Ens rep a casa, a Mallorca. Viu rere el jardí, amb el seu gos, en Lord. La serenitat defineix el seu moment vital. Una a una, cada frase seva ens il·lumina: "Als anys 40 hi havia misèria i un silenci de tomba. Ningú parlava de res. Republicans i nacionals convivien en un silenci imposat per l'Església catòlica. La mar va ser una tomba de pescadors i de republicans. Les paraules m'han decebut, perquè estic en el mateix lloc de quan era nina. Per què el dolor? Malauradament, hi ha molts homes desgraciats, de masclistes que són. La injustícia m'exalta. Ni la literatura ni la cultura tenen cap poder per transformar la societat. Si en tinguessin, el món seria més bo; s'han escrit moltes bones obres. La llengua es defensa parlant-la. A les noves generacions els diria que obrin la seva vida a la llum. Quan escric, soc lliure."