D'aquest cas n'hem dit "Darnius 3-4-5" perquè hi ha 3 víctimes mortals però en podrien haver estat 4 perquè, tal com sentireu dir a la policia, al testimoni clau d'aquesta història li va anar d'un pèl. Durant 5 segons que li haurien pogut costar la vida, aquest testimoni va saber copsar uns detalls que van resultar vitals per a la investigació. Ens ho ha volgut explicar en primera persona. L'agost del 2003, ell conduia per la carretera de Darnius, a l'Alt Empordà, i va haver de frenar de cop per no atropellar dos homes que li venien de cara corrent pel mig de la carretera. Un perseguia l'altre i va disparar.

Juny del 1950. Cervera. Quan comença a fer-se fosc, una dona que es dedica a l'estraperlo baixa del tren. Ve de comprar roba i vendre menjar clandestinament. Xino-xano, es dirigeix cap al seu poble, Granyena de Segarra, a pocs quilòmetres. Fa el camí a peu, sola i carregada de paquets. No arribarà mai a casa. Pocs dies després, la troben morta en un camp de blat. El xiuxiueig al poble es desferma. Els veïns tenen en el punt de mira un sospitós del crim.

La primavera del 2009, uns pagesos alerten la policia que han trobat el cos mutilat d'una dona en una zona d'horts de Rubí. El cadàver està decapitat i li han amputat totes dues mans i les cames. Està mig despullada. Al voltant del cos no hi ha cap peça de roba ni documentació. Del seu telèfon mòbil tampoc n'hi ha ni rastre. Qui és la víctima? Algú ha posat molta cura a fer desaparèixer qualsevol rastre que ajudi a posar nom a la dona i a estirar algun fil que permeti descobrir qui l'ha assassinat i esquarterat.

El 2016, a Sant Pere de Ribes, una parella que passeja per un camí boscós troba un home estès a terra, entre uns matolls. Està mig despullat, en una postura poc natural. Li fan un crit perquè es desperti, però no respon. Arriba la policia i comproven que ha mort violentament. Poques hores després, un home es presenta a comissaria dient que és l'autor del crim. Els Mossos sospiten que no els està explicant tota la veritat.

El 2015, un veí de Castellar del Vallès truca a la policia i diu que hi ha una noia morta a casa seva. Primer explica que s'ha ofegat amb la dentadura postissa. Després, que ha tingut un atac de cor. Després, que ha caigut per les escales. I finalment diu que hi ha hagut una festa amb drogues i sexe i que no sap què ha passat. Amb aquesta trucada comença el cas de la primera condemna a presó permanent revisable que es va dictar a Catalunya. La parella de la víctima ha necessitat que passessin 9 anys per parlar-ne públicament i ho ha volgut fer a "Crims".

Marxem als Estats Units. Ens endinsem en la història d'una de les famílies més influents de l'estat de Carolina del Sud. Un assassinat traurà a la llum que un dels membres de la nissaga, l'Alex Murdaugh, amaga molts secrets. Que té al darrere un passat fosc marcat per la mort i la corrupció, i que quan té un objectiu no hi ha res que l'aturi. Haurà estat capaç, fins i tot, d'assassinar membres de la seva pròpia família?

Piedad Moya, una mare de família de 44 anys, desapareix a Mataró l'abril del 2014. Un mes després, els Mossos detenen el seu exmarit, Mohamed Taheri, acusat d'homicidi. Taheri assegura que és innocent i sosté que la Piedad ha marxat per voluntat pròpia. Però la policia considera que hi ha prou indicis per demostrar que la va matar i va fer desaparèixer el seu cos.

L'abril del 2014 desapareix una dona de 44 anys a Mataró. Es diu Piedad Moya. Té dues filles de 17 i 12 anys i treballa d'auxiliar de geriatria. Familiars, amics i companys de feina la descriuen com una dona amable i treballadora. Però, sobretot, com una mare entregada que no abandonaria mai les seves filles. Una desaparició inquietant.

Agost del 2016. Cornellà de Llobregat. Una dona truca als Mossos. Amb la respiració entretallada, diu que acaba de trobar el seu home a dins la banyera de casa, cobert de sang. Quan els agents hi arriben, observen que el cos està cosit a ganivetades. N'hi han clavat més d'un centenar. El cadàver està ple de talls, el que els metges forenses anomenen "picadilly", i el lavabo, ple d'esquitxades. Com s'ho ha fet l'assassí per fugir de l'escenari del crim sense deixar un rastre de sang al pis?

Al setembre de 1995, troben dos cadàvers sense identificar que aporten molt poca informació a la policia. Els dos casos podrien haver dormit en un calaix. Però el comentari mig en broma d'un forense acaba mobilitzant l'FBI i posant els investigadors sobre la pista. Seguiran un rastre de plom i un d'or. La història comença a Cerdanyola i passa per Barcelona, Menorca i el Prat de Llobregat.