Capítol 823. L'activitat intensa dels joves llibertaris catalans entre els anys de la Segona República i la Guerra Civil va quedar en bona part eclipsada per l'evolució de la CNT-FAI. Els joves anarquistes van acusar sovint els adults de trair els principis de la revolució en pactar amb partits polítics i institucions. En molts casos, els membres de les Joventuts Llibertàries de Catalunya van sacrificar-ho tot pels ideals, i demanaven el mateix compromís dels grans, cosa que al seu parer sovint no va passar. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Sònia Garangou, doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Autora del llibre "Les Joventuts Llibertàries de Catalunya, 1932-1939".

Capítol 822. El creixement econòmic experimentat per Catalunya al segle XVIII, gràcies al comerç i a les primeres activitats industrials, va comportar un increment de la població i la construcció de cases de nova planta. La fabricació dels mobles que havien d'omplir els diferents racons d'aquests nous habitatges és un exemple de la creativitat i el bon nivell assolit pels artesans de la fusta arreu del país. Com a objecte pràctic d'ús quotidià, però també com a símbol d'estatus social, els mobles del segle XVIII mostren de manera diàfana el tarannà d'aquella societat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Mònica Piera, doctora en Història de l'Art i cofundadora de l'Associació per a l'Estudi del Moble.

Capítol 822. El creixement econòmic experimentat per Catalunya al segle XVIII, gràcies al comerç i a les primeres activitats industrials, va comportar un increment de la població i la construcció de cases de nova planta. La fabricació dels mobles que havien d'omplir els diferents racons d'aquests nous habitatges és un exemple de la creativitat i el bon nivell assolit pels artesans de la fusta arreu del país. Com a objecte pràctic d'ús quotidià, però també com a símbol d'estatus social, els mobles del segle XVIII mostren de manera diàfana el tarannà d'aquella societat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Mònica Piera, doctora en Història de l'Art i cofundadora de l'Associació per a l'Estudi del Moble.

Capítol 822. El creixement econòmic experimentat per Catalunya al segle XVIII, gràcies al comerç i a les primeres activitats industrials, va comportar un increment de la població i la construcció de cases de nova planta. La fabricació dels mobles que havien d'omplir els diferents racons d'aquests nous habitatges és un exemple de la creativitat i el bon nivell assolit pels artesans de la fusta arreu del país. Com a objecte pràctic d'ús quotidià, però també com a símbol d'estatus social, els mobles del segle XVIII mostren de manera diàfana el tarannà d'aquella societat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Mònica Piera, doctora en Història de l'Art i cofundadora de l'Associació per a l'Estudi del Moble.

Capítol 821. La situació de la dona al món romà no era gaire diferent de la que ha viscut sistemàticament en altres cultures i altres èpoques. La dona romana era a la vegada objecte de desig, un desig no sempre lícit, i del menysteniment, perquè ja aleshores es tenia per un ésser considerat més feble. Fins i tot la paraula "virtut" prové del mot llatí "vir", que significa "home". Davant d'aquesta imatge tan injustament negativa de la dona, aquesta quedava exclosa de la vida cívica. Tant era que fos matrona, prostituta o esclava; la seva desigualtat era evident. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Isabel Rodà, doctora en Filosofia i Lletres, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, catedràtica d'Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Capítol 821. La situació de la dona al món romà no era gaire diferent de la que ha viscut sistemàticament en altres cultures i altres èpoques. La dona romana era a la vegada objecte de desig, un desig no sempre lícit, i del menysteniment, perquè ja aleshores es tenia per un ésser considerat més feble. Fins i tot la paraula "virtut" prové del mot llatí "vir", que significa "home". Davant d'aquesta imatge tan injustament negativa de la dona, aquesta quedava exclosa de la vida cívica. Tant era que fos matrona, prostituta o esclava; la seva desigualtat era evident. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Isabel Rodà, doctora en Filosofia i Lletres, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, catedràtica d'Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Capítol 820. A finals del 1942, la marxa de la Segona Guerra Mundial al continent europeu preocupava especialment la Unió Soviètica, assetjada per les forces alemanyes. Per alleugerir la pressió, els soviètics van demanar als aliats que obrissin un nou front. D'entre totes les opcions previstes, nord-americans i britànics es van decidir per estendre la guerra pel Mediterrani i assaltar el nord de l'Àfrica sota domini colonial francès. És el que es va conèixer com a Operació Torch, una operació clau des del punt de vista estratègic, que es va iniciar la matinada del 8 de novembre del 1942. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània de la UB.

Capítol 820. A finals del 1942, la marxa de la Segona Guerra Mundial al continent europeu preocupava especialment la Unió Soviètica, assetjada per les forces alemanyes. Per alleugerir la pressió, els soviètics van demanar als aliats que obrissin un nou front. D'entre totes les opcions previstes, nord-americans i britànics es van decidir per estendre la guerra pel Mediterrani i assaltar el nord de l'Àfrica sota domini colonial francès. És el que es va conèixer com a Operació Torch, una operació clau des del punt de vista estratègic, que es va iniciar la matinada del 8 de novembre del 1942. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània de la UB.

Capítol 819. A l'inici del segle XI, l'equilibri de forces a la Península Ibèrica entre el sud musulmà i el nord cristià era encara favorable al sud, però no per gaire temps. El creixement econòmic i les transformacions socials dels comtats catalans durant els últims cinquanta anys van acabar capgirant les relacions de poder. Els comtes germans Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell van passar de témer les incursions musulmanes a emprendre una expedició que l'any 1010 va arribar fins a la ciutat de Còrdova. Hi van anar en suport d'un dels aspirants a governar el califat, Muhammad, que havia estat desterrat en una de les lluites fratricides que estaven contribuint a la seva desintegració. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Salrach, catedràtic d'Història Medieval a la Universitat Pompeu Fabra i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Capítol 818. Ferran Soldevila va ser un dels grans historiadors catalans del segle XX, sempre compromès amb el país, autor d'una obra que constitueix una referència ineludible pel que fa al coneixement del nostre passat. Un historiador que, d'altra banda, sovint ha estat menystingut. El que potser no se sap tant és que, a banda del talent historiogràfic, també va tenir una carrera literària de primer ordre. Era un bon historiador i un bon escriptor, dues condicions que no sempre van unides. Soldevila va conrear la poesia i el teatre, i sobretot va deixar prop de dues mil pàgines de dietaris en què al llarg de bona part de la vida va anar consignant vivències, pensaments i esdeveniments històrics. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Enric Pujol i Casademont, historiador, professor a la Universitat Autònoma i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha editat "Dietaris de joventut i vellesa" (1922-1966)" de Ferran Soldevila.