Parlem amb en Txaber Allué, El Cocinero Fiel, sobre una de les salses més emblemàtiques de la cuina catalana: el romesco. Ens explica els seus orígens mariners, la importància de la qualitat dels ingredients i el fet que cada casa en té una versió. Per ell, el romesco no és només una salsa, és memòria i territori. Una conversa deliciosa que ens connecta amb les arrels de la nostra gastronomia i ens apropa al congrés que se'n farà aquest octubre a Tarragona.

Tonet Romero ens parla del Suculent com un projecte que fa tretze anys que cuina identitat. Des del Raval, ha sabut reinterpretar la cuina catalana amb caràcter, sensibilitat i una mirada contemporània. Amb producte de mercat i tècnica refinada, cada plat és un homenatge a la tradició, però amb veu pròpia. Per ell, cuinar és emocionar sense artificis i, del gust, fer-ne una forma d'expressió. Al Suculent, la cuina catalana respira autenticitat i evolució.

Oligami és un projecte de dos joves pagesos, que ens parlen d'un cultiu que guanya terreny a Ponent: el pistatxo. Des de les terres de Lleida, impulsen un projecte que combina agricultura regenerativa, sostenibilitat i valor afegit. Amb una mirada jove i compromesa, transformen aquesta fruita seca en un producte de proximitat, saludable i amb identitat pròpia. Per ells, el pistatxo no és només un cultiu alternatiu: és una oportunitat per repensar el camp, connectar amb el territori i fer les coses amb sentit.

En Borja Poal ens parla de "bocates" com qui parla d'alta cuina. A B de Bocata, cada entrepà és fruit d'un procés llarg, precís i creatiu, en què el pa és escenari i el farcit, protagonista. Amb receptes que poden trigar més d'un any a perfeccionar-se, Poal reivindica l'entrepà com a format gastronòmic digne i emocionant. Tanmateix, el projecte va més enllà: també és una eina d'inclusió social, en què el bon gust i el compromís caminen junts entre dues llesques de pa.

Paula Molés ens parla de cuina amb veu pròpia, entre la passió personal i l'ofici de comunicar. Des del programa "Un restaurant caníbal a Berlín", ha sabut explicar la gastronomia com un fet cultural, social i emocional. Amb sensibilitat i mirada crítica, connecta plats amb històries, mercats amb memòries. Per ella, cuinar i parlar de cuina són dues cares d'una mateixa manera d'estimar el món: amb curiositat, respecte i molta humanitat.

En Rafel Sabadí ens parla del vi com qui parla d'una emoció. Amb anys d'ofici i una sensibilitat afinada, defensa que servir un vi és molt més que obrir una ampolla: és escoltar el client, entendre el moment i saber explicar una història. Per ell, el sommelier és un pont entre el celler i la taula, entre la terra i el paladar. Amb passió i humilitat, Sabadí reivindica l'art de vendre vi com un acte de cultura, respecte i connexió humana.

Jaume Subirós ens parla des del cor del Motel Empordà, on la cuina catalana va començar a mirar-se amb ulls nous. Hereu culinari de Josep Mercader, pioner de la modernització gastronòmica als anys 60, Subirós ha mantingut viu un llegat que combina producte, sensibilitat i evolució. La seva cuina és memòria i futur, una escola que ha marcat generacions. Al Motel, cada plat és un homenatge discret a una manera d'entendre el país des de la taula.

L'Eli Farrero ens parla des de Barruera, on la cuina de muntanya pren forma amb sensibilitat i arrelament. Al seu restaurant, El Ventador, transforma productes de l'entorn en plats que expliquen històries de la Vall de Boí. Amb una mirada creativa i respectuosa, fa de la cuina un acte cultural que connecta paisatge, tradició i innovació. Per ella, cuinar és donar veu al país, amb plats que respiren natura, memòria i emoció.

En Toni Izquierdo ens parla amb passió de la gamba de Palamós, un producte que poca gent coneix com ell. Des del port mateix, en Toni defensa una cuina honesta, de temporada i amb arrels marineres. Per ell, la gamba no és només un ingredient: és un símbol de país, d'ofici i de respecte pel mar. Amb tècnica i sensibilitat, la cuina perquè brilli sola, sense disfresses. A Palamós, la gamba és més que un luxe: és identitat i memòria viva de la Costa Brava.

Anem fins a Sant Pere Sallavinera per conèixer la història d'en Joan Prat i la Fàtima Brunet. En Joan fa de pagès des del 1996. De mica en mica, va anar canviant la seva pagesia convencional cap a l'ecològica i va convertir els problemes en oportunitats. Què es pot fer en una terra de secà més enllà de cereals? Doncs cereals, però de varietats que donin més valor, com ara blat antic per fer pa. I també llenties i cigrons. Un temps més tard, la Fàtima, que treballava en telecomunicacions, va canviar el rumb de la seva vida per embrancar-se amb en Joan i van muntar un molí de farines i una màquina de pelar llegums. Finalment, fa pocs mesos que tanquen el cercle amb una granja de porcs en extensiu per tenir matèria per als seus camps. Tancar el cercle, ser feliç amb la vida.