En guàrdia!

Capítol 1128. Abans de la derrota a la Segona Guerra Mundial, el feixisme al Japó es va anar introduint de manera molt més gradual en la societat japonesa que no pas a Europa, però igualment implacable. A partir de la dècada del 1920, en un context de crisi econòmica, els militars van anar reclamant un protagonisme que va acabar eclipsant els partits polítics tradicionals. El cop d'estat liderat per un grup de joves capitans el 1936, conegut com l'Incident de Febrer, va ser el capítol més important en l'evolució del Japó cap al totalitarisme. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ferran de Vargas, doctor en Estudis Interculturals, expert en el Japó i professor al Departament d'Estudis Asiàtics de la Universitat d'Edimburg.

Capítol 1127. Tot i que va ser una possibilitat desconeguda per l'opinió pública i menystinguda per l'oposició democràtica, al llarg dels anys el general Franco va destinar milers de milions de pessetes a poder entrar en el club nuclear. De fet, va estar a punt de disposar d'una bomba atòmica i de provar-la al desert del Sàhara. Aquest pla va comptar amb el vistiplau dels Estats Units, que va facilitar a Espanya la tecnologia necessària, fins que els interessos geoestratègics van portar el Pentàgon a frenar les aspiracions de la dictadura franquista, impulsades per l'almirall Luis Carrero Blanco. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Santiago Vilanova, periodista i escriptor. Autor del llibre "La bomba atòmica de Franco. Els objectius militars de l'energia nuclear a Espanya", de Llibres de l'Índex.

Capítol 1.126. Després de 22 anys de relacions hostils i conflictives, el president nord-americà Richard Nixon va visitar la República Popular de la Xina entre el 21 i el 28 de febrer del 1972, en un dels cops de timó més inesperats de la Guerra Freda. Per primera vegada, un president dels Estats Units hi viatjava en l'exercici del seu càrrec. Era un gest diplomàtic que permetia plantejar un acostament entre el país més poderós de l'esfera capitalista i el més poblat del bloc comunista, i del món sencer. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pep Martí Vallverdú, periodista i llicenciat en Història Contemporània per la UAB. Redactor de Política a Nació Digital.

Capítol 1.125. A partir de finals del segle XII i durant tota la baixa edat mitjana, Girona va ser el principal centre productor i exportador de pedra de la Corona d'Aragó, per a usos escultòrics i arquitectònics. Per la tonalitat i per la facilitat amb què es podia esculpir, es va conèixer amb el nom de marbre blau. No només va ser la matèria primera de les esglésies i masos de les comarques gironines, també es va fer servir als palaus de la Generalitat catalana i valenciana, als monestirs de Sant Cugat i Pedralbes i a bona part de la Mediterrània occidental. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pere Freixa, doctor en Història de l'Art per la UAB i secretari de l'Institut d'Estudis Gironins. Autor del pròleg del llibre "La pedra de Girona. L'esplendor del marbre blau", de Miquel Àngel Fumanal i Jordi Sagrera.

Capítol 1124. En l'avenç per Europa, l'exèrcit napoleònic no només va conquerir territoris, sinó que també es va dedicar a saquejar els museus i monuments que s'anava trobant. Aquest autèntic espoli es va executar de manera sistemàtica al llarg de vint anys, entre el 1795 i la celebració del Congrés de Viena, el 1815, que va posar fi al somni imperialista de Napoleó Bonaparte. Durant tot aquell temps, el robatori d'obres d'art es va estendre per Bèlgica, els Països Baixos, Espanya i Portugal, entre altres països, però va afectar de manera molt especial Itàlia i Egipte. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Francisco Gracía, catedràtic de Prehistòria a la Universitat de Barcelona i director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica.

Capítol 1123. Un dels països que va patir l'ocupació nazi de manera més primerenca i perllongada durant la Segona Guerra Mundial, un total de cinc anys, va ser Polònia. La invasió del país, l'1 de setembre del 1939, va donar inici al conflicte. A banda del menyspreu i la crueltat amb què van tractar la població, no només la jueva, sinó també la catòlica, per als alemanys el territori polonès tenia una importància estratègica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Marta Simó, llicenciada en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en identitats jueves i l'Holocaust.

Capítol 1122. Entre la fi del 1939 i la Pasqua del 1944, un miler de mares exiliades víctimes de la Guerra Civil, obligades a parir o a criar un fill amb poques esperances de supervivència, van trobar aixopluc a l'anomenada Maternitat Suïssa d'Elna. En aquest refugi assistencial de la Catalunya Nord, oficialment hi van néixer 597 nadons de vint-i-dues nacionalitats diferents. A més, també van ser acollits infants que havien nascut als camps i eren víctimes de la falta d'higiene i la malnutrició, i dones que no estaven embarassades, sinó malaltes. La responsable i màxima impulsora d'aquest servei va ser una jove professora suïssa, de 26 anys, anomenada Elisabeth Eidenbenz. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Nicolas Marty, catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat de Perpinyà i membre del grup de recerca France Amérique Espagne, Framespa.

Capítol 1121. Durant l'Edat Moderna, entre els segles XVI i XVII, la gran majoria de municipis catalans van invertir en l'educació dels minyons, perquè era vist com un benefici per a tota la societat. En contra de certes idees preconcebudes, l'analfabetisme no estava tan estès entre les classes populars, ni tampoc a les zones rurals. L'existència d'escoles públiques era una realitat, no només a les ciutats principals, sinó també als pobles més petits, i en molts casos eren gratuïtes per a les famílies més desafavorides. La feina dels mestres de minyons que eren contractats en aquests municipis va fer possible estendre la instrucció a àmplies capes de la població. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xevi Camprubí, doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Periodisme i Comunicació Audiovisual per la UAB.

Capítol 1120. En uns anys del segle XIX en què la societat maldava per superar les estructures anquilosades de l'Antic Règim, a Catalunya va sorgir un activista cultural i polític de primer ordre, un músic i poeta amb una obra que va arribar a les capes més diverses de la població. La tasca de Josep Anselm Clavé com a organitzador de societats corals i festivals de música va ser fonamental, però en paral·lel es va implicar en diverses insurreccions que pretenien assolir una societat més igualitària. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Anna Costal i Fornells, doctora en Història de l'Art i Musicologia per la UAB, musicòloga i professora a l'Escola Superior de Música de Catalunya.

Capítol 1119. Un dels capítols importants de la Revolució Industrial a Catalunya, gairebé a les acaballes d'aquest llarg procés de transformació, va ser l'inici de la mineria de sal potàssica a Cardona. Fa cent anys, pels volts del 1924, Catalunya va esdevenir un dels principals productors mundials d'un mineral utilitzat per fer explosius i fertilitzants, i les mines de Cardona no van trigar a ser unes de les més avançades del món. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Andreu Galera, director de l'Arxiu Històric de Cardona, doctor en Història Medieval per la UB, premiat per la Societat Espanyola per a la Defensa del Patrimoni Geològic i Miner, autor del llibre "L'enginyer Emili Viader i el descobriment de la conca potàssica catalana", de Pagès Editors.