En guàrdia!

Capítol 795. Moltes tradicions actuals tenen orígens remots, encara que el seu auge sigui relativament actual. En el cas dels castellers, l'antecedent més clar és el ball de valencians, un tipus de ball local present a la vila de Valls al llarg del segle XVIII, al qual no van trigar a afegir-se les construccions humanes. La primera referència coneguda sobre uns castellers és la dels Noys de Castells a la instauració de les Festes Decennals, a Valls, el 1791. És l'inici d'una llarga història d'esforç col·lectiu, èxit i superació. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Àlex Cervelló, doctor en Història per la Universitat Rovira i Virgili i autor del llibre "Els orígens del fet casteller: del ball de valencians als Xiquets de Valls, del segle XVIII al 1849".

Capítol 795. Moltes tradicions actuals tenen orígens remots, encara que el seu auge sigui relativament actual. En el cas dels castellers, l'antecedent més clar és el ball de valencians, un tipus de ball local present a la vila de Valls al llarg del segle XVIII, al qual no van trigar a afegir-se les construccions humanes. La primera referència coneguda sobre uns castellers és la dels Noys de Castells a la instauració de les Festes Decennals, a Valls, el 1791. És l'inici d'una llarga història d'esforç col·lectiu, èxit i superació. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Àlex Cervelló, doctor en Història per la Universitat Rovira i Virgili i autor del llibre "Els orígens del fet casteller: del ball de valencians als Xiquets de Valls, del segle XVIII al 1849".

Capítol 794. La construcció de les identitats nacionals és un procés en evolució constant, mòbil i canviant per definició. No hi ha visions immutables de la realitat, com es pot apreciar en la Catalunya contemporània. Abans de plantejar-se la independència, el catalanisme va passar per molts altres estadis al llarg del segle XIX, propostes diverses d'encaix en el projecte espanyol, sobretot en els anys previs a l'esclat de la Renaixença, un moviment d'una dimensió cultural que va trigar a agafar relleu polític. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Casassas, doctor en Història Contemporània i professor emèrit de la Universitat de Barcelona, i autor de "Pervivència de Catalunya. La formació de la societat catalana i de les seves identitats a l'època contemporània".

Capítol 794. La construcció de les identitats nacionals és un procés en evolució constant, mòbil i canviant per definició. No hi ha visions immutables de la realitat, com es pot apreciar en la Catalunya contemporània. Abans de plantejar-se la independència, el catalanisme va passar per molts altres estadis al llarg del segle XIX, propostes diverses d'encaix en el projecte espanyol, sobretot en els anys previs a l'esclat de la Renaixença, un moviment d'una dimensió cultural que va trigar a agafar relleu polític. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Casassas, doctor en Història Contemporània i professor emèrit de la Universitat de Barcelona, i autor de "Pervivència de Catalunya. La formació de la societat catalana i de les seves identitats a l'època contemporània".

Capítol 793. L'any 1748 el doctor en drets Anton Fiter i Rossell va culminar un manual d'usos, costums i privilegis que regien a les valls d'Andorra en el terreny legislatiu i judicial. Amb els anys s'ha convertit en un referent per a juristes, polítics i historiadors. Es tractava d'un encàrrec del Consell General, en un moment de turbulències als dos estats fronterers que obligaven Andorra a esforçar-se per deixar constància de la seva particularitat. Aquesta obra tan influent portava per títol "Manual Digest de les valls neutres d'Andorra". En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Albert Villaró, escriptor, encarregat de l'edició, els estudis complementaris i les notes sobre el manuscrit original del "Manual Digest de les valls neutres d'Andorra".

Capítol 793. L'any 1748 el doctor en drets Anton Fiter i Rossell va culminar un manual d'usos, costums i privilegis que regien a les valls d'Andorra en el terreny legislatiu i judicial. Amb els anys s'ha convertit en un referent per a juristes, polítics i historiadors. Es tractava d'un encàrrec del Consell General, en un moment de turbulències als dos estats fronterers que obligaven Andorra a esforçar-se per deixar constància de la seva particularitat. Aquesta obra tan influent portava per títol "Manual Digest de les valls neutres d'Andorra". En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Albert Villaró, escriptor, encarregat de l'edició, els estudis complementaris i les notes sobre el manuscrit original del "Manual Digest de les valls neutres d'Andorra".

Capítol 792. De vegades hi ha catalans universals, molt reconeguts en el seu àmbit, que amb prou feines apareixen en una nota a peu de pàgina de la història. Aquest és el cas de Francesc Gabarró, un violoncel·lista prestigiós que va fer carrera a Anglaterra. Tot i que com a músic es va dedicar sobretot a la clàssica i al jazz, un bon dia el grup més famós del planeta es va creuar en el seu camí. El violoncel de Gabarró, un català de la vila urgellenca de Verdú, és el que sona a tot un himne immortal del pop, el "Yesterday" dels Beatles. I aquesta és només una de les seves moltes fites... En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Simon Berrill, escriptor i traductor. Autor del llibre "Francesc Gabarró (1914-1990). Un músic entre dos móns". Quan era jove, va conèixer Gabarró a Cavendish.

Capítol 791. Quan la desfeta republicana ja era un fet consumat, els primers mesos del 1939, l'exili cap a un destí incert va ser l'única alternativa a la presó o la mort per a milers de catalans. Entre el mig milió de persones que van creuar la frontera francesa també hi havia un grup important d'intel·lectuals i artistes. Molts d'ells havien ocupat càrrecs institucionals a l'administració republicana. De fet, algunes institucions culturals en ple també van optar per l'exili, com la Institució de les Lletres Catalanes. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marta Pessarrodona, poeta, narradora, assagista i traductora. Autora de l'estudi "França 1939. La cultura catalana exiliada".

Capítol 791. Quan la desfeta republicana ja era un fet consumat, els primers mesos del 1939, l'exili cap a un destí incert va ser l'única alternativa a la presó o la mort per a milers de catalans. Entre el mig milió de persones que van creuar la frontera francesa també hi havia un grup important d'intel·lectuals i artistes. Molts d'ells havien ocupat càrrecs institucionals a l'administració republicana. De fet, algunes institucions culturals en ple també van optar per l'exili, com la Institució de les Lletres Catalanes. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marta Pessarrodona, poeta, narradora, assagista i traductora. Autora de l'estudi "França 1939. La cultura catalana exiliada".

Capítol 790. A inicis dels anys 20 del segle passat, Barcelona vivia sacsejada per la conflictivitat a les empreses, pels atemptats, els tirotejos, les vagues i els locauts patronals. En aquesta ciutat tenallada pel pistolerisme, l'assassinat de l'advocat Francesc Layret, un dels defensors més ferms dels treballadors enfront dels abusos de la patronal, partidari que els anarquistes s'impliquessin políticament i abandonessin la violència, va caure com una bomba més de les que esclataven en aquells temps tan grisos. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Ramon Breu, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i professor d'Història i d'Educació en Comunicació, autor del llibre "I a cada casa hi haurà un mort...", editat per Pagès Editors.