En guàrdia!

Capítol 789. El que popularment es coneix com la Guerra dels Segadors va ser en realitat una guerra de separació en què Catalunya va buscar la protecció francesa per separar-se de la monarquia hispànica. En una Catalunya devastada per les accions dels dos exèrcits, delmada per la fam, la pesta i la guerra, Barcelona va haver de resistir un setge de 15 mesos de les forces hispàniques, entre l'agost del 1651 i l'octubre del 1652. Aquest episodi dolorós dels últims anys de la Guerra dels Segadors va ser descrit amb detall per qui era aleshores el governador de Catalunya, Josep de Margarit i de Biure, en una crònica titulada "La relació fidel i exacta del setge de Barcelona fet pels espanyols els anys 1651 i 1652". En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i amb Pere Cristòfol i Escorsa, enginyer industrial i advocat. Ha traduït i editat "La fi de la Guerra dels Segadors. El setge de Barcelona (1651-1652). La crònica del governador Josep de Margarit i de Biure".

Capítol 789. El que popularment es coneix com la Guerra dels Segadors va ser en realitat una guerra de separació en què Catalunya va buscar la protecció francesa per separar-se de la monarquia hispànica. En una Catalunya devastada per les accions dels dos exèrcits, delmada per la fam, la pesta i la guerra, Barcelona va haver de resistir un setge de 15 mesos de les forces hispàniques, entre l'agost del 1651 i l'octubre del 1652. Aquest episodi dolorós dels últims anys de la Guerra dels Segadors va ser descrit amb detall per qui era aleshores el governador de Catalunya, Josep de Margarit i de Biure, en una crònica titulada "La relació fidel i exacta del setge de Barcelona fet pels espanyols els anys 1651 i 1652". En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i amb Pere Cristòfol i Escorsa, enginyer industrial i advocat. Ha traduït i editat "La fi de la Guerra dels Segadors. El setge de Barcelona (1651-1652). La crònica del governador Josep de Margarit i de Biure".

Capítol 788. Quinze segles després que l'emperador Teodosi prohibís els Jocs que se celebraven a Olímpia en honor a Zeus per considerar-los símbol de paganisme, Pierre de Fredy, baró de Coubertin, es proposava restaurar l'olimpisme com un moviment d'esportivitat i concòrdia entre els pobles. La idea inicial era que París acollís aquesta nova cita, però la proposta de reprendre la idea allà on havia germinat, al cor de Grècia, era massa llaminera per no tenir-la en compte. Entre el 6 i el 15 d'abril del 1896, Atenes va acollir els primers Jocs Olímpics de l'era moderna. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Dani Martí, periodista esportiu i professor, va cobrir els Jocs de Los Angeles, Seül, Barcelona, Atlanta i Sydney.

Capítol 788. Quinze segles després que l'emperador Teodosi prohibís els Jocs que se celebraven a Olímpia en honor a Zeus per considerar-los símbol de paganisme, Pierre de Fredy, baró de Coubertin, es proposava restaurar l'olimpisme com un moviment d'esportivitat i concòrdia entre els pobles. La idea inicial era que París acollís aquesta nova cita, però la proposta de reprendre la idea allà on havia germinat, al cor de Grècia, era massa llaminera per no tenir-la en compte. Entre el 6 i el 15 d'abril del 1896, Atenes va acollir els primers Jocs Olímpics de l'era moderna. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Dani Martí, periodista esportiu i professor, va cobrir els Jocs de Los Angeles, Seül, Barcelona, Atlanta i Sydney.

Capítol 787. A principis del segle XIX, especialment entre 1815 i 1830, la participació espanyola en el comerç de l'opi a l'Àsia oriental, i molt especialment a la Xina, va ser força rellevant. Diversos empleats de la Real Compañía de Filipinas destacats a Calcuta i Canton s'hi van dedicar pel seu compte, en col·laboració amb les empreses britàniques que impulsaven el negoci i amb el suport financer d'iniciatives privades de Manila. Amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ander Permanyer, doctor en Història per l'Institut d'Història Jaume Vicens Vives i professor de la Universitat Autònoma de Madrid, autor de la tesi "La participación española en la economia del opio en Asia Oriental tras el fin del Galeón".

Capítol 787. A principis del segle XIX, especialment entre 1815 i 1830, la participació espanyola en el comerç de l'opi a l'Àsia oriental, i molt especialment a la Xina, va ser força rellevant. Diversos empleats de la Real Compañía de Filipinas destacats a Calcuta i Canton s'hi van dedicar pel seu compte, en col·laboració amb les empreses britàniques que impulsaven el negoci i amb el suport financer d'iniciatives privades de Manila. Amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ander Permanyer, doctor en Història per l'Institut d'Història Jaume Vicens Vives i professor de la Universitat Autònoma de Madrid, autor de la tesi "La participación española en la economia del opio en Asia Oriental tras el fin del Galeón".

Capítol 786. El bilingüisme de la societat catalana, la presència del castellà en coexistència i massa sovint en preeminència respecte al català, és un fenomen recent des del punt de vista històric. Durant molts segles la gran majoria dels catalans no parlaven ni entenien el castellà, una llengua que es va anar introduint progressivament a les corts, que volien adular els nous reis arribats de Castella. Tot i així va ser un procés molt lent entre els segles XV i XIX. Amb disposicions i lleis, l'administració espanyola va voler imposar l'ús d'una llengua que no era present en la vida quotidiana dels catalans. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Enric Gomà, escriptor, guionista i divulgador lingüístic, i autor del llibre "El castellà, la llengua del costat".

Capítol 786. El bilingüisme de la societat catalana, la presència del castellà en coexistència i massa sovint en preeminència respecte al català, és un fenomen recent des del punt de vista històric. Durant molts segles la gran majoria dels catalans no parlaven ni entenien el castellà, una llengua que es va anar introduint progressivament a les corts, que volien adular els nous reis arribats de Castella. Tot i així va ser un procés molt lent entre els segles XV i XIX. Amb disposicions i lleis, l'administració espanyola va voler imposar l'ús d'una llengua que no era present en la vida quotidiana dels catalans. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Enric Gomà, escriptor, guionista i divulgador lingüístic, i autor del llibre "El castellà, la llengua del costat".

Capítol 785. Va ser el gran impulsor de la dinastia Güell, una de les més poderoses de la Catalunya de fa més de 150 anys. Des d'una posició d'autoritat, de prohom de la indústria implicat en política, va impulsar i apadrinar la feina dels artistes i els arquitectes més revolucionaris de l'època. El mecenatge del gran industrial va permetre que molts edificis i unes quantes obres d'art claus d'aquell moment arribessin a néixer. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Raquel Lacuesta Contreras, doctora en Història de l'Art i acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Coautora del llibre "Eusebi Güell i Bacigalupi. Poder, catalanitat, cultura, art".

Capítol 785. Va ser el gran impulsor de la dinastia Güell, una de les més poderoses de la Catalunya de fa més de 150 anys. Des d'una posició d'autoritat, de prohom de la indústria implicat en política, va impulsar i apadrinar la feina dels artistes i els arquitectes més revolucionaris de l'època. El mecenatge del gran industrial va permetre que molts edificis i unes quantes obres d'art claus d'aquell moment arribessin a néixer. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Raquel Lacuesta Contreras, doctora en Història de l'Art i acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Coautora del llibre "Eusebi Güell i Bacigalupi. Poder, catalanitat, cultura, art".