En guàrdia!

Capítol 779. Deixar enrere família, amics i feina i recórrer milers de quilòmetres, en alguns casos travessant mig món, per arribar a un país en guerra que no és el teu amb la intenció de donar-ho tot. Aquest va ser el valor i la capacitat de sacrifici que van demostrar les quaranta mil persones estrangeres que van defensar la causa republicana durant la Guerra Civil Espanyola. Les històries particulars de brigadistes internacionals que van donar el millor de si mateixos a les trinxeres, als hospitals de campanya i a la rereguarda són exemples de solidaritat extrema i també de la fidelitat a un ideal, el de la lluita contra el feixisme. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Martí-Rueda, historiador que treballa a la Direcció General de Memòria Democràtica i autor de "Brigadistes. Vides per la llibertat".

Capítol 778. A l'Europa del segle XV una família valenciana d'orígens incerts que es podrien situar a Xàtiva va aconseguir arribar a controlar alguns dels centres de poder més importants de l'època. Tot i la seva condició d'estrangers, van aconseguir situar dos dels seus membres en el papat, van entroncar amb l'aristocràcia i van intrigar políticament per enfortir els Estats Pontificis, fent i desfent aliances arreu de la península itàlica. Els Borja, a causa d'això, van passar a la història envoltats en una llegenda negra que els atribueix assassinats, enverinaments i incestos de tota mena. I de tots els membres de la família un dels que en surten més mal parats és Lucrècia Borja. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté.

Marià Carbonell, doctor en Història de l'Art per la UB i catedràtic a la UAB, membre de l'Institut Internacional d'Estudis Borgians.

Capítol 778. A l'Europa del segle XV una família valenciana d'orígens incerts que es podrien situar a Xàtiva va aconseguir arribar a controlar alguns dels centres de poder més importants de l'època. Tot i la seva condició d'estrangers, van aconseguir situar dos dels seus membres en el papat, van entroncar amb l'aristocràcia i van intrigar políticament per enfortir els Estats Pontificis, fent i desfent aliances arreu de la península itàlica. Els Borja, a causa d'això, van passar a la història envoltats en una llegenda negra que els atribueix assassinats, enverinaments i incestos de tota mena. I de tots els membres de la família un dels que en surten més mal parats és Lucrècia Borja. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté.

Marià Carbonell, doctor en Història de l'Art per la UB i catedràtic a la UAB, membre de l'Institut Internacional d'Estudis Borgians.

Capítol 777. Ja des del segle XIII, la principal empresa catalana era el comerç a la Mediterrània. El control de la mar era clau per fer aquesta activitat, però també per defensar-se en cas d'atac, per tant calia disposar de bons vaixells de guerra i, des de l'època antiga fins a la moderna, aquest vaixell era la galera. Conscients de la importància de mantenir una bona flota, a Barcelona es van aixecar unes drassanes militars que no tenien res a envejar a les d'altres ciutats europees. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i amb Enric Garcia, cap de documentació del Museu Marítim de Barcelona.

Capítol 776. Entre els segles XVIII i XX, les xemeneies fumejants puntejaven la silueta del paisatge urbà de Barcelona, el que ara en diríem "skyline". Fàbriques, naus, obradors, tallers i botigues van convertir la capital catalana en un centre industrial de primer ordre, on es produïen una gran quantitat d'objectes i estris de tota mena. Aquestes fàbriques van ser testimoni i símbol de la transformació cap a la societat de consum, però també de la lluita d'una classe obrera creixent per millorar les condicions laborals. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Mercè Tatjer, doctora en Geografia per la UB i catedràtica emèrita de Didàctica de les Ciències Socials. Autora de "Barcelona, ciutat de fàbriques. Gelats, joguines, perfums... els productes quotidians".

Capítol 776. Entre els segles XVIII i XX, les xemeneies fumejants puntejaven la silueta del paisatge urbà de Barcelona, el que ara en diríem "skyline". Fàbriques, naus, obradors, tallers i botigues van convertir la capital catalana en un centre industrial de primer ordre, on es produïen una gran quantitat d'objectes i estris de tota mena. Aquestes fàbriques van ser testimoni i símbol de la transformació cap a la societat de consum, però també de la lluita d'una classe obrera creixent per millorar les condicions laborals. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Mercè Tatjer, doctora en Geografia per la UB i catedràtica emèrita de Didàctica de les Ciències Socials. Autora de "Barcelona, ciutat de fàbriques. Gelats, joguines, perfums... els productes quotidians".

Capítol 775. La nit del 6 de març del 1972 es va esfondrar un edifici de deu pisos a la confluència dels carrers Capità Arenas i Santa Amèlia de Barcelona. Hi van morir 18 persones, set de les quals nens. En aquells moments la ciutat estava en ple procés de conversió del gas ciutat al gas natural, una implantació que es va tirar endavant de manera negligent i poc segura, i tots els indicis apuntaven a una explosió de gas com a causa de l'esfondrament. Però les empreses Catalana de Gas i Gas Natural, presidides per Pere Duran Farell, mai van acceptar-ne la responsabilitat. Al mateix temps, van circular rumors infundats i interessats que atribuïen l'explosió a un grup d'extrema dreta. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Santiago Vilanova, exdirector de Diario de Barcelona, Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme, president de l'associació Una Sola Terra i autor de "L'explosió de Capità Arenas. La trama del gas natural a la Barcelona preolímpica".

Capítol 774. L'entrada dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial va anar acompanyada d'un esforç ingent per convèncer la població de la necessitat d'intervenir-hi. Alguns dels cineastes més prestigiosos del Hollywood de l'època, com John Ford, William Wyler o John Huston, van rodar pel·lícules de propaganda per a l'exèrcit del seu país. De tots ells, destaca la tasca de Frank Capra, un director reconegut pel retrat de l'estil de vida americà i els valors fundacionals del país, que no va tenir cap problema a posar-se en primera línia de front i supervisar una sèrie de set documentals produïda per l'exèrcit i titulada precisament "Why we fight": "Per què lluitem?". En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Ramon Girona, professor de Narrativa Audiovisual i vicedegà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.

Capítol 773. La llibertat de creació i el dogma religiós han estat dues realitats en conflicte al llarg de la història. Ho il·lustra perfectament el cas del pintor Il Veronese, acusat d'heretgia per la Inquisició l'any 1573 per haver retratat una escena del Sant Sopar on s'introduïen elements profans. L'estratègia de defensa escollida pel pintor, posant-li un títol al quadre que obligués a reinterpretar-lo, marca un canvi decisiu en la percepció de l'art i en el seu pols constant amb el poder. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté Lluís Quintana Trias, professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat Autònoma de Barcelona. Autor del llibre "Art i blasfèmia. El cas Veronese".

Capítol 772. Un dels ideals de la Catalunya noucentista de cara a reconstruir culturalment el país era emmirallar-se en l'antiguitat clàssica grega i romana i establir ponts amb aquelles civilitzacions extingides que van estendre la seva influència per tota la Mediterrània. Amb aquest objectiu en ment, l'any 1922 un polític, un intel·lectual i un poeta, Francesc Cambó, Joan Esterlich i Carles Riba, persones de bagatges molt diferents però amb una idea comuna, van fer possible el naixement de l'aventura cultural més ambiciosa que ha vist mai Catalunya, capaç de sobreviure a tota mena de contratemps històrics: la Fundació Bernat Metge. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i amb Raül Garrigasait , escriptor i hel·lenista: autor d'"Els fundadors. Una història d'ambició, clàssics i poder".