En guàrdia!

Capítol 834. El 7 de novembre del 1893 el Gran Teatre del Liceu inaugurava temporada amb la representació de l'òpera "Guillem Tell", de Rossini. En un moment del segon acte, des de la barana del cinquè pis, l'anarquista Santiago Salvador Franch va deixar caure dues bombes. La primera va explotar a la fila 13 de platea, mentre que la segona va anar a parar a la falda d'una de les víctimes, que va esmorteir el cop i va impedir-ne la detonació. L'atemptat va matar vint persones i en va ferir vint-i-set més. Va ser un dels episodis més sonats del terrorisme anarquista contra els pilars de l'Estat, un atac al cor d'un dels símbols de la burgesia barcelonina, i va obrir un període de repressió brutal per part del règim de la Restauració. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Teresa Abelló, doctora, coordinadora del Màster Oficial en Història Contemporània i Món Actual de la UB i membre numerària de la Secció Historicoarqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Capítol 833. Un dels setges més importants de la història militar de l'edat moderna és el que va tenir lloc entre maig i octubre de 1565, quan l'Imperi Otomà va envair l'illa de Malta, controlada en aquell moment pels cavallers de l'orde de Sant Joan. Va ser un dels actes més destacats de la pugna entre turcs i hispànics pel control estratègic del Mediterrani, just en la cruïlla entre Orient i Occident. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Arnau Cecchini, estudiant d'Història de la Universitat de Barcelona especialitzat en temes otomans.

Capítol 833. Un dels setges més importants de la història militar de l'edat moderna és el que va tenir lloc entre maig i octubre de 1565, quan l'Imperi Otomà va envair l'illa de Malta, controlada en aquell moment pels cavallers de l'orde de Sant Joan. Va ser un dels actes més destacats de la pugna entre turcs i hispànics pel control estratègic del Mediterrani, just en la cruïlla entre Orient i Occident. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Arnau Cecchini, estudiant d'Història de la Universitat de Barcelona especialitzat en temes otomans.

Capítol 832. La primavera del 1989, l'escenari de la guerra freda experimentava transformacions decisives, sobretot al bloc comunista. Esperonats per les reformes anunciades a la Unió Soviètica, els universitaris xinesos van voler aspirar al mateix i van ocupar la plaça de Tiananmen, al centre de Pequín. Entre el 15 d'abril i el 4 de juny d'aquell any milions de persones es van sentir protagonistes d'una revolta històrica que es va acabar sobtadament quan l'exèrcit va entrar a la plaça per esclafar les demandes de canvi i llibertat. La revolta es va acabar convertint en una massacre que va obrir una nova etapa de repressió. En parlem amb l'hitoriador Josep M. Solé i Sabaté i amb Vicent Partal, director de Vilaweb. Va ser enviat especial a la Xina per TVE per cobrir la cimera russo-xinesa a Pequín, coincidint amb els fets de Tiananmen.

Capítol 832. La primavera del 1989, l'escenari de la guerra freda experimentava transformacions decisives, sobretot al bloc comunista. Esperonats per les reformes anunciades a la Unió Soviètica, els universitaris xinesos van voler aspirar al mateix i van ocupar la plaça de Tiananmen, al centre de Pequín. Entre el 15 d'abril i el 4 de juny d'aquell any milions de persones es van sentir protagonistes d'una revolta històrica que es va acabar sobtadament quan l'exèrcit va entrar a la plaça per esclafar les demandes de canvi i llibertat. La revolta es va acabar convertint en una massacre que va obrir una nova etapa de repressió. En parlem amb l'hitoriador Josep M. Solé i Sabaté i amb Vicent Partal, director de Vilaweb. Va ser enviat especial a la Xina per TVE per cobrir la cimera russo-xinesa a Pequín, coincidint amb els fets de Tiananmen.

