Greuges

Els amics d'Escola Valenciana ens van requerir per fer de titiriteros a la Trobada d'Escoles de la Plana a la Vall d'Uixó, i creiem que vam eixir vius de l'invent. Ja ens direu què vos pareix

Hui recomanem La cultura valenciana de Zoom, el programa de documentals d'Àpunt, com a excusa per parlar de sector cultural i la seua sostenibilitat. Indústria, punts sobre el PIB, la demanda desapareguda en combat i el món de la musculació com a convidat inesperat

Ni tan sols la combinació de vacances a Falles i Pasqua ens ha deixat amb ganes per abordar el culebró de Sumar ni se'ns ha contagiat res de l'entusiasme que se suposa hauriem de sentir per la reunió de família de l'esquerra espanyola. Hui, sessió de tertúlia pre-electoral de politòlegs descreguts

Diu la llegenda urbana que l'aspecte de Super Mario està inspirat en Iosif Stalin, però per trobar rastres de marxisme en altres videojocs no cal anar-nos-en al terreny de la fantasia. O això diu Antonio Flores Ledesma en el seu Marx Juega (Episkaia, 2022) un llibre molt recomanable que ens explica autors marxistes a través dels videojocs, i viceversa. AIxí que hui repassem la nostra trajectòria gamer, i si n'hem après alguna cosa

Conversem amb Anna Pérez, natural d'Hospitalet de Llobregat que és entre moltes altres coses xef, traductora, programadora, migrant i bona amiga. Aprofitem que fa anys que resideix a Dinamarca per parlar de què significa viure lluny, emigrar i l'enyorança. Açò ens porta als temes recurrents de la comunitat, l'habitatge i la migració, però aquesta vegada per confirmar els mites o no del paradís socialdemòcrata (els sants de lluny sempre fan més miracles).

Tenim la impressió que Portugal existeix un poc per portar-nos la contrària: sembla que és possible independitzar-se d'Espanya amb èxit, que els dictadors no moren al llit i últimament, que és possible actuar perquè la gent jove trobe a casa i els especuladors no es facen amb tot. Hui parlem dels nostres cosins de Portugal i el seu govern, la cara B -o, més probablement, l'A- del nostre

Una altra setmana de dos hòmens sols davant el perill i ens enfrontem a una de les sèries "de patir" per excel·lència de l'any passat: Sterno Notte (en català Exterior Nit, disponible en Filmin) dirigida pel veterà cineasta italià Marco Belluccio narra els mesos del segrest d'Aldo Moro en 1978 des de diferents punts de vista: el Ministeri de l'Interior, la família de Moro, el Papa, les Brigades Roges... hui a Greuges parlem de cinema italià, iconografia religiosa, lluites intestines de partit i oportunitats perdudes en política a través de la vida i la passió d'un màrtir contemporani.

Esta setmana si que si, venim amb una crítica netament positiva: i com que estem dos hòmens de guàrdia intentem compensar el camp de naps ressenyant l'obra d'una dona: en L'Assumpció (Propaganda pel Fet, 2023), és el disc de debut de la Maria, nom artístic de la cantant d'Oliva Maria Bertomeu, hi trobem l'aire fresc que trobàvem a faltar en la música tradicional valenciana. I de pas divaguem sobre indústria discogràfica, folc, jazz, música popular i senyors creepy's a Internet, entre altres coses.

Àngel Oltra és biòleg, activista ambiental, expert en polítiques d'agricultura i medi ambient, ramader -de moment- aficionat, amic nostre i, sobretot, de Pego. Voliem preguntar-li sobre món rural i control d'incendis però com sempre ens desviem pel camí transitant per agricultura, món rural i despoblament; sort que hem concebut el Recapte específicament per tindre tot el temps del món per desbarrar