Mapamundi

Les autoritats xineses han separat un milió d'infants tibetans de les seves famílies per enviar-los a internats allunyats dels seus pobles on s'ensenya en mandarí. Aquest intent d'assimilació de la majoria de nens tibetans coincideix amb el quinzè aniversari de la darrera gran revolta tibetana.

A Londres, una de les ciutats més desiguals del continent europeu, hi ha la gent més rica però també la més pobre. Passegem per Kensington, on hi ha la Grenfell Tower i, a tocar, el palau reial de Kensington. O a Southwark, on hi ha el luxós gratacel The Shard i, al costat, nombrosos "council flats". I acabem a Brixton, un dels epicentres de la gentrificació.

El món no és només Europa i els Estats Units. Fora d'Occident gairebé cap estat ha adoptat sancions contra Moscou. De la mateixa manera que molts des d'Occident es miren les guerres a l'Àsia, l'Àfrica o al Pròxim Orient com a conflictes llunyans i no prenen part per cap dels dos bàndols, des d'aquests llocs la guerra d'Ucraïna es veu com un conflicte regional. Putin, doncs, no està sol al món, ni tampoc a Rússia.

A final de segle es parlaran menys de 300 llengües de les 6.000 que es calcula que hi ha ara. El món és cada vegada menys divers lingüísticament i, per tant, es perd coneixement i maneres d'entendre'l. L'esperança és a l'Àfrica, el bressol de la diversitat lingüística.

Les "maras" i el narcotràfic controlen molts barris i àrees rurals del Salvador, Hondures i Guatemala. La violència i l'extorsió fa que molts centreamericans hagin de triar entre córrer el risc de morir o fugir del seu país. A més, molts dels que arriben aquí tenen moltes dificultats per aconseguir la condició de refugiat.

Aquest estiu 18 milions de persones del Sahel patiran gana per la pujada de preus dels aliments bàsics generada per la invasió russa d'Ucraïna. El terrorisme, els cops d'estat, les desigualtats, les sequeres han fet del Sahel una de les zones més inestables del planeta. Els joves són, però, l'esperança d'aquesta regió africana.

Les conseqüències dels bombardejos de ciutats i pobles son llargues i doloroses. A la història de la humanitat, moltes guerres han perseguit traumatitzar els civils. Ucraïna no n'és l'excepció. Quan s'aturin les bombes, caldrà la rehabilitació física i la superació del trauma psicològic, i investigar si s'hi han comès crims de guerra.

El acords de pau aturen els bombardejos, però sovint no retornen l'entesa ni la fraternitat. 30 anys després de l'esclat de la guerra a Bòsnia i Hercegovina, el seu llarg camí del postconflicte --i això pot servir també per a Ucraïna-- demostra que amb els acords de pau arrenca el més difícil: reconstruir i reconciliar.

Putin justifica la invasió ucraïnesa amb arguments històrics, culturals i lingüístics. El president rus distorsiona la història per negar la identitat ucraïnesa i el seu dret a la sobirania?

A Itàlia, la invasió russa d'Ucraïna ha despertat el front pacifista i aquest moviment es debat entre els qui estan en contra d'enviar armes a Ucraïna i els qui creuen que mantenir-se neutral implica posar agredits i agressors al mateix nivell. És un reportatge del corresponsal a Roma, Eduard Rubió.