Greuges

Després del seu èxit en terres gallegues Yolanda Díaz arribar per fi a l'estat espanyol en el seu exercit de Sumar, per a sorpresa de tots no es tracta d'una nova IU 3.0 sinó d'una obra de caritat per a salvar-se(nos?) de l'holocaust satànic de l'extrema dreta i Feijoo.

El programa de hui va d'un documental de la 2, així que acomodat bé al sofà i agafa postura perquè parlem de com la policia dels Estats Units utilitza la intel·ligència artificial per a detectar criminals. I per a sorpresa de tots acaben tancant a la pressor a més "persones de color".

El Marengo és, segons la Wikipedia, el color de l'asfalt humit. Hui parlem de colors i del futur de la cançó melòdica al País Valencià i a l'Estat espanyol de la mà dels amics de La Paella Rusa.

Entre vins, sobrassada de Xaló i pastissets de verdures (o, com diem localment, ‘bollos’) parlem, de manera distesa i extensa, de la història personal de Manu Guardiola amb el vi, de què significa ser segona generació d’agricultors, de l’experimentació i la innovació en les indústries tradicionals, així com també de les diferents varietats amb què treballa i què significa a nivell pràctic la producció respectuosa amb el medi ambient, entre moltíssimes altres coses.

Volíem donar-li un espai a Juan perquè fera bromes sobre la pluja i els valencians però al final sols era una excusa per poder parlar a pocs dies d'eleccions sobre agricultors fatxes, gestió de l'aigua, cultius i canvi climàtic i decidir si, en definitiva, se'ns enduran els avocats per davant. 

Que l'audiovisual no es fa per amor a l'art ho tenim cada vegada més clar: cada vegada hi ha més sindicats i més vagues -ara mateix, la de guionistes a Hollywood, per exemple- en un sector cada volta més precari on fins i tot els de Sálvame han d'aprendre a fer-se el currículum. Ara s'estan començant a reconèixer també els concursants de realitis, un sector on abunden els abusos. Hui ens preguntem: és possible la indústria audiovisual amb condicions laborals dignes?

Tres politòlegs van a vore Guardians de la Galàxia 3 al cinema i el que passa després etcètera: a partir d'una pel·lícula més d'esquerres del que era esperable parlem de la deriva progre de Marvel i Disney, la denúncia als oligarques i els abusos corporatius, la seguretat nacional i la innovació pública i privada

Fa temps que voliem ressenyar Pobre diablo, la sèrie d'animació dels creadors de La Hora Chanante per a HBO Max, però no tothom de l'equip havia fet els deures...

Parlem amb Naira Puertas, @domingosenchandal en tuiter, de la identitat basca, de segones residències, de les quadrilles de tota la vida i de crear comunitat en les ciutats, i també aprofitem per a presumir de ser xupòpters dels recursos públics, especialment de biblioteques i xarxa de transport. Amb tot ens dona temps per parlar del paper de la comunicació i del periodisme, i com l’excés d’informació pot arribar a ser tòxic, sense necessàriament parlar de notícies falses. 

Vam ser escèptics sobre l'efectivitat i el ressò de l'assaig de la jornada de 4 dies de València per la via d'enllaçar dilluns festius. I ens hem de disculpar: la gent n'ha fet cas fins al punt que els hotelers s'apunten al carro. Hui, parlem d(unes poques) propostes innovadores i a l'ofensiva en una política gris i a remolc.