Crims

Marxem als Estats Units. Ens endinsem en la història d'una de les famílies més influents de l'estat de Carolina del Sud. Un assassinat traurà a la llum que un dels membres de la nissaga, l'Alex Murdaugh, amaga molts secrets. Que té al darrere un passat fosc marcat per la mort i la corrupció, i que quan té un objectiu no hi ha res que l'aturi. Haurà estat capaç, fins i tot, d'assassinar membres de la seva pròpia família?

Piedad Moya, una mare de família de 44 anys, desapareix a Mataró l'abril del 2014. Un mes després, els Mossos detenen el seu exmarit, Mohamed Taheri, acusat d'homicidi. Taheri assegura que és innocent i sosté que la Piedad ha marxat per voluntat pròpia. Però la policia considera que hi ha prou indicis per demostrar que la va matar i va fer desaparèixer el seu cos.

L'abril del 2014 desapareix una dona de 44 anys a Mataró. Es diu Piedad Moya. Té dues filles de 17 i 12 anys i treballa d'auxiliar de geriatria. Familiars, amics i companys de feina la descriuen com una dona amable i treballadora. Però, sobretot, com una mare entregada que no abandonaria mai les seves filles. Una desaparició inquietant.

Agost del 2016. Cornellà de Llobregat. Una dona truca als Mossos. Amb la respiració entretallada, diu que acaba de trobar el seu home a dins la banyera de casa, cobert de sang. Quan els agents hi arriben, observen que el cos està cosit a ganivetades. N'hi han clavat més d'un centenar. El cadàver està ple de talls, el que els metges forenses anomenen "picadilly", i el lavabo, ple d'esquitxades. Com s'ho ha fet l'assassí per fugir de l'escenari del crim sense deixar un rastre de sang al pis?

Al setembre de 1995, troben dos cadàvers sense identificar que aporten molt poca informació a la policia. Els dos casos podrien haver dormit en un calaix. Però el comentari mig en broma d'un forense acaba mobilitzant l'FBI i posant els investigadors sobre la pista. Seguiran un rastre de plom i un d'or. La història comença a Cerdanyola i passa per Barcelona, Menorca i el Prat de Llobregat.

La nit del 21 al 22 de juny del 2003 algú va entrar a la masia de Can Quintana, al parc natural del Montseny, i va torturar el masover, l'Angelet, per robar-li els diners que tenia amagats a la casa. Seguint la pista d'un cotxe estimbat a prop de la finca, els investigadors arriben fins a un sospitós. La policia sap que aquest home no va actuar sol. Té un còmplice. Del segon atacant, però, no n'hi ha ni rastre. Una petjada serà determinant per resoldre el cas.

Un matí del juny del 2003, pocs dies abans de la revetlla de Sant Joan, en una casa pairal aïllada al mig del parc natural del Montseny, troben el masover mig inconscient a la seva habitació. L'han apallissat, l'han cremat amb cera d'espelma i l'han deixat lligat a les baranes del llit. És un home gran i està molt malferit. És Àngel Vila, de 77 anys. A la zona tothom el coneix com l'Angelet. Els veïns el descriuen com un home bo i solitari que mai no ha fet mal a ningú. Qui pot haver atacat de forma tan cruel l'Angelet? La masia on viu està tota regirada i hi falten diners.

Aquest és el cas de l'única víctima mortal que hi ha hagut a Catalunya en enfrontaments entre bandes moteres. Ens endinsarem en el món dels motoclubs. Un món amb lleis i codis propis, d'estil militar, que dominen els Hells Angels, els Àngels de l'Infern. La història comença la tardor del 2017, a la vorera d'un polígon de Castellar de Vallès. Allà troben un home estès a terra, insconscient, amb sang al cap. Poc abans, diversos testimonis han vist una baralla entre uns quants homes. Alguns portaven armilla de motard. L'armilla de la víctima ha desaparegut.

Fa 26 anys, en un mas aïllat de l'Alta Garrotxa, van matar un home que tothom considerava un bon jan. L'atac va ser a traïció, mentre la víctima encara era al llit. La notícia va deixar tothom astorat. Aparentment, ningú tenia motius per fer-li mal. Prepareu-vos per a un cas on l'avarícia humana i la lentitud del sistema tindran un paper fonamental.

El Mathieu Martin, francès de 32 anys, ja ha viatjat per tot el món, fins i tot a països en guerra. Però on se li perd el rastre és al mig de la natura. El nord de l'Argentina és un territori enorme de valls solitàries, muntanyes de 5.000 metres i comunitats indígenes. En la història que us expliquem avui tindran un paper clau el bon olfacte d'un gos, una polsera i una samarreta d'Euskadi.