En guàrdia!

Capítol 1003. A inicis del segle XX, en coincidència amb els propòsits del Noucentisme, Barcelona va començar a fomentar el turisme des de les institucions per atraure els forasters i convidar-los que visitessin la ciutat. Va ser una opció política i també ideològica, lligada al desenvolupament urbanístic i econòmic d'una capital més cosmopolita, oberta a Europa. Al llarg de les primeres dècades del segle, van proliferar les iniciatives destinades a convertir Barcelona en un destí turístic de primer ordre. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Saida Palou, investigadora i professora associada de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona.

Capítol 1002. En l'antiguitat tardana, les termes públiques romanes van anar caient en desús. Algunes van ser reconvertides en habitatges o tallers, d'altres van servir com a pedrera dins de l'espai urbà, i encara n'hi va haver que van ser reaprofitades per a altres usos. Un dels casos més singulars de reaprofitament es troba a la basílica de Sant Miquel, a Barcelona. En algun moment del llarg trànsit de l'època romana a la medieval, part de les termes públiques es van reconvertir en una església. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i amb Júlia Beltrán de Heredia, professora d'Arqueologia Cristiana de la Facultat Antoni Gaudí d'Història de l'Església, Arqueologia i Arts Cristianes, responsable de les Jornades de Basíliques Històriques de Barcelona.

Capítol 1001. Una de les figures més rellevants del segle XIX a Catalunya va ser Narcís Monturiol. Enginyer vocacional, sense una formació reglada, i impressor de professió, és recordat sobretot per haver format un equip pioner en el camp de la navegació submarina, per la qual va tenir en compte no només les aplicacions militars, sinó també les socials, sempre atent al progrés científic i tecnològic. Monturiol va ser una persona molt inquieta, que es va significar per les posicions polítiques a favor del laïcisme i la democràcia, i va contribuir a dissenyar molts altres invents. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Carles Puig-Pla, doctor en Ciències Físiques i màster en Història de les Ciències per la UAB; professor d'Història de la Ciència i de la Tècnica de la UPC.

Capítol 999. El cop d'estat feixista del juliol del 1936 va obligar les institucions republicanes a posicionar-se en defensa de la legalitat vigent. La Generalitat de Catalunya va anar adaptant el relat als esdeveniments polítics i militars que sacsejaven el país. Per fer arribar els missatges que volia deixar clars dins i fora del país va crear un organisme de gran importància durant tots els anys de la Guerra Civil: era el Comissariat de Propaganda. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ester Boquera, periodista i doctora en Comunicació, professora de la Universitat Ramon Llull, que acaba de publicar un llibre sobre el Comissariat de Propaganda de la Generalitat titulat "Aixafem el feixisme".

Capítol 998. El tràfic d'esclaus des de les costes africanes fins a les colònies establertes al continent americà va ser constant al llarg de quatre segles. Era una activitat econòmica molt rendible, fundada sobre un tracte degradant i immoral, en la qual participava molta gent. En el moment que aquest tràfic transatlàntic ja era il·legal, en ple segle XIX, encara van seguir salpant vaixells negrers durant unes quantes dècades, molts amb tripulació catalana. És el cas del falutx Pepito. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Sust Fatjó, autor del llibre "Deu històries negreres. Expedicions transatlàntiques catalanes al segle XIX", d'Icària Editorial.

Capítol 997. A inicis del segle XX, la petita comunitat protestant de Figueres va crear la primera editorial de les comarques de Girona. La Sociedad Española de Tratados Religiosos y Libros, una iniciativa de la família López Murray, va néixer amb un vocació evangelitzadora i pedagògica, en línia amb altres activitats que havien estat duent a terme des que s'havien instal·lat a l'Empordà el 1882. Tot i que n'ha quedat un rastre limitat, durant una quinzena d'anys van editar milions d'exemplars de diversos llibres, fullets i pamflets que des de Figueres es van distribuir per Europa, Hispanoamèrica, les Filipines i moltes altres comunitats protestants d'arreu del món. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Manuel Soldevilla, llicenciat en Filologia, diplomat en teologia, ha estat professor de la UdG, professor de literatura a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, autor del llibre "L'editorial perduda de Figueres. Sociedad Española de Tratados Religiosos y Libros".

Capítol 996. A l'edat mitjana els matrimonis en els cercles de poder anaven associats a un seguit de consideracions polítiques i econòmiques. Un casament podia forjar aliances necessàries per assolir la pau i assegurar equilibris geoestratègics. Molt sovint la cerimònia havia estat precedida per complexes gestions diplomàtiques entre dues cases reials o nobiliàries. Un bon exemple d'aquest procediment es troba en el matrimoni que va unir l'infant Pere d'Aragó i Anjou amb Joana de Foix i Bearn, el mes de maig del 1331. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Stefano Cingolani, doctor en Filologia Romànica per la Universitat La Sapienza de Roma i historiador, coautor, amb Joel Colomer Casamitjana, del llibre "El matrimoni entre l'infant Pere i Joana de Foix. Política europea i impacte local".

Capítol 995. Al llarg dels anys 60 del segle passat, diverses marques catalanes dedicades a la fabricació de motocicletes van aconseguir competir en el mercat internacional, sovint amb més ganes i capacitat de sacrifici que no pas mitjans materials a l'abast. Una d'aquestes empreses, Montesa, havia estat fundada el 1945, i oferia una promesa de llibertat i excursions a una joventut obligada a créixer en una societat especialment grisa, en què molt pocs podien tenir automòbil. El 1962, aquesta marca va treure al mercat un model especialment important, que va fer història: la Impala. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Santi Ruiz, aficionat a la Impala, autor del llibre "De Boí a la Operación Impala. Antes, durante y después de la travesía africana".

Capítol 994. La vida de Victòria Pujolar Amat és una història de valentia i resistència, i també de ràdio. Des de ben jove es va comprometre amb la causa antifeixista, i va patir la presó i l'exili, primer a França i després a Romania. Allà es va convertir en la primera locutora femenina que parlava en català a l'emissora de ràdio clandestina que emetia des de l'exterior de l'Espanya franquista: Ràdio Espanya Independent, popularment anomenada La Pirenaica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Elvira Altés, periodista, fundadora de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya i autora del llibre "Victòria, la irreductible".

Capítol 993. Durant bona part del segle XIX, i encara en el segle XX, a la política espanyola s'alçaven veus que clamaven per l'annexió d'Andorra. Una de les persones que van defensar aquesta opció va ser un militar liberal, aventurer i de vida intensa. Era el capità Anton Valls, un home apassionat i conflictiu que en el seu temps es va guanyar enemics irreconciliables, i va deixar rastre per allà on va passar. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Albert Villaró, escriptor, guanyador dels premis Josep Pla amb la novel·la "Els ambaixadors" i Prudenci Bertrana amb "La bíblia andorrana".