Capítol 786. El bilingüisme de la societat catalana, la presència del castellà en coexistència i massa sovint en preeminència respecte al català, és un fenomen recent des del punt de vista històric. Durant molts segles la gran majoria dels catalans no parlaven ni entenien el castellà, una llengua que es va anar introduint progressivament a les corts, que volien adular els nous reis arribats de Castella. Tot i així va ser un procés molt lent entre els segles XV i XIX. Amb disposicions i lleis, l'administració espanyola va voler imposar l'ús d'una llengua que no era present en la vida quotidiana dels catalans. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Enric Gomà, escriptor, guionista i divulgador lingüístic, i autor del llibre "El castellà, la llengua del costat".

Capítol 786. El bilingüisme de la societat catalana, la presència del castellà en coexistència i massa sovint en preeminència respecte al català, és un fenomen recent des del punt de vista històric. Durant molts segles la gran majoria dels catalans no parlaven ni entenien el castellà, una llengua que es va anar introduint progressivament a les corts, que volien adular els nous reis arribats de Castella. Tot i així va ser un procés molt lent entre els segles XV i XIX. Amb disposicions i lleis, l'administració espanyola va voler imposar l'ús d'una llengua que no era present en la vida quotidiana dels catalans. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Enric Gomà, escriptor, guionista i divulgador lingüístic, i autor del llibre "El castellà, la llengua del costat".

Capítol 785. Va ser el gran impulsor de la dinastia Güell, una de les més poderoses de la Catalunya de fa més de 150 anys. Des d'una posició d'autoritat, de prohom de la indústria implicat en política, va impulsar i apadrinar la feina dels artistes i els arquitectes més revolucionaris de l'època. El mecenatge del gran industrial va permetre que molts edificis i unes quantes obres d'art claus d'aquell moment arribessin a néixer. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Raquel Lacuesta Contreras, doctora en Història de l'Art i acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Coautora del llibre "Eusebi Güell i Bacigalupi. Poder, catalanitat, cultura, art".

Capítol 785. Va ser el gran impulsor de la dinastia Güell, una de les més poderoses de la Catalunya de fa més de 150 anys. Des d'una posició d'autoritat, de prohom de la indústria implicat en política, va impulsar i apadrinar la feina dels artistes i els arquitectes més revolucionaris de l'època. El mecenatge del gran industrial va permetre que molts edificis i unes quantes obres d'art claus d'aquell moment arribessin a néixer. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Raquel Lacuesta Contreras, doctora en Història de l'Art i acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Coautora del llibre "Eusebi Güell i Bacigalupi. Poder, catalanitat, cultura, art".

Capítol 784. A la Barcelona del segle XV va viure el cavaller Joan Colom i Bertran, membre destacat d'una família patrícia de la capital catalana. Alguns estudis han forçat la interpretació de les dades biogràfiques del personatge per assegurar que aquest Joan Colom i l'almirall Cristòfol Colom, el descobridor d'Amèrica, haurien estat la mateixa persona. Una anàlisi de la documentació disponible permet afirmar que aquesta és una identificació errònia, i ens permet conèixer un personatge important a la Barcelona de l'època, que, en principi, no va protagonitzar cap gran gesta a ultramar. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Cristian Palomo, doctor en Història per la UAB. Ha coordinat, amb Vicent Baydal, "Pseudohistòria contra Catalunya. De l'espanyolisme a la Nova Història".

Capítol 783. La Revolució Industrial que va transformar les societats occidentals des de mitjans del segle XVIII li deu molt al carbó, un dels combustibles fòssils més importants, imprescindible per fer funcionar les màquines de vapor. Tot i que l'inici de la mineria del carbó a Espanya se situa pels volts del 1770, els primers estudis geològics a Catalunya portaven mig segle de retard. A partir del 1860, el Berguedà es converteix en una de les zones amb més activitat pel que fa a les explotacions mineres, la coexistència amb les colònies tèxtils i l'arribada posterior del ferrocarril. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Rosa Serra Rotés, historiadora i museògrafa. Autora dels volums "Mines, miners i ferrocarril al Berguedà" i "Mines i miners. Una història industrial al Berguedà".

Capítol 783. La Revolució Industrial que va transformar les societats occidentals des de mitjans del segle XVIII li deu molt al carbó, un dels combustibles fòssils més importants, imprescindible per fer funcionar les màquines de vapor. Tot i que l'inici de la mineria del carbó a Espanya se situa pels volts del 1770, els primers estudis geològics a Catalunya portaven mig segle de retard. A partir del 1860, el Berguedà es converteix en una de les zones amb més activitat pel que fa a les explotacions mineres, la coexistència amb les colònies tèxtils i l'arribada posterior del ferrocarril. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Rosa Serra Rotés, historiadora i museògrafa. Autora dels volums "Mines, miners i ferrocarril al Berguedà" i "Mines i miners. Una història industrial al Berguedà".

Capítol 782. A les ciutats de la baixa edat mitjana, els segles finals d'aquesta època, el comerç hi tenia una importància cabdal. Els joves mercaders medievals havien d'aprendre les formes i els costums de l'ofici i molts d'ells aprenien de lletra i de números. Alguns d'aquests coneixements s'adquirien per la pràctica, però altres passaven per un aprenentatge reglat, normalment reservat als homes, i per una formació humanística, cívica i moral. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Coral Cuadrada, professora titular del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili.

Capítol 782. A les ciutats de la baixa edat mitjana, els segles finals d'aquesta època, el comerç hi tenia una importància cabdal. Els joves mercaders medievals havien d'aprendre les formes i els costums de l'ofici i molts d'ells aprenien de lletra i de números. Alguns d'aquests coneixements s'adquirien per la pràctica, però altres passaven per un aprenentatge reglat, normalment reservat als homes, i per una formació humanística, cívica i moral. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Coral Cuadrada, professora titular del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili.

Capítol 781. Del regnat de Pere III el Cerimoniós, entre 1336 i 1387, n'ha quedat un testimoni ampli en la seva crònica, però també en desenes de milers de documents que li fan de contrapunt i complementen el relat més èpic. Destaquen de manera especial les cartes del monarca. Aquest epistolari il·lustra el vessant públic del rei, l'activitat política i militar, i a la vegada ens permet conèixer aspectes privats de la seva personalitat i alguns fets quotidians de la vida en una cort del segle XIV. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Stefano Maria Cingolani, doctor en Filologia Romànica per la Universitat La Sapienza de Roma i historiador, que s'ha encarregat de l'edició crítica de l'epistolari.