'antifeixisme", editat per Ara Llibres.

Capítol 1249. Josep Maria de Sagarra va ser un dels escriptors més populars de la Catalunya del segle XX, famós per l'obra poètica i narrativa, pel vessant de periodista i especialment pel teatre. Havia tingut un pes immens abans de la Guerra Civil i, amb el primer franquisme, va canviar el perfil per no haver de patir la persecució del règim. Quan va morir, el 1961, aquest doble vessant va tornar a reeixir. La dictadura va voler instrumentalitzar el funeral per tal d'arrabassar al catalanisme un referent cívic i polític. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Carles Santacana, autor de l'article "Una disputa de cos present. Controvèrsies en la mort de Josep Maria de Sagarra".