Capítol 831. A finals del segle XIX, algunes peces de vestir havien adquirit la categoria d'objectes de consum que tenien a veure amb l'estatus social. A mesura que els processos industrials van permetre augmentar la producció i reduir els preus, l'interès per la roba des d'un punt de vista estètic també va anar creixent, no només entre les classes altes, sinó també entre les noves classes assalariades. Unes i altres van acabar coincidint en els primers grans magatzems, símbol d'una societat i una manera d'entendre la moda en plena transformació. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté, i Laura Casal-Valls, llicenciada en Història de l'Art per la UB. Autora del llibre "Del treball anònim a l'etiqueta. Modistes i context social a la Catalunya del s. XIX".

Capítol 830. El dissabte 13 de febrer del 1808, una divisió de 15.000 soldats francesos, italians i napolitans al servei de Napoleó va entrar a Barcelona pel Portal Nou. Se suposava que era un aturada en el camí cap a Cadis que només havia de durar tres dies, però s'hi van acabar estant sis anys. L'ocupació francesa de la capital catalana, la més prolongada a tota la Península durant la Guerra del Francès, va ser una etapa d'introducció d'algunes reformes pròpies de la Il·lustració, però sobretot d'execucions sumaríssimes, repressió política, persecució de l'Església i espoli econòmic. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jesús Conte, llicenciat en Ciències de la Informació i escriptor, autor del llibre "Barcelona sota la bota de Napoleó. Repressió i vida quotidiana quan érem part de l'imperi francès".

Capítol 830. El dissabte 13 de febrer del 1808, una divisió de 15.000 soldats francesos, italians i napolitans al servei de Napoleó va entrar a Barcelona pel Portal Nou. Se suposava que era un aturada en el camí cap a Cadis que només havia de durar tres dies, però s'hi van acabar estant sis anys. L'ocupació francesa de la capital catalana, la més prolongada a tota la Península durant la Guerra del Francès, va ser una etapa d'introducció d'algunes reformes pròpies de la Il·lustració, però sobretot d'execucions sumaríssimes, repressió política, persecució de l'Església i espoli econòmic. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jesús Conte, llicenciat en Ciències de la Informació i escriptor, autor del llibre "Barcelona sota la bota de Napoleó. Repressió i vida quotidiana quan érem part de l'imperi francès".

Capítol 829. Un sector de l'esquerra espanyola i també de la catalana es van oposar fermament, al principi de la Segona República, al fet que les dones poguessin votar. Els líders esquerrans i, en altres camps, progressistes, estaven convençuts que les dones seguirien majoritàriament el que els hi digués l'Església i els sectors més reaccionaris. Les dones, pensaven, eren de dretes i, per tant, no convenia que votessin. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Lluís Martín Berbois, doctor en Història Contemporània per la UAB. Autor de quinze llibres i més de 150 articles (capítols de llibre, ressenyes i articles). És autor del llibre "Ignorades però desitjades. La dona política durant les eleccions de la Segona República" i coeditor de "Transgressores. Dones d'un i altre costat de l'oceà" i "Sufragisme i sufragistes: reivindicant la ciutadania política de les dones".

Capítol 829. Un sector de l'esquerra espanyola i també de la catalana es van oposar fermament, al principi de la Segona República, al fet que les dones poguessin votar. Els líders esquerrans i, en altres camps, progressistes, estaven convençuts que les dones seguirien majoritàriament el que els hi digués l'Església i els sectors més reaccionaris. Les dones, pensaven, eren de dretes i, per tant, no convenia que votessin. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Lluís Martín Berbois, doctor en Història Contemporània per la UAB. Autor de quinze llibres i més de 150 articles (capítols de llibre, ressenyes i articles). És autor del llibre "Ignorades però desitjades. La dona política durant les eleccions de la Segona República" i coeditor de "Transgressores. Dones d'un i altre costat de l'oceà" i "Sufragisme i sufragistes: reivindicant la ciutadania política de les dones".