En guàrdia!

Capítol 992. En esclatar la Guerra Civil, també anomenada fitna, al califat omeia d'al-Àndalus l'any 1009, el poder central de Còrdova es va veure desballestat i substituït per una autoritat alternativa, la dels diversos nous estats que van sorgir a les províncies. Eren els "mulukat-tawaif", els reis de taifes. El seu poder es va mantenir al llarg de tot el segle XI, fins a la reunificació del territori d'al-Àndalus a mans dels almoràvits nord-africans. Les taifes orientals, pertanyents a l'actual territori dels Països Catalans van experimentar una gran puixança durant tot aquest període. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep-David Garrido i Valls, doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, medievalista, filòleg i arabista. Autor del llibre "Terra de taifes. Els Països Catalans al segle XI", de Rafael Dalmau, Editor.

Capítol 991. Al llarg del segle XVIII, el segle de la Il·lustració, ningú més va fer tantes aportacions al naixement de la química moderna com el matrimoni format pels francesos Antoine Lavoisier i Marie-Anne Paulze. Després de segles de teories infundades basades en l'alquímia, aquesta parella d'investigadors metòdics van fer de la recerca una ciència racional i exacta, allunyada de la màgia i les supersticions. Lavoisier i Paulze van desterrar la idea dels quatre elements aristotèlics amb la identificació d'elements tan importants com l'oxigen i l'hidrogen. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, autor del llibre "100 protagonistes de la història de la ciència", de Cossetània.

Capítol 990. El polític i periodista Antoni Feliu i Codina, fidel a l'ideari republicà i federal, va dictar les seves memòries en els dos últims anys de vida, des del llit on jeia malalt. Els records de les personalitats amb qui va tractar, com Abdó Terrades, Narcís Monturiol, i sobretot Valentí Almirall, i dels fets polítics, socials i culturals que va viure, constitueixen un retrat molt complet de la Barcelona republicana, revolucionària i popular de mitjans del segle XIX, del Sexenni Revolucionari, una època de canvis profunds, relacionats amb el naixement del catalanisme i de l'esquerra de caire republicà. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xavi Milian, llicenciat en Història per la UB i en Periodisme per la URV. Doctor en Dret per la Universitat de València, ha codirigit, traduït i escrit el pròleg de "Memòries d'un veterà de la República, Antoni Feliu i Codina", i és codirector de la col·lecció Fil Roig, que recupera personatges oblidats per la història.

Capítol 989. El 10 de juliol de 1941, en un estiu especialment xafogós, un petit poble polonès, Jedwabne, es va despertar amb una tensió estranya a l'ambient. Alguns dels habitants catòlics, armats amb bastons i destrals, van anar casa per casa a caçar jueus, amb la intenció d'humiliar-los, assassinar-los i quedar-se'ls les propietats. Havien estat veïns, companys de feina i d'escola, però ara els feien responsables de les purgues soviètiques dels últims anys i del desenvolupament de la guerra. Els polonesos actuaven esperonats per les tropes nazis d'ocupació, els nous invasors del país, però als soldats alemanys no els va caldre intervenir directament perquè a Jedwabne es cometessin tota mena d'atrocitats. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i David Serrano Blanquer, doctor en Filologia Catalana per la UAB, professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL i autor del llibre "Jedwabne. Una història universal".

Capítol 988. La dictadura franquista va modificar l'espai públic i es va dedicar a suprimir de manera sistemàtica monuments existents anteriorment. Ja fos per raons estètiques o per motius polítics, és a dir, perquè haguessin estat erigits en temps de la República, van ser substituïts per conjunts escultòrics enaltidors del règim, en record dels que havien perdut la vida durant la guerra en el bàndol colpista. Eren els monuments "a los caídos por Dios y por España", i a Catalunya se'n van aixecar molts, sobretot en llocs on els enfrontaments van ser més sagnants, com a les terres de l'Ebre. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Marcel Xandri, doctor i màster en patrimoni artístic a Catalunya per la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciat en història de l'art i graduat en dret. Autor de la tesi "Monuments 'a los caídos por Dios y por España' a Catalunya, 1939 a 1970".

