En guàrdia!

Capítol 962. Entre l'any 431 i el 404 abans de Crist, un cop Atenes havia derrotat l'amenaça exterior persa, l'antiga Grècia va viure un enfrontament intern entre dos blocs: la Lliga de Delos, organitzada al voltant d'Atenes, i la Lliga del Peloponès, liderada per Esparta. D'aquesta guerra del Peloponès tenim un testimoni històric excepcional, l'obra d'un historiador avançat al seu temps que coneixem pel nom de Tucídides. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona. Autor del pròleg de la nova edició de la "Història de la guerra del Peloponès", dins de la col·lecció Bernat Metge Essencial.

Capítol 961. Al llarg del segle XIX, el ritme d'execucions públiques a Catalunya s'havia anat reduint, tot i que la pena de mort encara era vigent en l'ordenament jurídic. Malgrat tot, el 16 de gener del 1892 s'havia previst una execució en concret que va servir per esperonar el moviment contrari a la pena capital pública. El reu es deia Isidre Mompart, i el botxí, Nicomedes Méndez. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i amb Mercè Balada, autora del llibre "Barcelona en negre: Crims i criminals (1890-1956)".

Capítol 960. Des de la seva creació l'any 1955, el Partit Liberal Democràtic ha estat la força política hegemònica al Japó i ha exercit el poder de manera gairebé ininterrompuda. De caire conservador, el PLD ha basculat sempre entre l'aliança que supeditava el país als Estats Units i el desig de recuperar un exèrcit sobirà. En un partit marcat per les connexions familiars, la dinastia que ha tingut l'últim representant en el primer ministre Shinzo Abe ha encarnat bona part de les contradiccions de la política japonesa, pel que fa a les relacions amb Occident i la militarització. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ferran de Vargas, politòleg, Doctor en Estudis Interculturals i investigador al grup Alter de la UOC. Autor del llibre "Izquierda y revolución. Una historia política del Japón de postguerra", d'Edicions Bellaterra.

Capítol 959. Entre 1642 i 1649, Anglaterra va viure dividida entre dos bàndols irreconciliables, els partidaris del poder autocràtic exercit pel rei Carles I, i els defensors dels membres del Parlament, que li estaven plantant cara al sobirà. Un dels personatges clau de la guerra civil anglesa va ser Oliver Cromwell . En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Àngel Casals, catedràtic del Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona.

Capítol 958. Entre setembre del 1409 i maig del 1410, pel matrimoni amb Martí l'Humà, Margarida de Prades va ser reina consort d'Aragó, València, Mallorca i Sicília, i comtessa de Barcelona. Tot i que va regnar fugaçment, només durant vuit mesos i mig, ho va fer en un moment clau per a la continuïtat dinàstica, sense poder donar-li al rei l'hereu que s'estava esperant. De Margarida els contemporanis en destacaven la bellesa, que associaven a la capacitat reproductora. També va ser musa de poetes com Jordi de Sant Jordi. En no haver tingut un hereu, la seva presència a les cròniques es va anar relegant injustament. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Stefano Cingolani, doctor en Filologia Romànica per la Universitat La Sapienza de Roma i historiador; ha participat en el llibre col·lectiu "Margarida de Prades: regnat breu, vida intensa".

Capítol 957. D'entre tots els episodis turbulents que va viure la política italiana a la segona meitat del segle XX, un dels més dramàtics va ser el que va acabar amb la vida d'Aldo Moro. El líder de la Democràcia Cristiana va ser segrestat per les Brigades Roges el 16 de març de 1978 i va aparèixer assassinat el dia 9 de maig. Entre un i altre dia, en les esferes polítiques i socials del país es va obrir un debat sobre la possibilitat de negociar amb els terroristes. S'havia obert un pols entre la suposada raó d'Estat i l'imperatiu moral d'intentar salvar una vida, la d'un personatge públic tan prestigiós com incòmode. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Pep Martí i Vallverdú, periodista i llicenciat en Història Contemporània per la UAB. Redactor de política a Nació Digital.

Capítol 956. Fa cent cinquanta anys, el dia 1 d'octubre del 1872, tenia lloc la inauguració solemne de la nova seu de la Universitat de Barcelona, que continua sent un dels símbols de la ciutat. Després de diverses vicissituds històriques, inclòs el trasllat a Cervera imposat pel Decret de Nova Planta, i el retorn a Barcelona el 1835, en diverses ubicacions provisionals, la comunitat acadèmica estrenava casa. Tot i així, va ser una estrena complicada, envoltada d'inestabilitat política. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Agustí Alcoberro, professor d'Història Moderna i Vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la Universitat de Barcelona.

A les sales de doblatge hi ha un llum de color vermell que s'encén cada vegada que es grava. Un llum que en els últims quaranta anys s'ha encès de forma ininterrompuda en la producció de doblatge en català. Però com es fa el doblatge d'una pel·lícula? Malgrat consumir-ne contínuament, en sabem ben poc, d'aquesta professió. Per això, en aquest podcast, intentarem respondre a totes aquestes preguntes amb les veus protagonistes del doblatge en català. Encenem la vermella i comencem.

Capítol 955. Encarregar un moble fet a mida pot ser una qüestió molt seriosa; en el segle XIX, fins i tot podia arribar a ser un tema d'honor. És el cas del secreter armari que el noble Josep Francesc de Caramany va encomanar al fuster Antoine Seux, d'origen francès i resident a Girona. L'any 1803, Caramany va fer empresonar Seux perquè no acabava el moble, i un cop a presidi li va anar enviant les fustes i la resta de material necessari per enllestir la feina. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Mònica Piera, doctora en Història de l'Art i presidenta de l'Associació per a l'Estudi del Moble.

Capítol 954. La intervenció dels Estats Pontificis en la configuració política i ideològica dels estats ha estat una política constant al llarg dels segles. Una etapa especialment turbulenta va ser la de les reformes religioses, al llarg del segle XVI i inicis del XVII, que coincideixen amb el Renaixement i l'inici del barroc. El papat va participar intensament en els conflictes polítics amb diversos monarques europeus, al mateix temps que els papes de Roma procuraven fer ostentació de la riquesa que posseïen mentre envoltaven el culte catòlic d'una majestuositat i un luxe sense precedents. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Diego Sola, doctor en Història Moderna amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona, on és professor lector i director del Màster en Història i Identitats en el Mediterrani Occidental, segles XV-XIX; autor del llibre "Història dels papes".