És dilluns de Pasqua del 1944. Dos treballadors de la mina Clara, al Berguedà, piquen la capa de carbó per fer avançar la segona galeria. Un d'ells porta un llum de carbur. Quan l'acosta a la paret, s'encén una flamarada. És un avís, però ningú ho sap veure. Pocs minuts després hi ha una segona explosió. Més de 30 miners queden atrapats a la galeria principal. Relatem l'accident amb més víctimes mortals de la història de la mineria a l'estat espanyol. Són els anys més foscos del franquisme. Entre els morts, hi ha dotze homes que avui encara no tenen nom i que ningú no busca.

Fa uns mesos vam rebre un correu electrònic d'una persona -al final del capítol desvelarem qui és- que volia parlar-nos de la María Núñez, una jove dominicana que va desaparèixer a mitjans del 2007 a Blanes, on s'havia instal·lat per buscar un futur millor. És un cas que mediàticament va passar força desapercebut fins que se'n va saber el desenllaç. Els Mossos van haver de destinar-hi molts recursos, per trobar una resposta. Un codi de seguretat entre amigues, una cabina telefònica, un gat que ningú ha vist i uns albarans seran importants per resoldre el cas.

Al capítol anterior, la policia rescatava Nélida Bollini del soterrani de casa d'una família aparentment normal. Els fills i la mare asseguren que no sabien que tenien una dona segrestada a casa, però no semblen gaire sorpresos. Abans del cas de la Nélida us vam parlar de tres segrestos més que no es van arribar a resoldre. En aquest episodi, els investigadors aniran traient l'entrellat gràcies a la intuïció d'una jutgessa i a dues proves infal·libles: la veu arrogant del segrestador i una lletra, l'erra.

A l'Argentina, als anys vuitanta, mentre el país intenta assentar la nova democràcia, hi ha un grup de persones que es dediquen a segrestar gent innocent per guanyar diners. Rapten les víctimes a plena llum del dia, al mig del carrer, i les retenen en condicions inhumanes. Les famílies, per por, es dobleguen al joc pervers del líder de la banda, i quan avisen la policia ja és massa tard. Les víctimes no tenen cap relació entre elles, però sí que comparteixen una característica: són tots empresaris a qui els van bé les coses.

L'any 1935 cinc membres d'una família moren amb poc temps de diferència al municipi de la Granja d'Escarp, al Segrià. Tots amb símptomes de gastroenteritis aguda. Els veïns temen que sigui el començament d'una epidèmia, però aviat s'adonen que no han de patir per una malaltia. És un assassinat múltiple que va fer que, durant un temps, la gent de fora es referís a la Granja com "el poble del verí".

Aquest episodi és la història d'una mare que no es dona per vençuda. La filla, la Caroline del Valle, va desaparèixer l'any 2015 sense deixar cap rastre. Des d'aleshores la mare no ha deixat de moure cel i terra per trobar-la. Ha voltat per tot Catalunya i part de França buscant una resposta que li permeti descansar, però només ha trobat silenci i mentides. Amb el pas dels dies i les setmanes, els investigadors van arribar a la conclusió que només podia tractar-se d'un homicidi, però el cos no apareixia. Què va passar amb la Caroline?

2010. Dissabte 1 de maig. Són dos quarts de deu del matí i el 112 rep una trucada per avisar que hi ha un home mort en un pis de Mataró amb signes de violència. Quan els Mossos arriben al lloc dels fets, veuen que el cadàver és darrere de la porta d'accés al domicili i que hi ha un petit rastre de sang que va fins al menjador. La parella de la víctima també hi és. Plora. És ella qui ha trobat el cadàver. Quan els investigadors li comencen a fer preguntes, de seguida els fa mala espina. Cartes anònimes, drogues, trets i una testimoni protegida morta de por. El cas es resoldrà i arribarà a judici, però no tothom pagarà pel que ha fet.

Aquesta història parla de la solitud dels homes. I d'una Andorra que ja no existeix, que va quedar enterrada amb l'última sentència a mort del país, fa 80 anys. És el retrat de la família de Cal Gastó de la Costa, una nissaga marcada per la mala sort. El pare de família va perdre primer la dona amb qui havia tingut dos fills: un nen i una nena. La petita també es va morir amb només 3 anys. Va sobreviure l'Anton Areny, l'hereu. El pare es va tornar a casar i va tenir set fills més. El més petit, el Pere, es portava 26 anys amb l'hereu. La mala fortuna també es va abatre sobre el fill gran, que va morir assassinat d'un tret al cap a primers d'agost del 1943 mentre dormia a casa seva. Ens ajudarà a explicar aquesta història familiar l'Iñaki Rubio, un escriptor andorrà que s'ha submergit en els testimonis i arxius de l'època i que ha escrit un llibre que es titula "Morts, qui us ha mort?", editat per Comanegra i en castellà per Medusa.

El 24 de novembre del 2018 al migdia un parell de pescadors ucraïnesos descobreixen un cadàver mig submergit al pantà de Darnius-Boadella. Té lligades dues pedres molt grosses que li fan de llast. Quan els Mossos d'Esquadra treuen el cadàver de l'aigua, veuen que es tracta d'un home i que està a mig vestir. Porta les sabates posades, però va sense pantalons. No hi ha cap pista que permeti identificar-lo.

Juny del 2010. Puerto Varas, sud de Xile. En una urbanització exclusiva, Viviana Haeger, de 42 anys, desapareix sense deixar rastre. Havia quedat amb una de les seves filles per dinar però no s'hi ha presentat. Quan la nena arriba a casa, es troba la porta del darrere oberta i l'habitació dels seus pares està tota remoguda. Truca al seu pare, el Jaime, i li diu que la mare ha desaparegut. El Jaime denuncia la desaparició a la policia i explica que algú l'ha pogut segrestar. 42 dies després la troben morta. El cadàver era més a prop del que ningú es podia imaginar.