En guàrdia!

Capítol 805. En pocs altres llocs del planeta es pot contactar amb un poble que conserva les tradicions ancestrals com a l'Àrtic, al voltant del pol oord. Allà hi viuen els inuit, coneguts també com a esquimals. Al llarg de la història han sabut aprofitar els pocs recursos que els ofereix la natura de l'entorn, fins al punt de convertir-se en un poble de caçadors i pescadors especialment avançat. La història dels inuit es reflecteix en el present, en una tensió constant entre el manteniment dels costums i l'entrada accelerada en el món modern. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Bailón, antropòleg, divulgador científic i viatger polar. Autor dels llibres "Els inuit. Caçadors del Gran Nord" i "Els poetes de l'Àrtic. Històries de Groenlàndia".

Capítol 804. El moviment obrer català d'inicis del segle XX no es pot entendre sense la figura cabdal de Salvador Seguí, més conegut popularment com "el Noi del Sucre". Les circumstàncies tortuoses de la seva mort n'han acabat deformant i condicionant la biografia i el llegat intel·lectual. Va acabar resultant incòmode per als uns i per als altres: a les files de la CNT on ell militava, molts el consideraven un traïdor a la causa anarquista, mentre que molt probablement el seu assassinat va ser ordenat pels líders de la patronal que controlaven els mal anomenats Sindicats Lliures. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Martínez Fiol, professor Associat de la UAB i professor col·laborador de la UOC; ha escrit el capítol sobre Seguí a "Vides catalanes que han fet història".

Capítol 804. El moviment obrer català d'inicis del segle XX no es pot entendre sense la figura cabdal de Salvador Seguí, més conegut popularment com "el Noi del Sucre". Les circumstàncies tortuoses de la seva mort n'han acabat deformant i condicionant la biografia i el llegat intel·lectual. Va acabar resultant incòmode per als uns i per als altres: a les files de la CNT on ell militava, molts el consideraven un traïdor a la causa anarquista, mentre que molt probablement el seu assassinat va ser ordenat pels líders de la patronal que controlaven els mal anomenats Sindicats Lliures. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Martínez Fiol, professor Associat de la UAB i professor col·laborador de la UOC; ha escrit el capítol sobre Seguí a "Vides catalanes que han fet història".

Capítol 804. El moviment obrer català d'inicis del segle XX no es pot entendre sense la figura cabdal de Salvador Seguí, més conegut popularment com "el Noi del Sucre". Les circumstàncies tortuoses de la seva mort n'han acabat deformant i condicionant la biografia i el llegat intel·lectual. Va acabar resultant incòmode per als uns i per als altres: a les files de la CNT on ell militava, molts el consideraven un traïdor a la causa anarquista, mentre que molt probablement el seu assassinat va ser ordenat pels líders de la patronal que controlaven els mal anomenats Sindicats Lliures. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Martínez Fiol, professor Associat de la UAB i professor col·laborador de la UOC; ha escrit el capítol sobre Seguí a "Vides catalanes que han fet història".

Capítol 803. Durant els anys vint i trenta del segle passat, un dels focus de modernitat tecnològica, social i cultural més importants sorgits a Barcelona va ser la ràdio. Les primeres emissores, Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, van veure la llum i van assolir la majoria d'edat en un context polític molt turbulent, a cavall de la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i l'esclat d'una guerra que va suposar un repte per a tots els mitjans de comunicació. La ràdio va demostrar que era capaç d'oferir programació molt diversa, però des d'un bon inici les ones també van servir d'altaveu fonamental per a la política. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Susanna Tavera, catedràtica emèrita i doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona; ha estat corresponsable de l'edició del volum "Barcelona, capital de la ràdio, 1924-1939".

Capítol 803. Durant els anys vint i trenta del segle passat, un dels focus de modernitat tecnològica, social i cultural més importants sorgits a Barcelona va ser la ràdio. Les primeres emissores, Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, van veure la llum i van assolir la majoria d'edat en un context polític molt turbulent, a cavall de la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i l'esclat d'una guerra que va suposar un repte per a tots els mitjans de comunicació. La ràdio va demostrar que era capaç d'oferir programació molt diversa, però des d'un bon inici les ones també van servir d'altaveu fonamental per a la política. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Susanna Tavera, catedràtica emèrita i doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona; ha estat corresponsable de l'edició del volum "Barcelona, capital de la ràdio, 1924-1939".

Capítol 802. En la història dels escacs hi ha hagut grans campions de renom internacional, però pocs han assolit la rellevància i han demostrat tenir el talent innat del cubà José Raúl Capablanca. El seu domini incontestable es va veure desafiat pel rus Alexander Alekhine al Campionat Mundial iniciat a Buenos Aires el 26 de setembre del 1927. Finalment Capablanca havia trobat un rival a la seva altura. El duel entre dues maneres oposades d'entendre els escacs no podia quedar en taules. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Magem, director tècnic de la Federació Catalana d'Escacs.

Capítol 802. En la història dels escacs hi ha hagut grans campions de renom internacional, però pocs han assolit la rellevància i han demostrat tenir el talent innat del cubà José Raúl Capablanca. El seu domini incontestable es va veure desafiat pel rus Alexander Alekhine al Campionat Mundial iniciat a Buenos Aires el 26 de setembre del 1927. Finalment Capablanca havia trobat un rival a la seva altura. El duel entre dues maneres oposades d'entendre els escacs no podia quedar en taules. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Magem, director tècnic de la Federació Catalana d'Escacs.

Capítol 801. A l'Atenes del segle IV abans de Crist, un home es va proposar canviar el món amb la paraula. Molt més que un orador, va ser un filòsof i un polític, un home d'estat preocupat per la possibilitat que les polis hel·lèniques, i amb elles els seus ciutadans, perdessin autonomia i independència. Per tal de dominar la retòrica i poder aixecar la veu en públic, va haver de superar tota mena d'obstacles personals. Sens dubte, per la seva obstinació i el seu enginy, la figura de Demòstenes té un relleu excepcional. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Capítol 801. A l'Atenes del segle IV abans de Crist, un home es va proposar canviar el món amb la paraula. Molt més que un orador, va ser un filòsof i un polític, un home d'estat preocupat per la possibilitat que les polis hel·lèniques, i amb elles els seus ciutadans, perdessin autonomia i independència. Per tal de dominar la retòrica i poder aixecar la veu en públic, va haver de superar tota mena d'obstacles personals. Sens dubte, per la seva obstinació i el seu enginy, la figura de Demòstenes té un relleu excepcional. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona.