En guàrdia!

Capítol 829. Un sector de l'esquerra espanyola i també de la catalana es van oposar fermament, al principi de la Segona República, al fet que les dones poguessin votar. Els líders esquerrans i, en altres camps, progressistes, estaven convençuts que les dones seguirien majoritàriament el que els hi digués l'Església i els sectors més reaccionaris. Les dones, pensaven, eren de dretes i, per tant, no convenia que votessin. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Lluís Martín Berbois, doctor en Història Contemporània per la UAB. Autor de quinze llibres i més de 150 articles (capítols de llibre, ressenyes i articles). És autor del llibre "Ignorades però desitjades. La dona política durant les eleccions de la Segona República" i coeditor de "Transgressores. Dones d'un i altre costat de l'oceà" i "Sufragisme i sufragistes: reivindicant la ciutadania política de les dones".

Capítol 828. Mestre, pedagog, defensor de la llengua catalana i de l'escolarització en català, escriptor, traductor, crític literari, activista cultural i referent cívic. Joan Triadú va ser una de les figures més polivalents que va donar la cultura catalana del segle XX. Ara celebrem el centenari del seu naixement i resseguir-ne la trajectòria permet conèixer l'evolució de la resistència cultural interior del catalanisme enfront dels embats que ha anat rebent. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Josep Isern, crític literari, escriptor i comissari de l'Any Triadú.

Capítol 828. Mestre, pedagog, defensor de la llengua catalana i de l'escolarització en català, escriptor, traductor, crític literari, activista cultural i referent cívic. Joan Triadú va ser una de les figures més polivalents que va donar la cultura catalana del segle XX. Ara celebrem el centenari del seu naixement i resseguir-ne la trajectòria permet conèixer l'evolució de la resistència cultural interior del catalanisme enfront dels embats que ha anat rebent. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Josep Isern, crític literari, escriptor i comissari de l'Any Triadú.

Capítol 827. Algunes de les figures més destacades de la cultura catalana del primer terç del segle XX han quedat oblidades per l'esclat de la Guerra Civil, preludi per a molts d'un exili llarg i sense retorn. Aquest és el cas del compositor mallorquí Baltasar Samper i Marquès, que primer va marxar a França i es va acabar establint a Mèxic. Ara és recordat sobretot com a etnomusicòleg, per la feina que va fer en l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, però com a músic també va tenir una trajectòria brillant. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Amadeu Corbera, cap del Departament de Musicologia i Pedagogia del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears.

Capítol 827. Algunes de les figures més destacades de la cultura catalana del primer terç del segle XX han quedat oblidades per l'esclat de la Guerra Civil, preludi per a molts d'un exili llarg i sense retorn. Aquest és el cas del compositor mallorquí Baltasar Samper i Marquès, que primer va marxar a França i es va acabar establint a Mèxic. Ara és recordat sobretot com a etnomusicòleg, per la feina que va fer en l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, però com a músic també va tenir una trajectòria brillant. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Amadeu Corbera, cap del Departament de Musicologia i Pedagogia del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears.

Capítol 826. La invasió sarraïna de principis del segle VIII va comportar la desaparició de molts bisbats, entre ells el d'Osona. Un parell de segles més tard, el bisbat va ser restituït i hi van tenir molt de pes les personalitats autòctones. Al territori s'hi havien mantingut esglésies actives i havia perviscut un sistema educatiu destinat a formar nous eclesiàstics. Aquestes esglésies supervivents no només complien una funció religiosa, sinó també cultural. Els escrivents aproximaven l'escriptura llatina a la parla habitual, que ja es podia considerar català. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jesús Alturo, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB, coautor del llibre "El canonge Adanagell de Vic, llavor de noves semences. La cultura a la diòcesi d'Osona en els primers temps carolingis".

Capítol 825. En el segle XVIII van aparèixer les primeres vacunes i ho van fer des del primer moment envoltades de grans reticències. Encara que ben aviat van demostrar una gran eficàcia per prevenir malalties infeccioses com el xarampió o el tètanus, hi havia molta gent que les rebutjava. En els orígens, les vacunes van ser una obra col·lectiva, el resultat de diverses especulacions científiques i algunes casualitats afortunades. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Accensi, professor del Departament de Sanitat i d'Anatomia Animal de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del CRESA.

Capítol 825. En el segle XVIII van aparèixer les primeres vacunes i ho van fer des del primer moment envoltades de grans reticències. Encara que ben aviat van demostrar una gran eficàcia per prevenir malalties infeccioses com el xarampió o el tètanus, hi havia molta gent que les rebutjava. En els orígens, les vacunes van ser una obra col·lectiva, el resultat de diverses especulacions científiques i algunes casualitats afortunades. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Accensi, professor del Departament de Sanitat i d'Anatomia Animal de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del CRESA.

Capítol 824. El franquisme va actuar de manera ambivalent amb Pau Casals, preocupat pel renom que tenia el millor violoncel·lista del món. Per una qüestió d'imatge, el règim de Franco li va donar un passaport i li va permetre moure's pel món, amb la intenció de convèncer-lo que renunciés a l'exili i tornés a Espanya. En paral·lel, van maniobrar per desprestigiar-lo, el van espiar i el van arribar a perseguir judicialment. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Figueres, doctor i professor d'Història del Periodisme a la UAB, que és l'autor del volum biogràfic "Pau Casals. Música i compromís".

Capítol 823. L'activitat intensa dels joves llibertaris catalans entre els anys de la Segona República i la Guerra Civil va quedar en bona part eclipsada per l'evolució de la CNT-FAI. Els joves anarquistes van acusar sovint els adults de trair els principis de la revolució en pactar amb partits polítics i institucions. En molts casos, els membres de les Joventuts Llibertàries de Catalunya van sacrificar-ho tot pels ideals, i demanaven el mateix compromís dels grans, cosa que al seu parer sovint no va passar. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Sònia Garangou, doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Autora del llibre "Les Joventuts Llibertàries de Catalunya, 1932-1939".