"Es pot comparar amb Gaza, no hi cauen bombes però pot ser pitjor", expliquen des dels afores de Port-au-Prince. Haití no està en guerra contra ningú però té xifres de conflicte bèl·lic, amb 7.500 morts el darrer any i mig. D'on ve aquesta violència i inestabilitat crònica?

La transició energètica per deixar de cremar combustibles fòssils depèn de les terres rares. Extreure-les i processar-les és controvertit i genera conflictes socioambientals arreu del món. Passarà com a la colonització i les matèries primeres i després amb el petroli, que Occident les traurà de fora per no embrutar a casa?

L'Aràbia Saudita és un altre país controlat per una sola família: els Saud. Ara qui hi ostenta el poder és Mohammed bin Salman. El príncep hereu pretén deixar enrere la dependència del país amb el petroli i, per alguns, renta la cara dels abusos contra els drets humans amb l'esport o amb projectes futuristes i suposadament respectuosos amb el medi ambient.

Hi ha països controlats per una sola família, on el poder es reparteix entre els parents i passa de pares a fills. Però per què la família es converteix en el nucli de l'autoritat? És el cas de Guinea Equatorial amb Teodoro Obiang Nguema, el líder nacional no monàrquic que porta més temps al poder al món. Va fer un cop d'estat contra el seu tiet i té previst passar el poder a un dels descendents.

Algunes iranianes han deixat el vel a casa per rebel·lar-se contra el règim. D'altres el porten posat per estalviar-se problemes però volen emigrar. També n'hi ha que el porten convençudes i que consideren l'Iran un exemple a seguir. La revolta que va començar el setembre del 2022 ha canviat el futur de la república islàmica però per ara no farà caure el règim.

Les dones iranianes fa disset mesos que protesten, ara ja no amb manifestacions massives, però sí amb petits actes de desobediència civil, com ara no portar el vel al cap. L'obligació de portar el hijab és la més visible de les discriminacions, però n'hi ha d'altres: hereten la meitat que els homes o el seu testimoni en un judici val menys que el dels homes.

Hi ha moltes històries d'herois que lluiten al front, però dels que fugen per por o per convenciment n'hi ha molt poques. Al final de la Guerra Civil la deserció va ser un fenomen habitual. A les guerres modernes també hi ha qui decideix no allistar-se a l'exèrcit malgrat que molts els diuen traïdors. El seu relat sovint queda silenciat.

Macron, Sunak o Mitsotakis van treballar a bancs d'inversió abans de ser presidents o primers ministres de governs conservadors. N'hi ha també que lideren projectes polítics d'esquerres. I què busquen empresaris d'èxit com Berlusconi o Trump quan salten a l'arena política?

Rússia va tallar la telefonia als territoris ocupats i al front de guerra d'Ucraïna el 2022. Llavors les autoritats ucraïneses van demanar a Elon Musk que activés l'Starlink, una xarxa de satèl·lits que donen internet d'alta velocitat i que són fàcils de transportar i econòmics. Ara són molt útils en el camp de batalla, però és una bona idea que un exèrcit depengui del multimilionari Musk?

L'Índia aspira a ser una superpotència després d'enviar una nau al pol sud de la Lluna i de superar la Xina en habitants. Però l'anomenada "democràcia més gran del món" perilla. Una de les veus més crítiques, l'escriptora Arundhati Roy, pot anar a la presó per criticar els intents del partit al govern d'acabar amb la diversitat i convertir l'Índia en un país amb una sola religió i una sola llengua.