Capítol 987. Durant els anys de la Segona Guerra Mundial, l'espionatge va resultar clau per descobrir i avançar-se als plans militars de les potències enemigues. En el cas de la intel·ligència militar soviètica, l'agent més eficaç de què van disposar va ser el que van acabar abandonant a la seva sort. Era Richard Sorge, que actuant sota la identitat encoberta d'un periodista alemany va aconseguir espiar de primera mà les intencions de l'Alemanya nazi i de l'Imperi japonès respecte a la Unió Soviètica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ferran de Vargas, politòleg especialista en el Japó, doctor en Estudis Interculturals i investigador al grup Alter de la UOC.

Capítol 986. En les primeres dècades del segle XIX, els gabinets de curiositats científiques relacionats amb la història natural es van començar a obrir a públics més amplis, dins del context de la industrialització i el liberalisme burgès, i van anar passant a ser concebuts i anomenats com a museus. Un dels que va experimentar aquesta transformació progressiva va ser el gabinet de curiositats de la família Salvador, a Barcelona. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Ulled Bertran, doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la tesi "De gabinet a museus. La col·lecció Salvador i els seus públics en la primera meitat del segle XIX". Investigador a l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

Capítol 985. L'episodi conegut com les Vespres Sicilianes, l'enfrontament contra el rei Carles d'Anjou iniciat l'any 1282, que va culminar amb la conquesta de Sicília per part del rei Pere el Gran d'Aragó, va ser analitzat en el seu temps des de discursos polítics i ideològics oposats. Els cronistes que s'hi van referir al llarg del segle XIII i XIV es poden englobar en diferents bàndols, que també ens serveixen per entendre les ideologies que hi va haver en joc en la guerra de la corona aragonesa contra el regne de França fins a l'any 1285, i també en la perspectiva de les dècades posteriors. En parlem Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Guifré Colomer, doctor en Història Medieval per la Universitat Rovira i Virgili, i professor de l'Institut Martí l'Humà de Montblanc. Autor de la tesi "Memòries de la guerra de les Vespres, 1282-1285. Controvèrsies ideològiques i conflictes polítics a la Mediterrània Occidental".

Capítol 984. Durant els anys vuitanta del segle passat, ETA colpejava la molt imperfecta democràcia espanyola. L'Estat va donar cobertura a diverses iniciatives de guerra bruta, algunes heretades dels serveis d'informació franquistes, per combatre el terrorisme de manera il·legal. L'última expressió d'aquesta manera d'enfrontar-se a ETA van ser els Grups Antiterroristes d'Alliberament, els GAL, uns grups armats parapolicials que van entrar en acció el 1983. Els GAL, que van tenir una connexió catalana important, van deixar al darrere un rastre de morts, errors fatals i operacions matusseres. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Batista, doctor en Ciències de la Comunicació i periodista; és autor de deu llibres sobre ETA, l'últim dels quals és "ETA i nosaltres"; va localitzar tots els atestats dels GAL al magatzem de la Brigada Social i va propiciar les primeres trobades entre víctimes dels GAL, víctimes d'ETA i victimaris.

Capítol 983. L'administració de Justícia és un instrument de dominació en mans de molt poques persones, sempre lligades als més poderosos. Aquesta afirmació és plenament vàlida durant l'alta edat mitjana, quan l'ordenament jurídic visigòtic coexisteix amb la legislació heretada de l'època romana, mentre que es van incorporant noves normes o costums adoptats per resoldre els conflictes de l'època feudal. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Salrach, catedràtic d'Història Medieval a la Universitat Pompeu Fabra i membre de l'Institut d'Estudis Catalans; autor de "Justícia i poder a Catalunya abans de l'any mil" i coeditor de "Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya medieval. Col·lecció diplomàtica. Segles IX-XI".