Hi ha noms que et disparen, i l'escriptora Blanca Llum Vidal té un nom que et dispara. Del nom ja li brolla un verset i per això només va haver d'estirar la corda i deixar-se guiar per les paraules. Ja ha publicat una bona colla de poemaris i alguna novel·la, ha escrit poemes a la pell i de la seva pell n'ha fet versos. De l'amor és del que ha parlat més, perquè li agrada la brega. Li agrada l'amor que fa bum, la bogeria alegre de la Rafaella Carrá i tot el que no s'entén. Fa poc acaba de guanyar el Carles Riba per "Tan bonica, tan tirana". Tothom la reconeix, però amb això no es menja. Ella té gana, sempre de viure i de l'amor, és clar.